Petició de suport públic

Catalunya és la segona regió europea amb més treballadors en la indústria farmacèutica

El sector farmacèutic es reivindica amb un estudi com a clau per al creixement econòmic i la millora de la salut a Espanya

Catalunya és la segona regió europea amb més treballadors en la indústria farmacèutica
2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El sector farmacèutic espanyol està en plena croada per reivindicar suport públic i contrarestar la mala imatge que tenen les grans multinacionals del sector per obtenir plusvàlues de la recerca en el sector de la salut. Un ampli informe de la patronal Farmaindustria donat a conèixer aquest dimecres desgrana l’aportació de les empreses farmacèutiques espanyoles a l’economia espanyola i les conclusions són clares: «El recolzament públic a la indústria farmacèutica encaixa amb les necessitats estratègiques d’Espanya a mitjà i llarg termini». 

Les dades de l’informe de Farmaindustria ressalten que Catalunya és la segona regió europea amb més treballadors en la indústria farmacèutica, amb xifres similars a les de la Llombardia (regió líder). A més, la Comunitat de Madrid és la vuitena regió europea amb més ocupació en el sector farmacèutic, per la qual cosa Espanya aconsegueix col·locar dues regions en el top-10, igual com Alemanya (Darmstadt, Tubingen) i França (Roine-Alps, Illa de França).

Farmacèutiques a Barcelona i Madrid

El sector farmacèutic espanyol es concentra a Madrid i Barcelona. En concret, de les 174 plantes de fabricació de medicaments i productes farmacèutics amb més de 20 empleats ubicades a Espanya, 39 es troben a la Comunitat de Madrid i 79 a Catalunya. Conjuntament, allotgen dues de cada tres grans plantes farmacèutiques espanyoles. Aquesta concentració de l’activitat industrial propicia que, conjuntament, les dues regions acaparin el 81% de la xifra de negocis del sector; el 93% de les exportacions espanyoles de medicaments; el 69% de la inversió en R+D; el 66% de la inversió en capital tangible i que donin ocupació al 71% dels ocupats. 

Europa és el segon centre industrial farmacèutic global, per davant dels EUA i només per darrere de la Xina. Sis de les deu empreses farmacèutiques més grans tenen la seva matriu localitzada en un país europeu. Malgrat aquesta realitat, en el sector es mantenen els temors que la producció asiàtica i la recerca privada nord-americana puguin afectar l’autonomia europea en salut.

Importància per a l’impuls econòmic

Notícies relacionades

L’estudi de Farmaindustria aporta dues aproximacions interessants sobre la importància del sector en el context econòmic. L’estudi arriba a quantificar l’impacte del sector en l’economia, en termes d’estalvi de costos per al sistema de salut. Així, considera que la despesa pública en medicaments el 2022 va propiciar un estalvi de prop de 14.200 milions d’euros en altres partides pressupostàries. La idea general és que cada euro invertit a recolzar la indústria del medicament té un retorn per a la societat en termes d’estalvi en pensions, en baixes per malaltia, en despesa hospitalària i en despesa en farmàcies. S’estima que per cada euro invertit en medicaments, el PIB espanyol creix 3,9 euros, a causa de l’increment d’hores treballades i la reducció de l’absentisme, calcula Farmaindustria.

Impacte en municipis

Un altre dels aspectes rellevants de l’estudi és l’impacte de les inversions del sector farmacèutic en els municipis. Segons aquesta anàlisi, els municipis que van rebre la inversió per instal·lar una planta van comptar el 2023 amb una població tres vegades més gran que la de municipis similars però sense infraestructura industrial (que compartien una mateixa mida en el moment d’obertura de la planta). Aquest diferencial també es reprodueix pel que fa a l’ocupació total i a l’ocupació industrial al municipi, i confirma l’efecte dinamitzador de l’activitat farmacèutica industrial sobre els territoris que l’acullen. Al seu torn, aquest major dinamisme demogràfic es reflecteix en una estructura demogràfica més jove (amb una taxa d’envelliment 10 punts menor que els seus parells comparables).