El BSC posa en marxa el seu primer ordinador quàntic, avantsala de l’esperat sistema MareNostrum-Ona

«Avui és un gran dia per a la ciència catalana, espanyola i europea». El sempre entusiasta director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), Mateo Valero, està aquest dijous d’enhorabona. El visiten el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; i dos ministres espanyols, Diana Morant (Ciència i Innovació) i Óscar López (Transformació Digital i Funció Pública). La fita és la posada en marxa del primer ordinador quàntic dins d’aquest enclavament imprescindible per al desenvolupament tecnològic i científic del país. És el primer a Espanya i un dels pocs a Europa aconseguit amb tecnologia 100% europea.

«Tots els processadors i acceleradors dels MareNostrum 1 al 5 [els superordinadors centrals dins d’aquesta institució] són americans», ha contextualitzat Valero, emfatitzant la necessitat que Europa disposi de tecnologia pròpia per competir d’igual a igual amb els Estats Units o Àsia, en la carrera tecnològica.

D’aquí ve, en part, el desplegament de mitjans per celebrar que, després de més de dos anys de treball en el projecte anomenat Quantum Spain, el BSC ja tingui el seu ordinador quàntic. També es deu al fet que aquesta és la primera part del MareNostrum-Ona, un sistema d’ordinadors quàntics impulsat per la Unió Europea, que ha elegit Barcelona com una de les sis destinacions europees que disposarà d’una tecnologia així. La particularitat d’aquest MareNostrum-Ona, cofinançat entre el consorci europeu EuroHPC Ju i l’ibèric EuroQCS-Espanya, és que combina dos tipus de tecnologia quàntica: la digital i l’analògica. La primera la proveirà l’ordinador quàntic estrenat aquest dijous. La segona, en què treballa ja la ‘start-up’ catalana Qilimanjaro Quantum Tech, s’espera que estigui a punt a finals d’aquest 2025.

Per què és important aquesta tecnologia?

«Són diferents maneres de fer computació quàntica, i, així, els nostres usuaris es beneficiaran d’una estructura com més heterogènia possible», tradueix Alba Cervera Alierta, investigadora del BSC i coordinadora del projecte Quantum Spain. El que explica aquesta experta és que els ordinadors tradicionals tenen moltes dificultats fent simulacions quàntiques, que són clau per a desenvolupaments mèdics, químics, tecnològics i per entendre millor la física fonamental. Un ordinador quàntic ja no només s'aproxima a aquests nivells de precisió, sinó que els capta a la perfecció.

El ministre Óscar López ho ha explicat de la següent manera: «Si estiguéssim atrapats en un laberint, un ordinador clàssic només ofereix recórrer tots els camins possibles fins a trobar la sortida; en canvi, la computació quàntica explora diferents rutes alhora, a més velocitat i a més és capaç de relacionar informació entre rutes per crear nous camins». «No exagerem quan diem que la computació quàntica és un canvi de paradigma», ha insistit López.

De ciència a innovació

Notícies relacionades

La innovació catalana de l’ISE 2025: ‘influencers’ virtuals, un ChatGPT fet humà i botigues amb parets que escolten

¿Qui és el propietari de la Casa Orsola?

Per la seva banda, Diana Morant ha celebrat que amb aquest tipus de tecnologia, la ciència ho tingui més fàcil per convertir-se en innovació, Catalunya avanci en la seva meta de convertir-se en una de les 50 regions més innovadores d’Europa i es garanteixi «un futur tecnològic a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa». La ministra ha remarcat que enels últims cinc anys, el BSC ha rebut 170 milions d’euros públics, cosa que demostra l’expectativa que el Govern diposita en aquest centre com un dels tractors que Espanya estigui en primera línia en l’objectiu de sobirania tecnològica d’Europa.

«Ens enfrontem a reptes mediambientals i de salut pública molt complicats, però la ciència sempre ha estat allà per donar resposta als reptes que s’han anat plantejant en la història», ha recolzat Illa, que ha tret pit del que li ha dit, en la visita prèvia, una investigadora: que només hi hagi 3 o 4 llocs al món on pugui fer el que fa a Barcelona.