Les gasolineres ‘low cost’ arriben a vendes rècord i assesten un altre cop al negoci dels gegants Repsol, Moeve i BP

El sector de les gasolineres està vivint una transformació històrica. Les xarxes d’estacions de servei de baix cost s’han embarcat en una expansió contínua a Espanya i estan aconseguint provocar un terratrèmol a base d’arrabassar clients a les grans petrolieres com Repsol, Moeve (antiga Cepsa), BP, Galp o Disa/Shell i també a les gasolineres vinculades a les grans xarxes de supermercats com Carrefour, Alcampo o Eroski.

Les gasolineres automàtiques, el ganxo comercial de les quals és oferir el combustible a preus relativament més baixos que els dels seus grans rivals, van accelerar el seu creixement de vendes fins a nivells rècord l’any passat a costa de colpejar el domini històric dels gegants tradicionals del sector, que estan reaccionant al sotrac amb estratègies diferències per blindar la seva rendibilitat actual i futura.

Les majors xarxes d’estacions de servei automàtiques, com Plenergy (antiga Pleil), Ballenoil o Petroprix, continuen creixent i controlaven ja un 18% del negoci a Espanya al tancament del 2024, després de duplicar la seva quota de mercat en tot just dos anys, segons les dades que manegen les companyies del sector i als quals ha tingut accés ‘El Periódico de España’. La resta de gasolineres de baix cost independents o de marques blanques també continuen creixent i concentren per primera vegada més d’un 17% de les vendes del sector. En total, les estacions ‘low cost’ han pres el control de més d’un 35% del negoci aEspanya, quan el 2022 amb prou feines aconseguien concentrar una cinquena part de les vendes de combustibles.

L’expansió de les gasolineres de baix cost s’està executant a costa de robar negoci als grans rivals. Els gegants Repsol, Moeve, BP, Galp i Disa van tancar l’any passat amb una quota de mercat conjunta per sota del 42%, després d’una forta caiguda en els últims dos anys (al tancament del 2022 encara dominaven gairebé el 50% del sector). I les xarxes de gasolineres vinculades a hipermercats, com les de Carrefour, Eroski, Alcampo i Bonàrea, també perden pes i la seva quota de vendes ha caigut fins al 18%, gairebé quatre punts menys en dos anys i empatant ara amb les grans ‘low cost’.

Qüestió de preu

Les gasolineres ‘low cost’ i independents avancen fins a quotes de mercat rècord després del sotrac que van patir durant la crisi energètica, provocat per la cruenta guerra de descomptes que van llançar les grans petrolieres en plena escalada dels preus dels combustibles. Els gegants nacionals van sacsejar el mercat aplicant als seus clients rebaixes addicionals als 20 cèntims per litre obligatoris fixats pel Govern, amb la qual cosa van desbaratar el principal baluard comercial de les xarxes de baix cost a l’oferir combustibles fins i tot a preus inferiors als de les gasolineres ‘low cost’. Amb la fi dels descomptes agressius al diluir-se la crisi energètica, les gasolineres independents han tornat a guanyar pes, i ho estan fent amb força.

Les xarxes de gasolineres de baix cost, les que han disparat la seva expansió en els últims anys, tenen com a principal reclam comercial –gairebé únic– oferir gasolina i dièsel més barats. El preu de venda al públic de les companyies ‘low cost’ és generalment entre un 10 i un 15% més barat que el dels seus rivals tradicionals, segons els continus informes sectorials de la CNMC i també els d’associacions de consumidors. Les estacions ‘low cost’ es caracteritzen per haver desplegat una estructura de costos reduïda al mínim (inclosa la falta de personal comercial, obligant l’autoservei total al conductor), amb instal·lacions senzilles en general en ubicacions que no són prèmium i en les quals només es distribueix combustible sense més serveis extra.

Les grans reaccionen

Notícies relacionades

Catalunya va créixer l’any passat el 3,6%, un punt més que el 2023

Dels ‘call centers’ a la Casa Orsola

En un sector que mou entorn de 40.000 milions d’euros a l’any, les xarxes d’estacions de serveis tradicionals de les grans petrolieres continuen sent líders, però no deixen de perdre força. El ‘boom’ de les estacions de servei alternatives ha provocat un terratrèmol comercial al sector que està obligant a reaccionar les grans petrolieres activant estratègies diferencials i que, alhora, està desencadenant moviments corporatius. En poc més d'un any, Moeve ha absorbit Ballenoil; els fons Portobello i Tensile han pres el control de Plenergy; i la italiana Eni ha tancat la compra d’Atenoil.

Les petrolieres tradicionals estan reaccionant als canvis en el mercat. Repsol s’ha llançat a transformar la seva xarxa de gasolineres amb l’objectiu de convertir-les en grans punts comercials multienergia (amb combustible, biodièsel, recarrega elèctrica, autogas...) i multiservei (d’alimentació, de missatgeria...). Moeve, en canvi, va optar per competir alhora en els dos models de negoci amb una estratègia de doble marca. El grup transformarà la seva xarxa de més de 1.500 estacions per canviar la marca Moeve i centrar-se en segment prèmium, amb cada vegada més productes i més serveis per al conductor. Però amb el mercat partit en dos, Moeve també va decidir no renunciar al client que busca només preus més baixos i ha irromput de ple en el negoci ‘low cost’ amb la compra de Ballenoil en un moviment que va suposar un terratrèmol per al sector.