Catalunya, segona regió europea en empleats de la indústria farmacèutica
El sector, amb 24.000 treballadors, reivindica la necessitat de suport públic, alhora que destaca la seva importància en el creixement econòmic i la millora de la salut dels ciutadans
![Catalunya, segona regió europea en empleats de la indústria farmacèutica Catalunya, segona regió europea en empleats de la indústria farmacèutica](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/2ec18afa-d274-4be4-b77e-2fbff4791332_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
El sector farmacèutic espanyol està en plena croada per reivindicar suport públic i evidenciar el seu paper com a motor econòmic i del benestar. Un ampli informe de la patronal Farmaindustria desgrana l’aportació de les empreses farmacèutiques espanyoles a l’economia espanyola i les conclusions són clares: "El suport públic a la indústria farmacèutica encaixa amb les necessitats estratègiques d’Espanya a mitjà i llarg termini".
Els autors de l’estudi conclouen que el sector farmacèutic genera estalvis en pensions, baixes per malaltia i despesa hospitalària. Entre el 2014 i el 2022 es va duplicar el nombre total de baixes per malaltia a Espanya i la inversió farmacèutica podria ser l’antídot adequat, apunten.
Les dades de l’informe de Farmaindustria ressalten que Catalunya és la segona regió europea que compta amb més treballadors en la indústria farmacèutica, amb xifres similars a les de la Llombardia, al nord d’Itàlia (regió líder). En el sector farmacèutic treballen 24.729 persones a Catalunya, el 45% del total d’empleats en el sector a Espanya. La Comunitat de Madrid és la vuitena regió europea amb més ocupació en el sector farmacèutic, de manera que Espanya aconsegueix col·locar dues regions en el top 10, igual que passa en el cas d’Alemanya (Darmstadt, Tübinguen) i França (Roine-Alps, Illa de França).
A Barcelona i a Madrid
El sector farmacèutic espanyol es concentra a Madrid i a Barcelona. De les 174 plantes amb més de 20 empleats ubicades a Espanya, 39 es troben a la Comunitat de Madrid i 79 a Catalunya. Conjuntament, acullen dues de cada tres grans plantes farmacèutiques espanyoles. Aquesta concentració de l’activitat industrial propicia que, conjuntament, les dues regions acaparin el 81% de la xifra de negoci del sector, el 93% de les exportacions espanyoles de medicaments, el 69% de la inversió en R+,; el 66% de la inversió en capital tangible i donin feina al 71% dels ocupats.
Europa és el segon centre industrial farmacèutic global, per davant dels EUA i només per darrere de la Xina. Sis de les deu empreses més grans tenen la matriu localitzada en un país europeu. Malgrat aquesta realitat, en el sector hi ha temors que la producció asiàtica i la investigació privada dels EUA puguin afectar l’autonomia europea en salut.
Impuls econòmic
L’estudi de Farmaindustria aporta dues aproximacions sobre la importància del sector en el context econòmic. En les seves pàgines qualifica l’impacte del sector en l’economia, en termes d’estalvi de costos per al sistema de salut. Així, considera que la despesa pública en medicaments el 2022 va propiciar un estalvi de prop de 14.200 milions d’euros en altres partides pressupostàries.
La idea general és que cada euro que s’ha invertit a recolzar la indústria del medicament té un retorn per a la societat en termes d’estalvi en pensions, en baixes per malaltia, en despesa hospitalària i en despesa en farmàcies. En concret, d’aquests 14.000 milions, 7.500 són atribuïbles als estalvis en pensions, 4.000 a l’estalvi en prestacions per baixes per malaltia i 2.300 a l’estalvi en despesa hospitalària.
Per cada euro addicional que destina Espanya a la despesa pública per càpita en medicaments en farmàcia es propicia una reducció de 18.000 baixes laborals a l’any per malaltia, destaca l’anàlisi. El sector farmacèutic és la segona activitat industrial que més recursos absoluts dedica a la investigació, sent responsable del 18% del total d’inversió industrial en R+D a Espanya.
Impacte en municipis
Un altre dels aspectes nous de l’estudi és l’impacte de les inversions del sector farmacèutic en els municipis. Segons aquesta anàlisi, els municipis que van rebre la inversió per instal·lar una planta tenien el 2023 una població tres vegades més gran que la de municipis similars però sense infraestructura industrial (xifres similars de població en el moment d’obertura de la planta industrial).
Aquest diferencial també es reprodueix en l’ocupació total i l’ocupació industrial al municipi, confirmant l’efecte dinamitzador de l’activitat farmacèutica sobre els territoris que l’acullen. Així mateix, aquest increment del dinamisme demogràfic es reflecteix en una estructura demogràfica més jove (amb una taxa d’envelliment 10 punts menor que els municipis comparables).
Notícies relacionadesEl 2023, les empreses farmacèutiques van contribuir a la generació de més de 27.000 milions d’euros en l’economia espanyola, que equival a l’1,9% del producte interior brut (PIB). D’aquest import, 10.900 milions provenen de manera directa de les empreses; 8.900 milions de manera indirecta com a conseqüència de la col·laboració amb altres companyies, i els 7.400 restants són en termes induïts pel consum derivat dels treballadors de la indústria.
El sector a Espanya contribueix al manteniment de 242.000 llocs de treball, l’1,2% del total. En concret, 55.500 són llocs directes en la indústria farmacèutica, mentre que 79.600 són llocs de treball induïts, com les persones que treballen, per exemple, en empreses proveïdores de subministraments per a les indústries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- EDUCACIÓ SUPERIOR La universitat detecta mancances acadèmiques serioses en els alumnes
- Laboral Això és el que mai has de fer estant de baixa, segons els advocats laboralistes
- Laboral ¿Com m’afecta la reducció de la jornada laboral si ja treballo 37,5 hores a la setmana o menys?
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Goya 2025 «És una mica estrany»: l’insòlit premi compartit dels Goya té un únic precedent
- Literatura Feliu Formosa publica als 90 anys tres noves obres i tres traduccions
- Confessió personal Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"
- Tribunals L’Audiència de Barcelona confirma l’arxivament de la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme
- Els Comuns fan una crida al PSC i ERC a blindar la reserva del 30% d’habitatge social davant el «boicot» immobiliari
- Justificacions L’Opus Dei respon a les denúncies d’abusos de la docusèrie de Mònica Terribas a Max ‘El minuto heroico’