Mercat immobiliari a Catalunya
La construcció de pisos el 2024 tot just va cobrir la meitat de la demanda
Els preus de l’obra nova van pujar el 9,4%, fins a més de 400.000 euros de mitjana

Pisos de tres dormitoris i dos banys, preferentment amb cuina americana, d’uns 85 metres quadrats i equipats amb sistemes de climatització per aerotèrmia. Aquest és el perfil mitjà de les 13.210 vivendes de les quals es van entregar les claus el 2024 a Catalunya, segons va donar a conèixer ahir l’Associació de Promotors i Constructors (APCE). Són un 4% menys que l’any passat i sumen poc més de la meitat de les 25.000 unitats que serien necessàries per cobrir la demanda de pisos que es registra anualment en aquesta comunitat. "Fa anys que acumulem un dèficit de 10.000 habitatges anuals i a aquest pas, i a sobre sense pressupostos per fer-ho, difícilment hi arribarem", va dir el president de l’entitat, Xavier Vilajoana.
Fins a l’octubre es van fer un total de 71.583 transaccions de compravenda, una xifra gairebé idèntica al mateix període del 2023, tot just un 1,6% superior. El creixement més gran el van registrar els pisos nous, mentre que les operacions de venda d’immobles de segona mà es van trobar pràcticament estancades. "Aquí el problema és la rehabilitació, un sector que considerem que no està sent estimulat correctament per les administracions", va afegir.
El sector diu que els preus no fan més que pujar, a un ritme bastant més alt que el de l’IPC. Al conjunt de Catalunya, el preu mitjà per habitatge va ser de 400.323 euros, un 9,4% més que el 2023. Es van pagar 4.678,5 euros per metre quadrat de superfície útil. Per sobre de la mitjana, a la ciutat de Barcelona, els pisos d’obra nova es van situar en 689.881 €, un 9,8% més cars que el 2023, a uns 7.798 € el metre quadrat útil.
Falta d’estoc
"No hi ha estoc de vivenda ni prou sòl edificable... I si a això s’hi suma l’augment dels costos de construcció en els últims anys, la inseguretat jurídica i la falta d’agilitat administrativa, el resultat és aquest augment de preus de l’obra nova", va incidir Vilajoana. En la presentació del balanç anual de l’associació, el president de l’APCE també va constatar que només el 14% de la vivenda que es construeix és de protecció oficial, un total de 1.388 fins al tercer trimestre del 2024, i que, "d’aquest percentatge, el sector privat va construir un 60,4% de pisos, 839 vivendes." El 40% restant és el que va assumir la iniciativa pública.
¿Com es pot revertir? "En aquests moments hi ha diversos factors que suposen un impacte negatiu per a l’oferta: la falta de sòl i la inseguretat jurídica, però també l’absència de polítiques d’habitatge efectives", va afegir Vilajoana, que va recordar que una manera d’incentivar les noves promocions seria la via fiscal. "Un 25% del que costa construir ara un pis són impostos. Només que s’alleugés els constructors i promotors, segur que donaria un impuls al sector".
- ‘Anuario de la música en VIVO’ 2024 Madrid destrona Barcelona
- La primera ‘generació sense fills’ es prepara pel "fantasma de la vellesa": el 20% d'adults de 55 a 64 anys no han estat pares
- Educació a Catalunya Les escoles La Farga i la Vall comuniquen a les famílies que segregaran per sexe i que perdran el concert
- Aniversari del crim de Mas d’Enric "Necessitem que el Govern admeti què va fallar per tancar el dol"
- L’economia dels EUA tremola
- Scully quadro a quadro
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- En una interlocutòria El Suprem arxiva l’últim intent del jutge Aguirre d’imputar Puigdemont per la trama russa del procés
- El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal
- Guerra comercial Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques