Els treballadors que cobrin el salari mínim pagaran IRPF, segons Hisenda

El Ministeri d’Hisenda ha confirmat que, per primera vegada, part dels treballadors que perceben el salari mínim interprofessional (SMI) pagaran Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). La decisió arriba després de la nova pujada de l’SMI a 50 eurosmensuals, fins als 1.184 euros en 14 pagues, que el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts 11 de febrer del 2025.

El Govern de Pedro Sánchez ha impulsat un augment del 61% en l’SMI des del 2018, però en aquesta ocasió no ha ajustat el llindar exempt de l’IRPF. Fins ara, Hisenda havia adaptat el límit de tributació per evitar que els treballadors amb el salari mínim haguessin de pagar aquest impost. La decisió actual, però, implica que aproximadament 500.000 treballadors passaran a tributar.

¿Qui pagaran IRPF i quant?

La mesura afectarà principalment treballadors solters i sense càrregues familiars, que tindran una retenció del 2%, cosa que equival a 21,4 euros al mes (300,05 euros a l’any). D’altra banda, els qui tinguin parella i un fill major de tres anys veuran una retenció menor, de 99 euros anuals. En canvi, els contribuents amb parella i fills menors de tres anys quedaran exempts.

El debat polític i econòmic

L’oposició ha criticat la mesura. El Partit Popular ha qualificat d’«espoli» que els treballadors amb SMI contribueixin en l’IRPF, mentre que des del Govern es defensa que la majoria continuarà sense tributar i que aquest llindar es manté en nivells comparables amb altres països europeus com França o Alemanya.

Notícies relacionades

El pla per desburocratitzar el sector agrícola permetrà un estalvi de 430 milions d’euros

Oliu diu que el benefici rècord del Sabadell sense el BBVA és "sostenible"

Experts econòmics remarquen la necessitat de reforçar l’IRPF com a eina de control i redistribució, assenyalant que incloure tots els treballadors en el sistema afavoreix la concessió d’ajudes i la planificació de polítiques socials.

L’increment de l’SMI a 1.184 euros implica una novetat fiscal rellevant: per primera vegada, part dels seus beneficiaris hauran de tributar IRPF. Tot i que el 80% dels perceptors continuaran exempts, el 20% restant, principalment joves i persones sense càrregues familiars, afrontarà retencions. La decisió ha generat un intens debat sobre fiscalitat i justícia social, que seguirà al centre de la discussió econòmica en els pròxims mesos.