Ni maquillat ni fent bona olor: un advocat avisa com s’ha d’anar al tribunal mèdic per no perdre una incapacitat permanent

En cas que un treballador, a causa d’una malaltia o un accident, no pugui continuar exercint la seva feina de forma normal, pot declarar tenir un impediment físic o mental per realitzar una activitat professional a llarg termini, i es reconeix la incapacitat permanent si es confirmen aquests impediments. Per tenir dret a cobrar una pensió d’incapacitat permanent, cal passar la prova del tribunal mèdic, que avalua, revisa i acaba certificant la inhabilitació.

El tribunal mèdic és un organisme de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), en el cas de Catalunya dependent de la Conselleria de Salut, que s’encarrega d’inspeccionar les incapacitats laborals permanents. És un procés obligatori per a qualsevol persona amb una malaltia comuna o professional que desitgi sol·licitar una baixa de llarg període.

Segons dades de l’INSS, més del 53% de les sol·licituds són denegades, perquè han d’estar molt ben justificades. A més de respondre adequadament a les preguntes, l’actitud o l’aspecte físic també poden jugar un paper clau.

Això mateix ho assegura l’advocat Andrés Millán, LawTips (@lawtips) a les xarxes, que adverteix i aconsella sobre com afrontar un tribunal mèdic i com esquivar les «trampes» que es poden presentar.

Per a Millán, la clau és «no intentar dissimular», no aparentar una cosa que no és. Anar massa ben vestit o excessivament perfumat, pot resultar «contraproduent». «Han sortit casos, per exemple, d’una noia amb càncer que l’hi van denegar per anar massa maquillada. Fins i tot ho van reflectir a l’informe», explica.

La recomanació que fa és anar al tribunal mèdic, «no super ben vestits»,sinó «vestits normals» i sense maquillar, «amb la cara que tingueu». «No pot semblar que esteu radiants», afegeix.

«Se suposa que estàs malament, que per això demanes la incapacitat permanent», recorda. Per això, insisteix Millán, «si tens una lumbàlgia s’ha de notar que et fa mal qual t’asseus. No intentis dissimular els signes negatius que tinguis perquè això et perjudicarà».

Les preguntes més freqüents

Les preguntes que sol fer el tribunal són ordinàries, però no per això cal prendre-se-les a la lleugera. Aquestes són algunes de les qüestions més freqüents que porten certa trampa:

Com et trobes? Per al tribunal és molt important conèixer les sensacions del pacient i sovint es tracta d’una qüestió que ajuda a relaxar l’ambient i al fet que el pacient no vegi el tribunal com un ens intimidatori.

Has millorat de la teva malaltia o lesió en el temps que portes de baixa? Aquesta pregunta té un objectiu central: explorar la possibilitat que, arran d’una millora, el ciutadà pot tenir opcions de recuperar-se de forma definitiva o tenir un grau menor d’incapacitat a què s’esperava en un primer moment.

Has vingut sol o acompanyat? Aquesta pregunta aparentment inofensiva té l’objectiu de saber si el ciutadà que ha demanat la incapacitat té certa independència i és capaç de desplaçar-se amb autonomia.

Notícies relacionades

Viatge al cor logístic de Mango: així funciona la nau catalana de la qual surten 180 milions de peces a l’any

Viatge al cor logístic de Mango

Quina feina tens? Aquesta pregunta també té rerefons, ja que explora la possibilitat que el treballador, si no pot exercir la seva actual funció en la seva empresa, sí que sigui capaç de realitzar altres feines, ja sigui en aquesta mateixa empresa o en un altre lloc.

Quin tipus de tasques solies portar diàriament? És una pregunta connectada de forma directa amb l’anterior, ja que busca la mateixa informació. Coneixent les tasques serà més fàcil conèixer si pot mantenir el lloc o no, una cosa que a la pràctica també defineix el grau de la incapacitat permanent en el cas que es concedeixi.