Les ciutats perdran ajudes al transport si no apliquen les ZBE

És el primer cop que se supedita finançament estatal a la posada en marxa d’aquesta mesura dirigida a millorar la qualitat de l’aire i caracteritzada fins ara per la laxitud en els terminis. La norma espanyola aplicable va situar el juny del 2024 l’obligació dels municipis de més de 50.000 habitants d’establir ZBE. Però no es va complir: avui dia hi continua havent grans urbs que no les han implantades. I el polèmic decret català que inclou per primera vegada el veto als vehicles amb etiqueta groga parla de gener del 2026. Davant la passivitat i dificultats de part del món local, l’Executiu estatal ha optat per pitjar el botó vermell dels diners públics.

Com que hi ha grans ciutats que ja ho compleixen, com per exemple Barcelona, els esmentats 60 milions en ajudes locals a Catalunya no estan tots en perill, però la suma dels imports que s’arrisquen a perdre els municipis sí que puja a una quantia milionària. La distribució del finançament la calcula el Mitma municipi a municipi i en funció de la població. I la relació final d’ajudes la publica la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril. Aquest diari ha accedit a la resolució del 2024, que serveix com a estimació per a aquest 2025, segons certifiquen fonts del Mitma.

Reducció proporcional

Tot i que les ajudes –com la competència– són locals, en l’àmbit de l’AMB, integrada per Barcelona i 35 municipis més, és l’Administració metropolitana la que gestiona els busos urbans i rep els fons estatals i, en cas d’incompliments locals, el decret assumeix que l’import es reduirà proporcionalment. El criteri per disminuir l’import, confirmen fonts coneixedores del cas, serà la població atribuïble als municipis que no implantin ZBE en relació amb el total de 3,3 milions d’habitants de l’AMB. Per exemple, si l’Hospitalet de Llobregat acaba el 2025 sense la seva ZBE en funcionament –després d’un revés judicial, l’Ajuntament treballa ara en una nova ordenança–, l’AMB deixarà d’ingressar proporcionalment uns 4,4 milions d’euros. En el cas de Badalona, que actualment té la seva norma suspesa i a l’espera de documentació metropolitana, la pèrdua de finançament per a l’AMB voltaria els 3,5 milions d’euros. La ciutat liderada per Albiol assumeix que "abans d’acabar l’any l’ordenança estarà aprovada amb la condició que entri en vigor posteriorment", segons confirma el tinent d’alcaldia Daniel Gracia (PP).

Només dos dels municipis obligats en l’AMB encara no han aprovat ni tan sols una primera ordenança de ZBE: Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels. Si no ho fan durant l’any, la suma del menyscapte per a l’AMB serà d’uns 2,9 milions aproximadament. Fonts de l’Administració metropolitana asseguren que confien que compliran totes les ciutats obligades del seu àmbit. Sense anar gaire lluny, aquestes mateixes fonts corroboren que Castelldefels, una d’aquestes ciutats fins ara sense ZBE, s’ha compromès a implantar-la aquest any. Santa Coloma, per la seva banda, hi està treballant i també preveu la seva ZBE per abans no s’acabi l’any.

En l’Arc Metropolità

Fora de l’AMB, els casos més significatius de ciutats que encara no han aprovat una ordenança de ZBE són algunes integrants de l’anomenat Arc Metropolità, concretament Mataró, Rubí i Vilanova i la Geltrú, i d’altra banda les de Tarragona i Reus, que el projecten per al desembre. Segons les dades del Mitma, aquestes cinc ciutats van rebre conjuntament uns tres milions el 2024, que és la quantitat susceptible d’evaporar-se si no activen les seves ZBE durant l’exercici.

El tenor literal del decret estatal especifica que, per rebre l’ajuda, les ZBE han d’estar "en funcionament durant el 2025" a les ciutats. L’interrogant és què implica exactament "en funcionament", ja que una ordenança municipal pot estar aprovada però no aplicar sancions per motius diversos o tenir moratòries en vigor que eximeixin de multes amplis segments de la població com els residents, que és el cas de Cerdanyola del Vallès.

Certificar el compromís

Fonts de l’AMB consultades diuen que, per accedir a les ajudes estatals, n’hi haurà prou certificant documentalment el compromís de les ciutats que abans d’acabar l’exercici tindran l’ordenança municipal aprovada.

Notícies relacionades

Més de 600 #científiques lluiten contra els estereotips

La clau està a aconseguir que les nenes apostin per professions STEM

Altres veus autoritzades en la matèria van més enllà i contemplen que les ZBE s’entendran "en funcionament" quan el seu corresponent règim sancionador s’estigui aplicant. Fonts del Mitma consultades, però, no precisen de moment la interpretació tècnica de la norma i remeten a les futures bases de la convocatòria.

En qualsevol cas, el que sí que s’encarreguen de remarcar els ajuntaments és la despesa pública que ja han destinat a les ZBE malgrat encara no tenir aprovada una ordenança, per exemple en la instal·lació del sistema de càmeres de videovigilància per controlar l’accés de vehicles a les zones de baixes emissions, sistema que permet a més tramitar les sancions administratives corresponents. Segons el parer de les administracions locals consultades per aquest diari, aquestes derrames ja executades constitueixen un signe inequívoc de la voluntat política per impulsar les restriccions a tots els vehicles més contaminants abans de culminar el 2025.