Les plantes de biogàs catalanes seran "projectes estratègics"

La Generalitat va acordar ahir que les plantes de producció de biogàs que utilitzen dejeccions ramaderes i residus orgànics es cataloguin com a "projectes empresarials estratègics". Es tracta d’unes instal·lacions que aprofiten els residus de les granges de porcí, aviram i boví (els excrements, fonamentalment) i altres deixalles orgàniques, com la palla que s’utilitza a les explotacions, per produir gas, a través d’un procés anomenat codigestió anaeròbia. La Generalitat vol impulsar la construcció d’aquestes plantes per, primer, donar sortida a uns residus que de vegades són difícils de gestionar i, segon, per fomentar la producció d’energies més sostenibles.

Per tenir aquesta consideració, els projectes de biogàs hauran d’estar ubicats en municipis afectats per contaminació de nitrats d’origen agrari o en zones de mala qualitat de l’aire.

Per cobrir l’objectiu de producció de l’Estratègia Catalana del Biogàs s’haurien de construir una dotzena de plantes d’aquest tipus l’any fins al 2030. En l’actualitat se’n troben en funcionament una vintena, la majoria a les comarques de Lleida (amb nou instal·lacions) i de Barcelona (amb sis). El pla català, aprovat el maig de l’any passat, és un dels pilars per arribar a un "model energètic més net, sostenible, democràtic i just", defensa la Generalitat, que aspira a arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050.

Les inversions candidates a convertir-se en estratègiques també hauran de ser plantes de gestió col·lectiva, amb un mínim del 50% d’excrements ramaders en el material processat; tenir una capacitat mínima per processar 100 tones de material al dia, i incorporar tecnologies per tractar el digestat o producte acabat per obtenir subproductes fertilitzants.

D’altra banda, el compromís d’alleujar agricultors i ramaders de la farragosa càrrega administrativa que suporten des de fa uns anys, amb requisits imposats per les normatives de Brussel·les, les que arriben de l’Administració central i les que imposa la Generalitat (a més de les municipals), s’ha plasmat en un pla de 20 mesures, anunciades diumenge pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i detallades ahir. Es tracta d’un paquet d’avanços que beneficiaran 106.240 empreses, moltes de mida familiar, i que permetran un estalvi d’uns 429,7 milions d’euros anuals, segons va apuntar la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Actualment s’estima que els agricultors dediquen el 20% de la jornada a la paperassa amb l’Administració. "Són mesures urgents que simplifiquen més d’una vintena de tràmits administratius corresponents", va especificar Paneque.

Notícies relacionades

Moventia tanca el 2024 amb una facturació de 1.100 milions

La inversió bruta a Espanya recupera les xifres prepandèmia

La JARC, contra Ordeig

El sindicat agrari JARC, segon de Catalunya, sospesa demanar la dimissió d’Ordeig per pactar amb Revolta Pagesa. L’organització, que amenaça ara amb les seves pròpies mobilitzacions, considera que l’acord a què es va arribar diumenge amb la Generalitat és "fum", ja que inclou mesures que ja estaven negociades des de fa temps.