Només cinc dels 23 municipis amb ZBE obligatòria multen els infractors

Els obstacles per implantar zones de baixes emissions (ZBE) a les ciutats més grans de Catalunya són notoris. Tant pel que fa als revessos judicials a la mesura com també per les vehements reticències d’alcaldes de grans urbs com Badalona, Sabadell, Terrassa o Mataró, sabedors de les complexitats pedagògiques que comporta haver d’explicar als seus conciutadans que restringiran la circulació dels seus vehicles. La mesura de com de lent i delicat està sent l’aterratge local de les ZBE la dona l’aplicació pràctica de les sancions en els municipis, la part més controvertida de la regulació.

Una anàlisi d’EL PERIÓDICO a les ordenances municipals i situacions de les 23 ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, les que hi estan obligades per llei, conclou que només cinc d’elles han començat l’any 2025 multant amb normalitat, sense grans moratòries ni excepcions o règims transitoris. El càlcul no implica que siguin les úniques localitats que sancionen, ja que d’altres ho fan limitadament o ho tenen previst per a algun moment d’aquest any a través d’una implementació gradual. Però sí que dona bon compte de l’alambinada concreció de la mesura, de competència municipal, sobretot quan la norma espanyola aplicable ubicava al juny del 2024 l’obligació de les ciutats de tenir aprovades normes locals.

Una vegada incomplert aquell termini, el pròxim momentum per aplicar-les el marca el corresponent decret català: l’1 de gener del 2026. El decret català exigeix, de fet, que aleshores els grans ajuntaments vetin els vehicles amb etiqueta groga (B) en episodis d’alta contaminació, cosa que de moment no passa: només restringeixen vehicles sense etiqueta, els més contaminants.

L’estat de les sancions en ZBE de grans ciutats catalanes pot classificar-se en les tres franges d’un semàfor: el color verd es correspon amb les urbs que sancionen; el vermell amb les que no ho fan per ni tan sols tenir ordenances aprovades; i el taronja amb les que no multen però sí que tenen o han tingut regulació aprovada i sancionaran pròximament.

Els cinc grans municipis catalans que ara mateix estan multant en les seves ZBE integralment són la pionera Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i el Prat de Llobregat. Les seves corresponents normes locals estipulen un règim general de sancions de 200 euros que poden arribar fins als 260 euros en cas de reincidència. Sant Cugat és un cas excepcional: preveu unes multes de fins a 500 euros per a sancions molt greus.

A l’altre extrem del semàfor de les ZBE s’ubiquen les grans ciutats que encara no han aprovat les seves ordenances municipals: Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Reus, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Rubí. El gruix d’aquests consistoris assumeix la previsió d’impulsar les seves regulacions durant aquest any.

L’heterogeneïtat principal es dona a la franja intermèdia, on la gran majoria de ciutats no sancionen –excepte Cerdanyola del Vallès, precursora de les moratòries per a residents– però sí que tenen aprovada una regulació municipal. I, a partir d’allà, el caos: unes ciutats –l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat– esperen aprovar nova ordenança després del revés judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). D’altres –Sabadell, Terrassa i Manresa– projecten multes abans d’estiu. I algunes altres, com Girona, esgrimeixen esperar que la Generalitat posi en marxa el seu propi registre per a les autoritzacions de vehicles, imprescindible per a l’efectivitat de les ZBE perquè, en cas de no tenir-lo, seria impossible discernir entre els vehicles que incompleixen i els que, malgrat ser dels més contaminants, tenen autorització per entrar en les àrees restringides un màxim de vegades a l’any.

Els dos registres

Notícies relacionades

Josep Oliu: "Si no canvia res, dono un 85% de probabilitats que l’opa fracassi"

L’índia Jupiter guanya punts davant la polonesa PFR per entrar a Talgo

El registre català que les ciutats de fora de l’AMB esperen per posar en marxa les seves ZBE ja va ser objecte de disputa entre l’Administració metropolitana i la Generalitat. Va passar en el context de la tramitació del decret català de ZBE, respecte al qual l’ens metropolità va exigir mantenir el seu pioner registre, amb 200.000 usuaris inscrits, 450 autoritzacions diàries a vehicles sense etiqueta per dia feiner i 3.000 trucades mensuals ateses.

Sobre el nou registre català que encara està per materialitzar, l’AMB va afirmar en unes al·legacions que, si se suma al seu, "no hauria de duplicar la despesa pública". Finalment, el Govern va reconèixer la singularitat metropolitana al possibilitar la coexistència entre el registre de l’AMB i el de la Generalitat, que encara no ha vist la llum.