¿Servir el ‘woke’ amb safata?

Encara que a curt termini les ZBE puguin perjudicar els mateixos de sempre, són del tot necessàries

¿Servir el ‘woke’ amb safata?
2
Es llegeix en minuts
Sonia Andolz
Sonia Andolz

Professora associada de la Universitat de Barcelona

ver +

Deia ahir Gabriel Rufián al Congrés que ara tot és woke. O que tot és fatxa, menys el que és woke. Fugint de les etiquetes ràpides, el cas és que es fa difícil tenir una agenda progressista que no signifiqui servir amb safata arguments i mems per a les dretes. Polítiques pensades per millorar el món, o almenys el país, però que és fàcil veure que a curt termini perjudiquen els mateixos de sempre. Això és exactament el que passa amb les mesures sobre les zones de baixes emissions (ZBE) incloses en el decret òmnibus del Govern: són totalment necessàries per reduir l’escalfament global i la pol·lució de les nostres ciutats, són beneficioses per a tothom, són dels pocs compromisos polítics pels quals Europa encara podria arribar a treure pit i liderar globalment, però afecten, en primera instància, els col·lectius més desfavorits.

A les nostres ciutats hi sobren cotxes, motos i vehicles motoritzats i si són vells i generen fums i gasos més dolents haurien de desaparèixer com més aviat millor. Ara bé, ¿qui té o utilitza aquests vehicles vells? Com més baixos són ingressos, més antiguitat tenen els vehicles, incloent-hi els d’ús familiar i els que s’utilitzen per treballar, com els treballadors que fan repartiments subcontractats per empreses petites o que funcionen de manera poc ètica i furgonetes o petits camions plens de grafits que fan mudances a baix cost i alt risc. Una podria dir: ¿i què passa amb els que fan un esforç per modernitzar el vehicle i compleixen amb la normativa? Cert. Hem d’anar tots cap aquí perquè no hi ha alternativa, "no hi ha planeta B". Però siguem sincers: hi ha els que no podran canviar el seu mitjà de transport ni fent aquests esforços. Penso en jubilats amb pensions irrisòries que fan servir el cotxe per sortir a portar la seva dona a rehabilitació. Penso en avis que dos dies a la setmana recullen els nets a l’escola, els porten a casa i els fan el menjar. Penso en treballadores que tenen mala combinació de transport públic i entren a hores intempestives, perquè aquells torns no els vol ningú més. Qualsevol persona que té un cotxe que no podrà circular per la ZBE del seu municipi és un potencial oient del discurs anti woke o, dit d’una altra manera, de les crítiques a les polítiques ambientalistes. I aquí és on les administracions hi han de posar el màxim afany didàctic: no ens podem permetre l’aire que respirem. Malauradament, alguns grans municipis catalans encara no han pres mesures al respecte, per desídia o per curtterminisme del càlcul electoral: ningú vol enemistar-se amb els seus votants, siguin del color polític que siguin. Ara bé, les ZBE han vingut per quedar-se i, com abans s’hi adaptin tots, abans rebran les ajudes milionàries del Govern. Pensin-ho: si millorem la qualitat de l’aire, el cost en sanitat pública per efectes derivats de la contaminació i la pol·lució es podrà destinar a problemes i malalties no prevenibles. I aquí sí que tots hi guanyem.