Vivenda demana investigar 400.000 pisos buits en grans ciutats

La ministra Rodríguez recorda que el total de cases deshabitades arriba a 3,8 milions, però bona part estan en zones sense demanda

Edificios del barrio de Terra Nostra que se verían afectados por el desarrollo urbanístico relacionado con la construcción del nuevo hospital del Vallès, que prevé la creación de nuevas viviendas en la zona

Edificios del barrio de Terra Nostra que se verían afectados por el desarrollo urbanístico relacionado con la construcción del nuevo hospital del Vallès, que prevé la creación de nuevas viviendas en la zona

1
Es llegeix en minuts

El Ministeri de Vivenda ha encarregat a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que investigui l’estat de 400.000 vivendes buides en grans municipis (aquells amb una població superior als 250.000 habitants). Així ho va confirmar ahir Isabel Rodríguez, titular de la cartera, que va descartar que els 3,8 milions de cases desocupades que hi ha al país siguin la solució al problema d’accessibilitat existent. En resposta a les preguntes plantejades al Congrés per Podem, Rodríguez va assegurar que la major part d’habitatges buits són en zones sense activitat econòmica, és a dir, en zones on no hi ha demanda. No obstant, la ministra sí que va confirmar que vol conèixer l’estat en què estan gairebé mig milió d’immobles vacants en grans ciutats.

Segons assenyala l’informe Censos de població i vivendes 2021, elaborat per l’INE, hi ha 187.858 vivendes buides a la Comunitat de Madrid, més de 97.000 a la capital, i 213.464 a la província de Barcelona, més de 75.000 dins del municipi. Fora d’aquestes dues urbs, Santa Cruz de Tenerife és la ciutat amb més percentatge de cases buides, més d’un 17,3% de total, seguida de Vigo (15,1%), la Corunya (14,7%), Las Palmas de Gran Canaria (14,3%) i Cartagena (13,3%).

Notícies relacionades

Espanya compta amb 8,2 cases buides per cada 100 ciutadans, segons indica el mateix estudi, que certifica que entre el 2011 i el 2021 el nombre d’immobles vacants va augmentar en 400.000 unitats, al voltant d’un 10%. A aquesta quantia, segons l’organisme públic, s’ha de sumar prop d’un milió més de pisos i xalets, el consum elèctric dels quals és mínim i estan ocupats menys de 15 dies l’any, paràmetre utilitzat per l’organisme públic per discernir si es tracta o no d’un habitatge buit.

Rodríguez va confirmar que el 21 de febrer mantindrà una reunió amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per continuar treballant en l’agilitat administrativa. «Tant de bo puguem emetre llicències en menys temps del que triguem a construir una promoció, de mitjana 18 mesos. No hi ha ningú més interessat en això que la ministra de Vivenda i Agenda Urbana i aquí té molt a dir el PP, que governa la major part de les comunitats i ajuntaments», va afegir.