CONTEXT
La bipolaritat tecnològica
Hi ha 193 estats, però només es pensa en dos quan es parla d’IA: Xina i EUA. Es reclama reenfocar la conversa del ‘nord global’ a la ‘majoria global’

Després de l’AI Action Summit a París, amistats parisenques em confessen que ho han vist com la Paris Fashion Week: un aparador amb molta expectativa però que canvia poc la vida corrent. El relat sobre la IA està en situació de bipolaritat tecnològica i s’acomoda en la retòrica de la confrontació, amb pàtines de competició i bel·licisme. Aquesta narrativa testosterìnica té molt a veure amb les veus dominants en espais de poder tant en l’esfera política com en el món empresarial. Això ens escurça la mirada i deixa fora la majoria. Fixeu-vos, al món hi ha 193 estats i quan parlem d’IA només se’ns n’acudeixen dos: la Xina i els Estats Units.
Som lluny d’una governança global, que va rebre un revés important quan el Regne Unit i els Estats Units no es van afegir a l’acord per una IA inclusiva i sostenible. No obstant, cada vegada hi ha més veus que reclamen reenfocar la conversa del nord global cap a la majoria global. Això inclou Europa com a exemple de col·laboració regional, però també països de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, amb l’Índia en la posició privilegiada. País que, per cert, coliderava la trobada parisenca, tot i que va quedar eclipsat pels flaixos a Macron, que va aprofitar la trobada per treure pit de Le Chat (de MistralAI). L’Índia precisament té experiència en l’àmbit dels medicaments genèrics, ja que és el tercer país exportador amb un 20% de la fabricació mundial. Conscient del seu pes demogràfic, aposta ara per una infraestructura digital única per a governs, empreses i ciutadania (batejada com a IndianStack).
Pensar a llarg termini
Notícies relacionadesLa Unió Europea (cada vegada més disgregada) ha anunciat 200.000 milions d’euros d’inversió en intel·ligència artificial, però falta veure la lletra petita. És una manera de sortir de l’actual rol de reguladora i intentar entrar en la carrera digital. També a París s’ha llançat la iniciativa EU AI Champions, amb una crida del món corporatiu per la simplificació regulatòria. D’Orange a Spotify, passant per Airbus o L’Oreal, 60 empreses s’ofereixen per treballar amb la Comissió i els estats membre en aquesta matèria.
De tota manera, cal ampliar el relat, perquè triar entre regulació o innovació és un fals dilema. Cal pensar a llarg termini, a l’estil Draghi. Un exemple seria EuroStack: una proposta integral per generar una infraestructura digital pública, ideada per especialistes de diversos àmbits com les finances, el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat o les polítiques públiques. Han calculat que la transformació requereix una inversió de 300.000 milions i pot trigar una dècada. I aborda una cosa clau com la convergència tecnològica: avui és la IA, demà la quàntica i passat... ¿qui sap? La resiliència requereix diversificar, anticipar i pensar en col·lectivitat. Implica teixir aliances més enllà dels socis europeus. Si aconseguim descolonitzar la mirada, trobarem al sud global socis estratègics amb experiències diverses de què aprendre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia Whatsapp ja et permet saber si el teu missatge ha sigut llegit per una persona diferent del destinatari original
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- L’euroordre contra Puigdemont
- Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada
- Aquesta és la ciutat on millor es menja d'Espanya, segons Dabiz Muñoz
- Vins Mas Pòlit celebra els seus 450 anys d'història lligats al vi i a l'Empordà
- Televisió ‘Les tortugues ninja’ tornaran l'11 d'abril a 3Cat 30 anys després
- DAVANT DEL COMITÈ DE COMPETICIÓ L’Osasuna presenta recurs per «alineació indeguda» d’Iñigo Martínez amb el Barça
- Mobilitat ferroviària Una avaria deixa sense servei 140 quilòmetres i 26 estacions de la línia R3 de Rodalies durant tres hores