La bipolaritat tecnològica

Som lluny d’una governança global, que va rebre un revés important quan el Regne Unit i els Estats Units no es van afegir a l’acord per una IA inclusiva i sostenible. No obstant, cada vegada hi ha més veus que reclamen reenfocar la conversa del nord global cap a la majoria global. Això inclou Europa com a exemple de col·laboració regional, però també països de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, amb l’Índia en la posició privilegiada. País que, per cert, coliderava la trobada parisenca, tot i que va quedar eclipsat pels flaixos a Macron, que va aprofitar la trobada per treure pit de Le Chat (de MistralAI). L’Índia precisament té experiència en l’àmbit dels medicaments genèrics, ja que és el tercer país exportador amb un 20% de la fabricació mundial. Conscient del seu pes demogràfic, aposta ara per una infraestructura digital única per a governs, empreses i ciutadania (batejada com a IndianStack).

Pensar a llarg termini

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

La Unió Europea (cada vegada més disgregada) ha anunciat 200.000 milions d’euros d’inversió en intel·ligència artificial, però falta veure la lletra petita. És una manera de sortir de l’actual rol de reguladora i intentar entrar en la carrera digital. També a París s’ha llançat la iniciativa EU AI Champions, amb una crida del món corporatiu per la simplificació regulatòria. D’Orange a Spotify, passant per Airbus o L’Oreal, 60 empreses s’ofereixen per treballar amb la Comissió i els estats membre en aquesta matèria.

De tota manera, cal ampliar el relat, perquè triar entre regulació o innovació és un fals dilema. Cal pensar a llarg termini, a l’estil Draghi. Un exemple seria EuroStack: una proposta integral per generar una infraestructura digital pública, ideada per especialistes de diversos àmbits com les finances, el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat o les polítiques públiques. Han calculat que la transformació requereix una inversió de 300.000 milions i pot trigar una dècada. I aborda una cosa clau com la convergència tecnològica: avui és la IA, demà la quàntica i passat... ¿qui sap? La resiliència requereix diversificar, anticipar i pensar en col·lectivitat. Implica teixir aliances més enllà dels socis europeus. Si aconseguim descolonitzar la mirada, trobarem al sud global socis estratègics amb experiències diverses de què aprendre.