César González-Bueno: «El Sabadell encaixa amb qualsevol banc excepte CaixaBank, el BBVA i Santander»

Com és una pregunta teòrica i conceptual, contesto conceptualment i teòricament que sí.

Al mercat i el sector es dona per descomptat que ho intentarien.

Aquest tipus d’operacions tenen sentit sempre que no perjudiquin la competència i es facin de forma amigable. Amb aquestes dues premisses, qualsevol operació cal estudiar-la, perquè les operacions nacionals tenen sinergies de costos i poden tenir d’ingressos. D’allà que siguin a sobre de la taula o sota o sobrevolant... Ho han estat sempre i ho estaran sempre. I pot ser que passin o pot ser que no.

¿En aquesta definició encaixa Unicaja, que els va interessar en el passat?

Encaixen tots, tret de CaixaBank, Santander i el BBVA.

¿També un banc no regional com Bankinter?

També podria ser. Una altra cosa és que siguin unes operacions possibles o raonables o probables. Però encaixar a priori, tots encaixen: KutxaBank, Ibercaja, Unicaja, Abanca, Bankinter...

¿La ubicació de la seu podria formar part de la negociació?

Quan muntes una hipòtesi sobre l’altra, ens fiquem en un terreny que no té cap sentit.

¿Com justificaria que la fusió no perjudica la competència, que és un dels seus arguments per oposar-se a l’opa del BBVA?

Facilíssim. Però abans voldria tractar un tema. La CNMC ara mateix té un dilema enorme perquè és evident que hi ha un problema de competència: només hi ha quatre grans bancs que donen serveis a les pimes. I de mitjana, les pimes en necessiten quatre. La CNMC té el dilema del precedent de Bankia-CaixaBank, en el qual es van utilitzar remeis de comportament, com els que proposa el BBVA, que són ineficaços. La Comissió Europea només utilitza estructurals.

¿Quin problema veu en els remeis proposats pel BBVA?

Són impossibles de comprovar, i per tant de forçar. I són temporals, i per tant ineficients. A la CNMC se li planteja el dilema d’assegurar-se que es manté la competència o seguir la seva metodologia històrica, pensada per a la banca al detall, on pot funcionar. En canvi, en el nostre cas seria un problema estructural del qual ens penediríem durant 10 anys. Afortunadament, la CNMC té una gran oportunitat perquè ha dit que farà investigació de mercat i podrà comprovar que aquestes mesures no resolen el problema. Per a això és imprescindible que la investigació es faci amb llum i taquígrafs i que sigui veritable.

¿A què es refereix?

Que no hi hagi la temptació de fer una investigació que validi. Si jo preguntés –fins i tot si l’hi pregunto a qui l’hi hauria de preguntar–: ¿estaria la competència millor si apliquem aquestes mesures de comportament o si no? Evidentment tothom contestaria que sí. Però d’allà no podria deduir-se que s’ha complert l’obligació que el nivell de competència continuï sent equiparable abans i després de la fusió. Cal fer la pregunta d’una forma diferent. I com estic convençut que la CNMC ho farà, es trobarà amb el dilema que la seva metodologia no sigui eficaç.

¿Té sentit fer un test de mercat a la resta de bancs?

Això no és un test de mercat. Aquest test és als clients.

Li pregunto una vegada més, ¿una fusió amb una entitat més petita no generaria problemes de competència?

Sempre hi hauria mercats o segments en els quals sí i caldria aplicar uns remeis estructurals. Però aquest perímetre sempre seria menor. En el cas actual, hi ha quotes en pimes extraordinàries de BBVA i Sabadell. Especialment a determinats territoris: la costa nord i el litoral mediterrani. Una de cada dues pimes a Espanya és clienta de Sabadell, però a Catalunya és el 66% i al País Valencià, el 60%.

Si el BBVA apuja el preu prou, ¿hauran de recomanar l’operació als seus accionistes tot i que la creguin dolenta per al país?

Si s’han complert unes condicions que permetin garantir la competència a Espanya i si el preu fos extraordinari, hauria de provocar una reflexió. Però és pràcticament impossible que es donin les dues circumstàncies, perquè van en sentit contrari.

¿Vol dir que malgrat que el preu fos bo, als accionistes del Sabadell els podria no convenir perquè els remeis de competència destruirien valor?

Evidentment. I tot i que no hi hagués remeis, el mercat a posteriori s’ocuparia que sí que existissin. Un més un serien, més o menys, un i mig.

¿Seria més eficaç per garantir la competència obligar el BBVA a vendre negoci de pimes a Catalunya i el País Valencià?

Això ajudaria. També hi ha un greu problema a Astúries, Galícia i Múrcia. Però el més apressant seria en aquests dos territoris.

El president del BBVA ha dit que no ho contempla.

Entra perfectament dins del possible. Serà una decisió que haurà de prendre en primera instància la CNMC. I en segona, amb criteris de cohesió social, territorial i ben comuna, el Govern.

¿Té més confiança en el Govern que en la CNMC?

Crec en la professionalitat de tots dos. Si les coses es fan correctament i complementàriament, s’arribarà a una solució que permeti que l’opa avanci sense perjudicar la competència. I després queda la possibilitat que el Govern digui que no aprovaria la fusió.

Sempre que parla sobre el període d’acceptació de l’opa remarca que «si és que s’obre».

I ho continuaré fent perquè no hi ha certesa que vagi a passar. Onur Genç (conseller delegat del BBVA) ha dit que mantindran l’opa si les mesures són de comportament, és a dir, si no tenen impacte, però que si són estructurals, la retiraran.

¿Considera que la retirada de l’opa és en aquest moment l’escenari més probable?

És l’escenari que em sembla més raonable. La probabilitat depèn d’actors que no soc jo.

¿Creu que el BBVA està actuant de forma raonable, honesta i amb joc net?

No tinc manera de jutjar-ho. Puc dir és que és una opa hostil, però no maleducada.

¿I el Sabadell?

Absolutament, 100%.

¿Es veu molts anys de CEO?

Ni m’ho plantejo. Ara mateix em sento molt fort, amb moltes ganes i és un projecte que m’il·lusiona moltíssim.

A l’abril, el president del banc, Josep Oliu, va afirmar que la tornada de la seu d’Alacant a Sabadell no estava "ni a sobre ni a sota la taula». Després d’això, el BBVA va presentar l’opa i Salvador Illa va arribar a la Generalitat. Sense aquests dos factors, ¿haurien tornat ara?

Feia temps que la tornada de la seu es reflexionava. Davant una pregunta pública, cal entendre que mentre que no hi hagués una decisió del consell d’administració, la nostra obligació era dir que no hi ha res, tot i que el procés de reflexió estigués en marxa. Vam preguntar als nostres clients, tant a Catalunya com fora, per veure si provocaria una reacció negativa i vam veure que gens, perquè les circumstàncies que van provocar el trasllat havien desaparegut. I després vam fer una ronda amb tots els polítics, a qui els semblava bé, a alguns amb entusiasme i a d’altres simplement bé a seques.

¿Els contactes amb polítics van començar abans de l’opa?

Són converses posteriors, perquè aquestes només les mantens quan estàs molt a prop de fer-ho. Feia molt temps que ens demanaven tornar a Catalunya gent de dretes, esquerres, centre, nacionalistes, no nacionalistes. Ens semblava que calia fer-ho. I una vegada que ja havíem pres la decisió, vam parlar amb tots els polítics i vam confirmar que no hi havia problema. Estàvem fent aquesta ronda amb els polítics quan ens va sorprendre la filtració [de la tornada de la seu] i la vam haver de precipitar, però només una setmana. La volíem fer el més distanciada possible de l’eventual procés de canvi de l’opa, en cas que es produeixi. Fins i tot la volíem allunyar una mica dels resultats de l’any perquè no es contaminessin amb aquest tema.

¿Com valora la recepció que ha tingut la decisió?

No he rebut mai tants missatges d’alegria per WhatsApp. De tot el món i de tots els signes de tots els meus coneguts de Catalunya d’aquests anys. Tothom m’ha transmès una enorme satisfacció.

Notícies relacionades

Ja és oficial: Així pots sol·licitar el nou ajut de 700 euros compatible amb l'Ingrés Mínim Vital

El trist final de Marie Claire

Ha explicat el procés, però això no respon a si la tornada s’hagués produït si no hagués sigut per l’opa i el canvi a la Generalitat.

Són molts factors. Aquests i molts altres més, com és el cas de l’entorn social. El que vam trobar és que les condicions per tornar ja s’havien produït per aquests i molts altres factors. I ens semblava que era el moment de fer-ho.