La desigual carrera pel control de la intel·ligència artificial

Aquesta suma d’aplicacions civils i militars alimenta la carrera que lliuren els Estats Units, la Xina i la Unió Europea per ser els primers en el desenvolupament i la implementació d’aquesta tecnologia. Un objectiu que està regat amb massives inversions de diners públics i privats. La competència s’està traduint en barreres a l’exportació de certes tecnologies i l’erosió de la cooperació multilateral. Pel camí també està relegant la preocupació sobre els riscos de la IA, que aspira a dotar la màquina del raonament de l’ésser humà.

La carrera per la IA està aguditzant la rivalitat entre les grans potències i la irrellevància creixent del multilateralisme. Tant els EUA com el Regne Unit es van negar aquesta setmana a firmar la declaració de la cimera de París per buscar una regulació global per a aquesta tecnologia. Paral·lelament, els controls a l’exportació guanyen terreny en nom de la seguretat econòmica, cosa que afecta les cadenes de subministrament i el lliure comerç. La IA és també una poderosa eina per a l’espionatge, el control social i la guerra informativa. Per aquesta última, s’entén la capacitat de manipular l’opinió pública i influir la narrativa. El que pot fer-se amb notícies falses, deepfakes de vídeos i imatges manipulades o algoritmes programats per fomentar la polarització.

La IA està canviant ràpidament la manera de fer la guerra, una transformació que permetrà a països amb forces convencionals relativament petites una defensa molt més robusta. Ucraïna n’és un bon exemple. Les seves forces armades i el seu Govern han integrat la intel·ligència artificial d’empreses nord-americanes com Palantir, Microsoft o Google en el seu dia a dia. Tant per localitzar objectius russos amb l’anàlisi d’imatges per satèl·lit, dades obertes, vídeo pres per drons o informació sobre el terreny, com per prevenir ciberatacs, localitzar mines o recollir proves de crims de guerra.

A continuació, s’exposen les principals fortaleses i debilitats de cada potència davant una carrera que arrenca d’una forma bastant desigual.

ESTATS UNITS

LA FORTALESA: MÉS DINERS I MILLOR TECNOLOGIA.

Els EUA lideren avui la carrera pel desenvolupament de la intel·ligència artificial, segons el rànquing de la Universitat de Stanford. El seu sector és el que més capital privat ha rebut, vuit vegades més que Xina el 2023. També és el que més models de llenguatge de gran mida ha creat, gairebé set de cada deu. Dissenya i produeix els microxips més potents, els motors que propulsen la tecnologia. No té rival en la capacitat per emmagatzemar dades, la matèria primera de la IA. I les seves empreses dominen el sector, des d’OpenAI a Nvidia, Google o Amazon.

"El model dels EUA es caracteritza per un cert tecnooptimisme, que deixa operar al lliure mercat sense un marc regulatori estricte", assegura Judith Arnal, investigadora de l’Institut Elcano. "Es basa en la premissa que la IA realment millorarà les nostres vides". La Casa Blanca acaba d’anunciar el Projecte Stargate, una aliança publicoprivada per potenciar el sector amb la inversió de 500.000 milions de dòlars en els pròxims anys.

LA DEBILITAT: UN MODEL QÜESTIONAT.

La irrupció de la xinesa Deepseek ha posat en qüestió la sostenibilitat del model nord-americà. Amb molts menys costos, despesa energètica i poder computacional, l’empresa asiàtica ha aconseguit un acompliment similar al dels seus competidors nord-americans. En paral·lel, Donald Trump ha eliminat el marc regulatori del seu predecessor per aconseguir un ús responsable i segur de la IA, cosa que podria minar la confiança en els seus models.

XINA

LA FORTALESA:MÉS PATENTS I MOLTES MÉS DADES.

La Xina va per davant en patents registrades i publicacions científiques sobre la IA. També en la implementació d’aquesta tecnologia, ja sigui en la robotització de les seves fàbriques, la gestió del trànsit en les seves ciutats intel·ligents o amb els seus sistemes de vigilància amb reconeixement facial o biomètrics. El president Xi Jinping s’ha fixat com a prioritat nacional arribar al lideratge del sector el 2030. A favor seu té també més de 1.000 milions d’usuaris d’internet, que generen quantitats ingents de dades, cosa que permet crear models de llenguatge més sofisticats. També diverses companyies punteres, algunes de globalitzades. La inversió estatal i els subsidis a les seves empreses són clau. "El seu enfocament està més basat en el control estatal", diu Arnal. El que no significa, de moment, que estigui escanyant el sector. DeepSeek, que ha reemplaçat ChatGPT com l’aplicació més descarregada, va desenvolupar el seu llenguatge sense finançament estatal.

LA DEBILITAT: EN MANS DELS MICROXIPS D’ESTATS UNITS.

La Xina és bastant dependent dels microxips i semiconductors avançats dels EUA, que serveixen per multiplicar la productivitat dels ordinadors. Un mercat que se li està tancant, després que l’Administració Biden imposés controls a la seva exportació, incrementats posteriorment per Trump. "El que els EUA no entenen és que aquests controls perjudiquen també la seva indústria i han empès la Xina a desenvolupar les seves pròpies capacitats per mirar de ser el més autònoma possible", assegura Pau Álvarez-Aragonès, consultor del Banc Mundial. De moment, cap país ho és. La cadena de valor està molt interconnectada.

EUROPA

LA FORTALESA: BONA REGULACIÓ I TALENT PROMETEDOR.

"Ni tan sols estem en la carrera, anem retardats", va dir fa uns dies el president francès Emmanuel Macron. Hi ha qui pensa que exagerava, però clarament la Unió Europea va per darrere en la competició per la IA. El seu principal actiu és el model de governança que ha establert per a la IA, un marc regulador per protegir la privacitat o prevenir la desinformació. "Té un enfocament més humanocèntric, el risc és que ens passem de frenada i l’excés de regulació acabi frenant la innovació", diu Arnal.

També compta amb talent i start-ups prometedores com la francesa Mestral o empreses essencials a la cadena de valor dels semiconductors com l’holandesa AMSL. Aquesta mateixa setmana, Brussel·les va anunciar un pla publicoprivat per invertir 200.000 milions d’euros en el sector per retallar distàncies amb els seus competidors.

Notícies relacionades

Així pots demanar les noves ajudes al lloguer per a més grans de 35 anys a Catalunya

El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."

LA DEBILITAT: MENYS INVERSIÓ I MENYS EMPRESES.

La intel·ligència artificial europea ha rebut fins ara menys inversió pública i privada que els seus competidors, tot i que països com França i Alemanya no són tan lluny. Tampoc ajuda la fragmentació del seu mercat o la falta de grans empreses del sector amb un accés massiu a dades. Spotify és una de les poques excepcions. I tot i que s’està tractant de remeiar, l’any passat els experts estimaven que més del 70% de les dades dels europeus s’emmagatzemaven fora de la UE, principalment als EUA.