«Sabadell encaixaria amb qualsevol banc excepte amb CaixaBank, Santander i BBVA»

El president del banc, Josep Oliu, va afirmar dilluns passat que el Sabadell pot millorar el rècord de 1.827 milions de benefici del 2024. Però de les guies de rendibilitat i capital que han donat sembla desprendre’s que el resultat del 2025 serà menor.

El que hem guiat és a un benefici ordinari similar (uns 1.715 milions), és a dir, a compensar els vents de cara amb els vents de cua i amb la nostra pròpia gestió. El president s’estava referint al llarg termini. El que cal tenir en compte és que amb la recompra i amortització d’accions que farem pel 8% del nostre valor en borsa, el benefici per acció millora i cada accionista rebrà més dividends. 

El 2026 preveuen una rendibilitat superior al 14% que estimen per al 2025. ¿El 2027 serà encara més gran?

Caldrà esperar el Capital Markets Day (que el banc celebrarà després dels resultats del primer trimestre i en què presentarà previsions per al període 2025-2027).

Però tenint en compte que el president ha dit que el benefici és millorable, tampoc seria estrany 

Tampoc seria estrany.

¿Els 3.300 milions de retribució a l’accionista contra els resultats del 2024 i el 2025 podrien revisar-se a l’alça per tercera vegada? Dels comptes es desprèn que es podrien superar els 1.200 milions que restarien per abonar respecte als comptes del 2025.

Sempre plantegem objectius que creiem que aconseguirem. No ens estirem fins a punts en què el risc ens podria fer incomplir. La generació de capital orgànica recurrent són 1.200 milions i ho considerem clarament assolible.

A més de per recomprar accions, ¿podrien reservar una part del capital que generin aquest any per liderar una fusió si l’OPA no tira endavant?

Com és una resposta teòrica i conceptual, contesto conceptualment i teòricament que sí.

Al mercat es dona per descomptat que, si l’OPA no surt, intentaran liderar una fusió per guanyar mida i diversificar el balanç. ¿És possible o raonable?

No és la qüestió rellevant en aquest moment. Aquest tipus d’operacions tenen sentit sempre que no perjudiquin la competència i es facin de forma amigable. I amb aquestes dues premisses, qualsevol operació cal estudiar-la, perquè les operacions nacionals tenen sinergies de costos i poden fins a tenir sinergies positives d’ingressos, i per tant cal estar sempre obert. D’aquí que estiguin a sobre de la taula o a sota o sobrevolant... Ho han estat sempre i ho estaran sempre. I pot ser que passin o pot ser que no passin.

En aquesta definició de fusió acordada, amb sinergies positives i complementarietat geogràfica i de segments de negoci, ¿encaixaria Unicaja, que els ha interessat en el passat?

En aquesta definició encaixen tots, tret de CaixaBank, Santander i BBVA.

¿També un banc no regional com Bankinter?

També podria ser complementari. Una altra cosa és que siguin operacions possibles o raonables o probables. Però encaixar a priori, tots: KutxaBank, Ibercaja, Unicaja, Abanca, Bankinter... Això no vol dir en absolut que passin, però respectarien totes la complementarietat, guanyar mida i no perjudicar. Seria molt fàcil establir criteris perquè no perjudiquessin la competència.

¿La ubicació de la seu social podria formar part de la negociació en aquestes possibles fusions?

Quan muntes una hipòtesi sobre una altra hipòtesi, ens posem en un terreny que no té cap sentit.

¿Arribat el cas, com justificaria que aquesta fusió no perjudica la competència, quan és un dels seus principals arguments per oponents a l’OPA del BBVA?

Facilíssim. Però abans voldria tractar un tema. La CNMC ara mateix té un dilema enorme perquè és evident que hi ha un problema de competència perquè només hi ha quatre grans bancs que donen serveis a les pimes. I de mitjana, les pimes necessiten quatre bancs, i les que estan entre 50 i 100 milions de facturació, cinc. La CNMC té un dilema tremend perquè n’és conscient, la prova és que ha passat la seva anàlisi a la fase dos. Una altra prova és que hi ha hagut 79 entitats que han volgut personar-se i no les ha pogut atendre perquè era excessiu. És evident que la CNMC és conscient que hi ha un problema de competència seriós, i alhora té un dilema que és que el precedent de Bankia-CaixaBank, en què es van utilitzar remeis de comportament. Aquests remeis de comportament, que són els que està proposant el BBVA, no són eficaces. Ho prova que la Direcció General de Competència de la Comissió Europea no els uneixi, utilitza només solucions estructurals.

¿Quin problema veu en els remeis proposats pel BBVA?

Dos. Primer, són impossibles de comprovar, i per tant impossibles de forçar. I segon, són temporals, duren 18 mesos o tres anys, i com a resultat no són eficients. A la CNMC se li planteja el dilema d’assegurar-se que es manté la competència o seguir la seva metodologia històrica. Aquesta metodologia està pensada per a la banca ‘retail’ (al detall), on pot funcionar perquè és més fàcil omplir aquest buit (que deixa la desaparició d’una entitat) al cap de 18 mesos o tres anys. Aquell temps ajuda que la competència ompli aquest buit, no necessàriament ho fa però tenen moltes més opcions. En canvi, en el nostre cas seria un problema estructural del qual ens penediríem durant els pròxims deu anys. Afortunadament, la CNMC té una gran oportunitat perquè ha dit que farà investigació de mercat i podrà comprovar que aquestes mesures que estan plantejant no resolen el problema de competència. Per això és imprescindible que aquesta investigació de mercat es faci amb llum i taquígrafs i que sigui veritable. 

¿A què es refereix amb veritable?

Que en cap moment hi hagi la temptació de fer una investigació de mercat que validi. Si jo li preguntés –fins i tot si l’hi pregunto a qui li hauria de preguntar, que aquesta és una altra qüestió, a qui l’hi pregunto i amb quina metodologia–, però si jo li preguntés a qualsevol: ¿estaria la competència millor si apliquem aquestes mesures de comportament o si no les apliquem? Doncs evidentment tothom contestaria que estaríem millor si s’apliquen. Però d’aquí no podria deduir-se que s’ha complert l’obligació que el nivell de competència continuï sent equiparable al que hi havia abans i després de la fusió. Per a això cal fer la pregunta d’una manera diferent i amb un rigor diferent. I com que estic convençut que la CNMC ho farà, es trobarà amb un gran dilema: que és molt probable que la seva metodologia de remeis de comportament no sigui eficaç per mantenir la competència en el futur i, per tant, que es trobi davant d’una disquisició important.

¿Té sentit fer un test de mercat a la resta de bancs, als quals beneficia la desaparició d’un competidor? 

Això no és un test de mercat. Un test de mercat és als clients. Preguntar els competidors no té absolutament cap sentit o només a títol informatiu. Gairebé pot ser de vegades una prova en contra.

Però de nou, ¿una fusió amb una entitat més petita no generaria els problemes de competència que afirma que hi ha si la unió es produeix entre els quatre grans?

Evidentment caldria assegurar-se que així és i sempre hi hauria mercats o segments particulars en què sí que n’hi hagués. I en aquest cas caldria aplicar remeis estructurals. El que passa és que aquest perímetre sempre serà menor. En el cas actual, hi ha una quota en pimes extraordinària del BBVA, que és un gran banc, i una quota molt elevada de Sabadell, que tot i que és un banc clarament més petit, la seva proporció de pimes és més gran. I a més, això es dona especialment en determinats territoris. A tota la costa nord i tot el litoral mediterrani el problema és grandíssim. Una de cada dues pimes en el conjunt d’Espanya és client del Banc Sabadell. Però a Catalunya és el 66% i a la Comunitat Valencaiana és el 60%. Aquest tipus de superposicions no ens passa amb ningú, i si ens passa són molt més puntuals i de molt menys calat, i per tant són molt fàcils de solucionar sense afectar el valor intrínsec. Qualsevol d’aquestes fusions hipotètiques tindrien sinergies de costos i no afectarien la competència, i si es fessin de forma acordada i no hostil, crearien moltíssims menys problemes, i per tant són possibles. Insisteixo, no estic dient en absolut que hi hagi cap pla concret per fer-ne cap, però és una cosa que com sempre es podria estudiar. Quan alguns dels nostres competidors diuen que encara hi ha lloc per alguna fusió, podríem estar d’acord. Per al que no hi ha és lloc per a una fusió entre qualsevol dels quatre grans bancs. 

S’han oposat a l’OPA amb dos arguments: que el preu ofert no recull el valor del Sabadell i que l’operació és econòmicament i socialment dolenta per a Espanya. Si el BBVA apuja prou preu, ¿haurien de recomanar l’operació als seus accionistes tot i que entenguin que sigui perjudicial per al país?

Si s’han complert unes condicions que permetin garantir la competència a Espanya i si el preu fos extraordinari, evidentment això hauria de provocar una reflexió. El que passa és que és pràcticament impossible que es donin les dues circumstàncies alhora, perquè una va en sentit contrari a l’altra.

Vol dir que tot i que el preu fos bo, als accionistes del Sabadell els podria no convenir perquè les condicions de competència destruirien valor a posteriori?

Evidentment. I tot i que no hi hagués remeis de competència, el mercat a posteriori s’ocuparia que aquests remeis existissin. És a dir, un més un serien, més o menys, un i mig. Hi hauria una tremenda pèrdua de valor, hi hagi remeis o no, i la nostra obligació és explicar-l’hi als accionistes. S’hi afegeix que respecte als resultats del 2024 nosaltres repartirem als accionistes el 16% del nostre valor en borsa i ells un 8%. I a llarg termini la nostra capacitat de generació de capital és més gran: 1.200 milions a l’any, i això és un terra. Si els nostres accionistes acceptessin, haurien de repartir el seu excés de dividends amb els accionistes del BBVA.

¿Creu que seria més eficaç per garantir la competència que s’obligués BBVA a vendre negoci de pimes, particularment a Catalunya i el País Valencià? 

Això ajudaria. També és un greu problema a Astúries, Galícia i Múrcia. Però el més apressant seria en aquests dos territoris.

El president del BBVA, Carlos Torres, ha dit que és una opció que no contempla.

Crec que quan es faci la investigació de mercat per part de la CNMC i es valori d’una forma metòdica què és el que restitueix la competència a una situació prèvia a una fusió BBVA-Sabadell, entra perfectament dins del possible. Serà una decisió que haurà de prendre en primera instància la CNMC. I en segona instància, amb criteris de cohesió social, cohesió territorial i bé comú, el Govern. 

¿Té més confiança en el Govern que a la CNMC en aquest sentit?

No puc opinar. Jo crec en la professionalitat de tots dos. I crec que si les coses es fan de forma correcta i complementària, s’arribarà a una solució que permeti que l’OPA segueixi endavant però sense perjudicar la competència. I després queda la possibilitat que el Govern digui que no aprovaria la fusió posterior a l’OPA. Els inversors i analistes que hem vist aquests dies a Londres ens deien que no hi ha precedents en què s’obtinguin les mateixes sinergies sense fusió que amb fusió, com tampoc que es fusionin dos bancs i augmenti el crèdit a les pimes, com diu el BBVA. 

¿Quin termini estima per a l'obertura del període d'acceptació de l'OPA?

El nostre escenari central, si és que s’obre, és juny, amb poques probabilitats que sigui abans i alguna cosa més que sigui molt més tard, perquè no seria raonable obrir-lo durant l’estiu. El juny no és l’estiu, el juliol sí. Però hi ha tantes coses en suspens que és una predicció a la qual jo mateix li dono un valor extraordinàriament relatiu.

Sempre que parla sobre el període d’acceptació postil·la que «si és que s’obre».

I ho continuaré fent perquè no hi ha certesa que hagi de passar. El BBVA ha inclòs, amb bon criteri, que podria retirar l’OPA si les condicions de la CNMC o el Govern fossin excessives. Onur Genç (conseller delegat del BBVA) ha dit que la mantindran si les mesures són de comportament, és a dir, si no tenen impacte, però que si són estructurals, la retiraran.

¿Considera la retirada de l’OPA l’escenari més probable?

És l’escenari que em sembla més raonable. La probabilitat depèn d’actors que no soc jo. 

Han afirmat que la fusió provocaria sinergies negatives. ¿Les han calculat?

Les farem públiques si arriba el període de canvi, durant els 10 primers dies, perquè voldrem tenir les xifres revisades i aprovades pel consell.

¿Quina sensació els ha quedat rere els contactes amb els inversors d’aquests dies? 

Els inversors institucionals són de molts tipus i cal discriminar enormement. Però hi ha una cosa molt clara, la història del Sabadell els agrada. Dins d’això, n’hi ha alguns que estan jugant a l’oportunisme, fent estimacions de si pujarà el preu o no, si els remeis seran potents o no. Quan faig la revisió completa, em surt que no surt (que acudeixin a l’OPA), però em puc equivocar.

¿Creu que la prima negativa actual s’eixamplarà? 

És complexíssim. Hi ha milers de factors i el que intenti atribuir-lo a un sol, i nosaltres no ho fem, s’equivoca. Depèn del que passi a Mèxic i Turquia (dos dels principals mercats del BBVA), dels nostres resultats, del que passi amb la CNMC, dels tipus d’interès...

Fent un símil futbolístic, ¿tem que el BBVA els marqui un gol al final del partit? 

Podria ser. I podria ser també que se’l marquessin en pròpia porta. 

¿Estima que el BBVA està actuant de forma raonable, honesta i amb joc net?

No tinc manera de jutjar-ho. L’únic que sí que puc dir és que és una OPA hostil, però no és una OPA mal educada.

¿I el Sabadell actua de forma raonable i amb joc net?

Absolutament, 100%.

Notícies relacionades

El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."

El PSOE proposa suspendre fins a 30 dies els funcionaris que arribin tard a la feina

Li toca renovar en el càrrec. ¿Es veu molts anys de conseller delegat del Sabadell?

Ni m’ho plantejo. Ara mateix em sento molt fort, amb moltes ganes i és un projecte que m’il·lusiona moltíssim. De moment, sí, veig un recorregut potent.