Espanya aposta per una intel·ligència artificial poliglota i responsable
L’estratègia de l’Executiu per a la IA preveu fins a 2.100 milions durant aquest any i uns 20.000 milions més a través de la SEPI digital
Espanya té el seu full de ruta en matèria d’intel·ligència artificial (IA), que, a més de l’aspecte tecnològic, incideix en l’ús del castellà i les altres llengües cooficials, com el català, l’aranès, el gallec, l’eusquera i el valencià, i el seu ús en les administracions públiques i en les empreses. El maig de l’any passat, l’Executiu va aprovar la seva estratègia en aquesta matèria, que dona continuïtat i reforça la dissenyada el 2020 i s’inclou en el pla de recuperació. L’estratègia 2024-2025 es va dotar amb 1.500 milions d’euros procedents essencialment del pla de recuperació i de la seva addenda. Aquesta quantitat se suma a 600 milions ja mobilitzats a través de l’anterior estratègia, el 2020. Al seu torn, al gener el Govern va anunciar una inversió addicional de 150 milions per fomentar la integració i ús de la IA en les empreses, amb especial atenció a les pimes.
Un altre vehicle és la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SEPI digital), que també inverteix en el sector, però a un ritme encara lent, ja que ha d’administrar uns 20.000 milions abans de l’agost del 2026, en els quals hi ha els 12.000 milions de l’anomenat Perte xip. Segons Vozpópuli, quasi tres anys després d’arrencar el Perte xip, només s’han compromès 290 milions, el 6,4% del total. Aquest mateix mes ha invertit 9 milions d’euros en l’empresa madrilenya Sensia, especialitzada en tecnologia infraroja aplicada a la detecció d’incendis forestals i fugues de gasos. Una altra inversió ha sigut de 4 milions amb l’entrada en el capital de la canària Wooptix, dedicada a la fabricació d’equips de metrologia de semiconductors, que resulta clau per a la producció de xips.
Les xifres amb què es treballa s’empetiteixen davant els 500.000 milions anunciats per Donald Trump als EUA. Fins i tot queden molt reduïdes si es miren a escala de la Unió Europea (UE) amb els 200.000 milions que aquesta mateixa setmana va anunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que es pretenen mobilitzar en el Vell Continent, dels quals només la quarta part procediran del sector públic.
En aquest context, el president Pedro Sánchez va anunciar la construcció d’un gran model fundacional de llenguatge d’IA, entrenat específicament en espanyol i llengües cooficials, en codi obert i transparent, i amb la idea d’incorporar els països iberoamericans. Es tracta d’Alia, la primera infraestructura pública europea, oberta i multilingüe que, "gràcies a les capacitats úniques de supercomputació del Barcelona Supercomputing Center [Centre Nacional de Supercomputació], reforça la sobirania tecnològica d’Espanya i Europa en el desenvolupament d’una IA transparent, responsable i al servei de les persones", segons la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat .
Creixement notable
Notícies relacionadesAra mateix hi ha start-ups espanyoles que han mostrat un creixement notable en l’àmbit de la IA. És el cas de SintonAI, que se centra a desenvolupar tecnologies pròpies per optimitzar processos empresarials. També companyies com AR Vision, amb seu a Granada, han innovat en l’ús de tecnologies immersives com la realitat augmentada per oferir informació turística i cultural a través d’aplicacions mòbils. La ciberseguretat és una altra de les apostes per usar la IA.
L’impuls a la IA està recollit a l’Agenda Espanya Digital 2026 "com un element clau de caràcter transversal per impulsar el creixement de l’economia espanyola", segons el Govern. L’Executiu ha destinat 50 milions a finançar grans projectes d’R+D i 62 milions més a crear la primera fàbrica d’IA d’Espanya, que posiciona el Centre Nacional de Supercomputació com una referència mundial.
