La Xina aconsegueix que DeepSeek sigui la IA ‘low cost’ més descarregada

No hi ha més retalls que dues entrevistes en mitjans sectorials i una intervenció pública. Va ser dies abans del terratrèmol, en vigílies de l’any nou xinès, durant una xerrada apadrinada pel primer ministre, Li Qiang, per debatre sobre èxits i reptes de l’economia xinesa. Liang és el típic geek amb el seu serrell i ulleres negres gruixudes. A la foto grinyola entre els responsables de grans conglomerats, per joventut i pels tons clars d’un vestit folgat a què no sembla acostumat. Els periodistes se’n van del seu llogarret natal aquests dies amb les anècdotes que expliquen els seus familiars, companys de pupitre i professors, però sense rastre de Liang. A la seu de la seva companyia, en la dotzena planta d’un anodí edifici, tampoc l’han vist els periodistes i cercadors d’ocupació.

Liang, de 39 anys, és fill de professors d’escola. Va néixer a Guangdong, l’antic Canton, la província costanera que va covar moltes de les reformes econòmiques, tot i que no sempre legals, que serien replicades a escala nacional després d’haver-se descobert que funcionaven. Eren temps efervescents, en què Liang va prioritzar els llibres per més que li aconsellessin obrir qualsevol negoci. Es va matricular en Enginyeria d’Electrònica i Comunicació a la prestigiosa Universitat de Zhejiang. L’elecció, vista amb el temps, no sembla errada. Els oriünds d’aquesta província, al sud de Shanghai, són els millors negociants xinesos. La seva capital, Hangzhou, és la ciutat esponja que trien moltes parelles per a la seva lluna de mel. També és el bressol dels últims tres xinesos que han liderat la llista de fortunes nacionals i en els últims anys és coneguda com la Silicon Valley xinesa per la densitat de titans tecnològics com Alibaba. En aquest ecosistema propici ha aixecat el seu imperi.

Notícies relacionades

Els lectors d’EL PERIÓDICO escullen la millor ‘start-up’ de l’any

Prensa Ibérica i Banc Sabadell premien el talent empresarial català el dia 26

Pocs anys després va aplicar els seus coneixements d’IA als negocis. Va crear el fons d’inversió High-Flyer amb companys universitaris i va utilitzar algoritmes per anticipar els vaivens borsaris. Va funcionar. En tot just quatre anys va decuplicar la inversió. Ja el 2023, potser per les creixents traves governamentals al sector, va anunciar a les seves xarxes socials un gir cap a l’estudi de la IA. Un mes després va fundar Deepseek.

L’estupefacció global davant l’èxit de la seva companyia sembla justificat. L’apogeu tecnològic xinès no descartava un sorpasso en IA, però els pronòstics apuntaven a algun dels quatre gegants nacionals. Deepseek compta amb 140 treballadors, davant el miler de la nord-americana OpenAI i els seus sis milions de dòlars d’inversió tot just cobririen els entrepans de Meta, Google o Microsoft. I va sorprendre encara més el seu codi font obert. "El codi font obert no és una pràctica empresarial sinó cultural, proporciona poder tou".