La indústria de la salut és la tercera font de riquesa a Catalunya

Serveixi com a mostra de la seva importància que l’acte en el qual Biocat presenta avui l’informe comptarà amb la presència de dues conselleres de la Generalitat (Olga Pané, de Salut, i Núria Montserrat, de Recerca i Universitats) i serà el president Salvador Illa qui el clausuri. El desplegament no és casual: ja no només perquè Catalunya sigui la vuitena regió del món més activa en assajos clínics o la cinquena d’Europa que més publicacions científiques llança –si es compara el volum amb els habitants de la comunitat–, sinó també perquè el seu teixit empresarial està agafant cada vegada més cos.

Aquesta és una de les àrees en la qual més èmfasi posa l’informe. "Som un ecosistema d’innovació referent a Europa, ja no només en el sud d’Europa", puntualitza el director general de Biocat, Robert Fabregat. "És ja comparable amb els líders del centre i nord d’Europa", recalca el càrrec públic.

75.300 empleats

La fotografia del moment actual mostra que Catalunya compta amb 1.500 companyies que són sobretot empreses biotecnològiques, de serveis professionals i consultoria, de salut digital, i de tecnologies mèdiques. Facturen més de 25.000 milions d’euros (la meitat procedents de la indústria farmacèutica) i donen feina a 75.300 persones.

Si treuen pit d’aquestes dades és perquè són, pràcticament tots, indicadors que van a l’alça en comparació amb l’edició prèvia de l’informe. També destaquen els 542 milions d’euros captats en projectes d’inversió de companyies estrangeres només l’any passat, o els gairebé 25 hubs digitals i d’excel·lència que s’han obert en l’últim lustre i, sobretot, els 347 milions d’euros que han captat les start-ups del sector en plena sequera del capital risc. Només 56 d’aquests milions (un 16% del total) són subvencions.

És, certament, un èxit. El mateix organisme havia acceptat fa uns mesos que veuria caure l’estadística, fruit del poc moviment del capital aquests últims anys. No obstant, les empreses emergents d’aquest sector acaben l’any amb la seva segona millor xifra de captació d’inversió, un volum un 55% més alt que el de l’any anterior. A tall d’exemple, aquest mateix indicador cau un 3% en el conjunt d’Europa i es desploma gairebé un 40% a Àsia.

Alimentació saludable

Notícies relacionades

Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses

Ametller invertirà 50 milions a Mont-roig del Camp

Amb tot, hi ha alguna ombra. Aquest repunt es deu a tres grans operacions de tres empreses molt actives en aquest terreny i que fa anys que són protagonistes de grans rondes de finançament. Impress (110 M€), Inbrain Neuroelectronics (46 M€) i Heura (40 M€), que entra al sac per les seves aportacions en termes d’alimentació saludable. Sense aquestes operacions, el volum s’hauria quedat en els 150 milions d’euros –la xifra més baixa dels últims anys– i tot basat en operacions de no més de 15 milions d’euros de volum. El mateix passa amb el nombre d’empreses que s’han constituït el 2024, molt menor al d’altres anys, o amb la inversió estrangera, que correspon en un 90% a la reinversió d’AstraZeneca en el hub que ja va instal·lar fa dos anys a Barcelona.

Això no sembla preocupar en excés dins de Biocat. "No deixen d’arribar empreses, tot i que sigui amb inversions menors, i hi ha moltes ampliacions de companyies que ja són aquí", afirma Fabregat. "Tenim moltes visites de companyies que volen aterrar a Barcelona", assegura. A més veuen molt probable que AstraZeneca generi un "efecte bola de neu" (que n’arrossegui moltes d’altres) els fruits del qual es veuran probablement en cinc anys. A Boston, un dels ecosistemes de salut més importants del món, va passar així, suggereix el directiu. El que també resta pes al problema és que es tracta d’una situació global. "El mercat ha estat una mica paralitzat", contextualitza Silvia Labé, directora de màrqueting de la fundació. "No és un cas singular, el de Catalunya, passa el mateix a Europa i els Estats Units", diuen.