El Port de Barcelona va tancar el 2024 amb 63 milions de resultat

Era la primera compareixença de resultats econòmics de l’acabat de nomenar president José Alberto Carbonell, tot i que durant anys ha sigut precisament ell qui s’ocupava de donar els detalls de l’exercici. Ahir anava acompanyat del director general, Àlex García, i la subdirectora general, Míriam Alaminos, responsable també de l’àrea economicofinancera. Entre tots tres han dibuixat un panorama del que va passar el 2024, amb pocs números en negatiu i molts plans de futur.

Els creuers, una vegada més, han tingut capítol a part perquè, malgrat que les dades són de creixement, des del port són conscients que "hi ha una sensibilitat especial" en aquest assumpte, segons García. Carbonell va confirmar que estan parlant amb l’Ajuntament sobre aquest tema, tot i que es va escudar en la "discreció" per no revelar què negocien.

L’any passat també va ser el de la celebració de la Copa Amèrica de vela, tot i que la feina feta per acollir l’esdeveniment tecnològic i esportiu es remuntaven al 2022. En aquests tres exercicis, va analitzar Alaminos, el balanç econòmic és de "només 3,5 milions" de pèrdues tot i que "es tracta d’una xifra gens impactant tenint en compte el que ha suposat com a catalitzador per a Barcelona".

El millor d’Espanya

Però aquesta dada en vermell és de les poques que hi ha en el balanç de resultats del Port de Barcelona, novament el més pròsper de tota la xarxa estatal i el que més contribueix al fons de solidaritat, amb 13,2 milions el 2024. La xifra de negoci ha arribat als 200 milions d’euros, un 6% més respecte al 2023, quan ja s’havia aconseguit un rècord de 189 milions. Aquests 200 milions de negoci s’han aconseguit principalment per les taxes de concessió (94 milions), és a dir, el que paguen les empreses per estar instal·lades en la infraestructura i per les taxes d’utilització (95 milions), que s’aconsegueixen dels trànsits i l’activitat portuària de mercaderies (contenidors, vehicles, granels...), ferris i creueristes.

Quant al tràfic de mercaderies, les instal·lacions portuàries han mogut 69,7 milions de tones, un 8,9% més. Els contenidors, amb un 18,5% més en milions de TEUs (que és la unitat de mesura equivalent a 20 peus), són els que han registrat un augment més gran, mentre que el volum de vehicles ha descendit un 13,7%. El director general va explicar que cada cop es transporten més cotxes en contenidors, la majoria des de la Xina (ja és el 8,5% del total), així que aquesta dada no és tan alarmant, ja que la caiguda es reduiria fins al 9,4%.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses

Ametller invertirà 50 milions a Mont-roig del Camp

El president de l’autoritat portuària ha revelat que aquest any 2025 està previst destinar 332,5 milions a la inversió en infraestructures (Moll Catalunya, fase 4 del Moll Adossat i noves atracades), en superestructura (terminal G del Moll Adossat), en el projecte Nexigen (infraestructura elèctrica i subministrament elèctric a vaixells) i en intermodalitat (amb el node ferroviari dels accessos).

Petició de menys terminals de creuers

Barcelona continua creixent, tot i que lleugerament, en l’àmbit dels de creuers, amb un total de 3,65 milions de moviments de passatgers el 2024, que van suposar una pujada del 2,4%. El que abans se celebrava com un èxit ara es gestiona amb el fre de mà posat, per evitar un increment generalitzat de viatgers, en el marc del control del volum de turisme que rep la ciutat. En nombre real de viatgers físics, l’augment final va ser de l’1%, amb 2,79 milions. No obstant, segons es va saber ahir, l’ajuntament ja ha demanat formalment la reducció de les terminals a sol cinc, en compliment amb els seus nous acords amb Barcelona en Comú. Per a això hauran de firmar un nou conveni que rellevi el de 2018, quan es van pactar set terminals.Disseccionant les dades, els resultats de l’any són afins als objectius del Port i l’ajuntament: els moviments de viatgers en port base (inicien i/o acaben ruta a la ciutat) van créixer un 7,4%, mentre que els de trànsit (que només recalen unes hores en escala) van baixar un 3,3%. PATRÍCIA CASTÁN