La Generalitat vol potenciar Barcelona com a plaça financera
El projecte, inspirat en París, el gestionarà el Barcelona Centre Financer Europeu amb la col·laboració de la conselleria

El Govern ha decidit potenciar el projecte de fer de Barcelona una plaça financera. En el marc del pla Catalunya lidera, presentat fa uns dies pel president Salvador Illa, destinat que la comunitat autònoma recuperi el lideratge econòmic a Espanya, s’ha inclòs aquesta iniciativa que busca aprofitar l’ecosistema digital i tecnològic de la capital catalana per potenciar-la com a referent en innovació i sostenibilitat en l’àmbit financer.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, va presentar ahir a la Borsa de Barcelona davant empreses i representants del sector aquest projecte, batejat com a Barcelona Finance Cluster, desenvolupat fa més d’un any per l’empresa Cluster Development, el soci director del qual, Lluís Ramis, va participar en l’acte. De fet, els treballs van començar amb l’anterior Govern d’ERC i s’inspiren en els models de Montreal (Finance Montreal) i de França-París (Finance Innovation). Barcelona Centre Financer Europeu, el president de la qual, Luis Herrero, també va participar en l’acte, gestionarà aquest projecte amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia. Romero va defensar el rol del sector financer en l’estratègia del Govern perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya.
A Montreal, en els anys 90 del segle passat, es va celebrar un referèndum sobre la independència en el qual aquesta opció va perdre per escàs marge. Com a conseqüència d’això, la província del Quebec va patir una important fuga de seus d’empreses i d’entitats financeres. Aquest model, que es pren com a referència igual com el de França, aposta per una l’actuació publicoprivada en la qual les parts es divideixen els costos per meitats.
Més de 104.000 treballadors
A més de bancs, el sector financer a Catalunya compta amb companyies d’assegurances i altres serveis financers que sumen 650 empreses, 104.738 treballadors i una facturació d’uns 48.200 milions d’euros. El pla d’acció sorgit dels treballs es planteja com a objectius estratègics la innovació, la digitalització, el desenvolupament de nous mercats i finances sostenibles, l’educació financera, la connexió amb la demanda, l’atracció, la fidelització, la formació de talent, la visibilitat del sector, l’atracció d’inversions i la millora de l’ecosistema.
Notícies relacionadesBarcelona Finance Cluster incorporarà empreses de tota la cadena de valor del sector financer (companyies d’assegurances i mútues, bancs, sistemes de pagament, gestió d’actius, finances corporatives, capital risc, private equity, així com la indústria auxiliar i empreses fintech. També està previst que participin centres d’investigació i tecnològics, universitaris, centres formatius i d’altres. La intenció és arribar a una cinquantena de membres a finals d’aquest any i aconseguir els 90 en cinc anys.
Les empreses de serveis financers a Catalunya han passat de 450 l’any 2017 a 650 en l’actualitat. L’augment ha sigut especialment destacat en l’àmbit de les fintech i les insuretech, que han passat de 50 de registrades a 162 durant el mateix període.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- ‘Tot el camp és un clam...’
- ELS LESIONATS DEL BARÇA Lewandowski s’allunya de la Copa i Ter Stegen «ja està llest» per reaparèixer
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Llars espanyoles Tornen els plats de Duralex: un conegut supermercat ven la clàssica vaixella amb nous dissenys
- Oferta d’ocupació El treball que sempre havies somiat: 1.000 euros a la setmana per provar platges i explicar-ho
- ENTREVISTA Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»