Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha posat en marxa aquest dijous la seva reforma per obrir les portes dels consells d’administració de les empreses als sindicats. «De la mateixa manera que es va entregar el dret de vot a les dones no es pot negar a les persones treballadores el reconeixement de la seva ciutadania a l’empresa», ha afirmat. La també ministra de Treball ha presentat una comissió d’experts que elaborarà una bateria de recomanacions que constituiran l’esquelet de la futura norma que portarà el Govern, a partir de l’any que ve, al Congrés dels Diputats.

Díaz aspira a emular els models de cogestió que ja existeixen en països com Alemanya, on els representants dels treballadors incideixen en les decisions que prenen les grans corporacions. Per fer-ho ha encarregat a un grup assessor encapçalat per Isabelle Ferreras, docent a Harvard Law School, l’Oxford University i la Universitat Catòlica de Lovaina. 

Els experts governamentals tindran sis mesos per elaborar la seva proposta i al setembre presentaran les conclusions del seu treball, que seran la preqüela d’una futura norma que el Govern mirarà d’aprovar al Congrés dels Diputats. «Els diferents governs han deixat deliberadament en l’oblit aquesta qüestió, clau per modernitzar Espanya», ha lamentat Díaz.

Aquest dijous el Ministeri de Treball ha donat el tret de sortida a una de les normes que pretén per a aquesta legislatura i que ja va avançar durant la passada per fer arribar «la democràcia a les empreses. Mentrestant a Alemanya, els Països Baixos i els països escandinaus les seves empreses ja han incorporat aquestes pràctiques fa molt temps amb absoluta normalitat», ha afirmat Díaz.

La vicepresidenta segona no ha avançat les línies mestres de la seva reforma i s’ha limitat a enumerar l’esperit que la guiarà. La norma perseguirà augmentar la participació dels treballadors en la presa de decisions per evitar «cultures autocràtiques i alienes a l’eficiència de l’era digital» en les empreses, així com millorar la seva eficiència a l’incorporar «el seu saber fer del dia a dia» a les cúpules corporatives. «¿Volem empreses ‘low cost’ o basades en la innovació? ¿Empreses despòtiques o democràtiques?», s’ha preguntat.

L’exemple alemany

Alemanya és un dels referents internacionals en matèria de cogestió (o ‘Mitbestimmung’, com l’anomenen allà). En les empreses de 500 empleats o més existeix la figura del ‘consell de supervisió’ o ‘Aufsichtsrat’, un òrgan que elegeix i destitueix els membres del consell d’administració de la companyia. En funció del volum de treballadors, aquests poden escollir entre un terç i la meitat dels membres de l’‘Aufsichtsrat’.

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

A Espanya ja existeix una espècie de precedent d’aquesta cogestió i és el de Seat, concretament el del seu president del comitè d’empresa, el sindicalista d’UGT Matías Carnero. Seat és part del grup alemany Volkswagen i el 2021 Carnero va ser escollit com un dels membres del comitè de supervisió, en qualitat de representant dels treballadors.

Els membres de la comissió assessora del Ministeri de Treball per a aquesta reforma són els següents: