Santiago Castellà: "La ZAL del Port és un dels millors terrenys industrials de Catalunya"

La transformació compleix un element estètic però també de poder explicar el Port en termes de sostenibilitat, de refugis climàtics, però ens queda una connexió més permeable amb la ciutat. La via del tren separa físicament i simbòlicament la ciutat del port. Un port que, des de la seva concepció inicial, es va entendre que tenia una funció portuària que podia ser molesta per a la ciutat i que s’havia d’apartar. Ara som un model de digitalització, d’economia del futur, d’innovació i coneixement... És un atractiu que podríem dir que és el districte 22@ de Tarragona.

¿Quina relació té el Port amb el territori més enllà de Tarragona ciutat?

El port va créixer molt amb la petroquímica i ara és el principal port de cereals del Mediterrani: només amb aquests mercats ja podríem viure. Però tenim una missió amb el territori perquè som un servei públic i hem de ser una estació d’activa transformació del territori. Això es tradueix en alguns hubs. Primer, un hub logístic: Tarragona està molt ben situada però no ho aprofitem. Tenim l’oportunitat de treure productes a la resta de la província i cap a Europa. Segon, un hub de reindustrialització: Europa ha descobert la idea de l’autonomia estratègica i que s’ha de reindustrialitzar, i més amb Trump: en això tenim la capacitat d’atraure indústria. Tercer, un hub cultural: un far del coneixement amb idees de sostenibilitat, cohesió social i multiculturalitat. I quart, un hub de sostenibilitat: hem de liderar la descarbonització del territori perquè tenim els millors professionals per fer-ho i ho podem fer des de la neutralitat política i des d’un ampli consens.

¿"Consens» en quin sentit?

El Port ha de funcionar com una empresa pública al servei del territori. Això ens obliga a tenir una visió molt àmplia perquè no tenim unes eleccions per guanyar cada quatre anys i perquè tenim uns professionals molt ben formats, que no permeten un discurs demagog ni curtterminista. Els grans consensos del territori seran junt amb la Universitat Rovira i Virgili.

Pel que fa a la mobilitat, recentment s’ha millorat molt i continuarà millorant amb la instal·lació del tercer fil.

Primer, cal fer una defensa molt clara del corredor mediterrani. Explicar a la indústria europea que volem ser port logístic i industrial sense el tercer fil seria un drama, perquè no podríem treure mercaderies amb el ferrocarril. Ara bé, la línia de la costa serà insuficient per tot el que hem de fer, necessitem una línia de mercaderies per l’interior. Hem de diversificar el tràfic de mercaderies per ferrocarril en totes les oportunitats. Haver completat la terminal de La Boella i la construcció de la de Guadalajara serà decisiu perquè permetran aquesta intermodalitat del camió i el tren.

¿Per on han de passar aquestes mercaderies?

Per on menys molestin. En el seu moment es va fer l’eix transversal, que era la línia més adequada i directa, ara hem d’arribar a consensos amb el territori i és possible. Hi ha molt bones solucions tècniques que seran més o menys cares. Hem de garantir que per les zones urbanes no passin gaires més mercaderies. Però sempre amb consens.

¿Com canviarà la fisonomia del Port el procés de descarbonització?

El carbó ja gairebé no arriba al Port, hem tingut la sort que ha aparegut una línia comercial molt potent amb el Brasil d’arribada de mineral de ferro i que veuen a Tarragona un dels seus hubs de distribució a Europa. Hem substituït la pèrdua del carbó amb aquest mineral de ferro, que és un material menys problemàtic. El Port canviarà molt perquè gran part de la mercaderia sortirà per ferrocarril. L’electrificació dels ports farà que alguns dels vaixells es puguin connectar a la xarxa, es reduiran les emissions i també canviarà la idea del Port com un espai de biodiversitat, amb la instal·lació de recursos marins per regenerar el fons marí. També veurem l’aparició de l’energia eòlica, i l’hidrogen serà un combustible decisiu per descarbonitzar la indústria química.

¿Quines eines té el port de Tarragona per pugnar en aquest procés de reindustrialització?

Tenim terrenys de gran valor industrial, la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) serà un dels millors terrenys industrials de Catalunya. Això significa que tenim moltes possibilitats d’intermodalitat: amb vaixell, en ferrocarril, amb camió. Hi ha molt espai i molt atractiu, hi ha interès des de la Generalitat en què alguna potent indústria d’Àsia s’instal·li aquí, però cal decidir estratègicament qui ve i per fer què. Al voltant del cotxe elèctric hi ha molt moviment, dels semiconductors, les bateries i l’energia, com Lotte en Mont-roig del Camp. Aquestes són les indústries que han d’arribar al Port. I ens interessa aprofitar això per atraure talent, generar una universitat més forta, noves formes de formació professional... I al voltant d’això podem construir un territori amb més qualitat de vida i oportunitats per a les persones.

Notícies relacionades

Així pots demanar les noves ajudes al lloguer per a més grans de 35 anys a Catalunya

El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."

¿Quins són els principals competidors de Tarragona en aquestes inversions?

Tarragona està molt ben posicionada, tant en l’espai geogràfic com en les oportunitats. Tenim una universitat molt potent, tenim talent, tenim espai industrial, coneixement... Sí que podríem trobar altres territoris per competir però el mercat està canviant molt aquí es tracta de jugar en la primera divisió: la situació entre Barcelona i València, que de vegades s’ha vist com un problema, per a nosaltres és una gran oportunitat.