L’Estat en borsa: 36.000 milions

Si aquesta setmana el Govern espanyol hagués decidit vendre de cop les seves participacions a la borsa, hauria obtingut una liquiditat immediata de 36.000 milions d’euros. Una xifra que representa 2,5 vegades més el pressupost de l’Estat destinat a construir infraestructures i que només és 4.000 milions menys que els interessos del deute sobirà que es van pagar el 2024. També representa una mica menys de la meitat del deute de les comunitats autònomes que ha promès condonar.

A les nou empreses cotitzades en què ja participa se li pot unir l’entrada en el capital de Talgo, el valor del qual en borsa és de 500 milions. El fabricant de trens està en ple procés de reestructuració accionarial. El grup industrial basc Sidenor, amb l’Institut Basc de Finances i les fundacions bancàries de la BBK i Vital, acaba de firmar un acord per adquirir el 29,8% que està en mans del fons Trilantic. Per Talgo s’han interessat també empreses txeques, hongareses, poloneses i índies.

Gir de 180 graus

La política del Govern ha fet un gir de 180 graus l’últim any, reafirmat per la compra del 10% del capital de Telefónica i el nomenament de Marc Murtra, expresident d’Indra, com a primer executiu de l’empresa de telecomunicacions. En la seva compareixença davant el Senat, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va defensar ahir la "necessitat de protecció davant mesures proteccionistes que venen de l’estranger". L’objectiu és garantir la "seguretat econòmica" d’Espanya en sectors estratègics immersos en plena transformació tecnològica. Energia, defensa, telecomunicacions i infraestructures són els principals eixos. L’entrada del grup STC, propietat del Regne de l’Aràbia Saudita, amb la seva intenció, ja executada, de comprar el 9,9% de Telefónica va ser el primer senyal d’advertència.

Entre les participacions principals de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) en les empreses cotitzades es distingeixen les majoritàries no cotitzades, que en sumen 14 (Correus, Navantia, Tragsa, Mercasa i Hunosa són les més rellevants), i les 10 minoritàries entre cotitzades i no cotitzades. Entre aquestes, la participació en el consorci internacional Airbus, on participen altres països, i en el grup d’aerolínies IAG, on el seu capital procedeix de la seva participació en l’antiga Iberia.

Entre les no cotitzades hi ha Enresa, Epicom (antigament part de Duro Felguera) i Hispasat. El Govern ha liderat també els canvis de cromos entre les seves participades, al propiciar que Redeia vengués a Indra el 89,68% d’Hispasat per 725 milions. La SEPI manté directament el 7,41% del fabricant de satèl·lits, antigament propietat d’Abertis. No obstant, no és la SEPI qui controla les participacions més valorades entre les cotitzades. El 51% que Enaire té a Aena col·loca la gestora d’aeroports com el valor més car de les empreses participades, a la qual la segueix CaixaBank, on el 17,8% està en mans del FROB. La presència a CaixaBank procedeix de Bankia, l’entitat primer rescatada pel Govern i després adquirida per CaixaBank. El primer accionista d’aquesta continua sent la Fundació La Caixa a través de Criteria, amb un 32%.

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

Tant Aena com CaixaBank són les dues societats que més dividends reparteixen a l’Estat. Sumats, representen 1.137 milions, el 75% sobre els dividends bruts repartits per aquestes empreses el 2024 i que, com en el cas de Telefónica, no es van percebre en la seva totalitat a l’entrar en el capital al llarg de l’any.

¿Augmentarà la cartera de cotitzades del Govern? Sí. Tot i que Talgo pot acabar sent una peça menor, l’opció que fonts del mercat veuen més factible i més s’adequa a l’estratègia del Govern té un nom, l’energètica Naturgy, que segueix enmig d’una estructuració accionarial.