Catalunya voreja les 2.300 ‘start-ups’, amb gairebé un 50% més d’‘empreses gasela’ que fa un any

El Govern de la Generalitat que lidera Salvador Illa s’ha proposat que Catalunya arribi al 2030 amb 3.000 ‘start-ups’ operant a la comunitat. Si és possible, com més punteres tecnològicament millor (per anar bé, una quarta part haurien de ser ‘deeptech’) i més mitjanes i grans, que petites i mitjanes. «El volum, a les empreses, és sinònim de resiliència», ha resumit aquest dijous el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en l’acte de presentació d’un conjunt de dades que demostren que, a priori, el territori va per bon camí.

Catalunya acaba el 2024 amb 2.285 ‘start-ups’ actives. Se n’han constituït unes 340 i han tancat o sortit del recompte total per haver crescut massa o haver sigut comprades, unes 260. Així que, en total, la xifra implica un 9% de creixement. És més del que s’havia aconseguit els anys anteriors, cosa que fa els experts de la conselleria responsables de la matèria estar tranquils amb el ritme d’avenç.

Són, per aquest ordre, empreses que desenvolupen serveis per a altres empreses (408) o que es mouen en el camp de la salut (369), de l’energia (125) i de l’educació (115),tot i que les que més diners mouen són les sanitàries i les que desenvolupen tecnologia per al sector dels viatges. Això últim, gràcies al bon acompliment de companyies com TravelPerk.

Tot l’univers de ‘start-ups’ en conjunt factura 2.300 milions d’euros, un altre salt del 10% respecte a les dades de l’últim estudi, tot i que el que més congratula Sàmper o Jaumé Baró, secretari d’Empresa i conseller delegat d’Acció, és que gairebé la meitat ingressa ja més de mig milió d’euros (fa un any, eren menys d’un terç). «Comencem a tenir ‘start-ups’ robustes», ha traduït aquest càrrec públic, que ha sumat a aquest argumentari que passa el mateix amb el nombre de treballadors: 22.840 persones estan en nòmina d’una ‘start-up’ a Catalunya i el percentatge d’empreses amb més de 10 empleats ha passat del 36% al 42%.

Cada vegada més ‘scaleups’

Les que s’ha disparat en un any són les ‘scaleups’ o ‘empreses gasela’, aquelles que mostren un rapidíssim creixement i que la Generalitat identifica al tancar rondes de més d’1 milió de dòlars. Barcelona (com a ciutat on estan concentrades la majoria d’aquestes empreses) comptava amb 283 d’aquestes empreses l’any passat, i aquest any ja en són 407, gairebé un 50% més. En aquest sentit, Acció identifica Heura, Wallapop, Typeform, Submer, SpliceBio, Inbrain Neuroelectronics, Exoticca, Belvo, Red Points o Paack com les que més creixen. Fins al punt de catalogar-les com a candidates a unicorn.

Fa uns anys, pensar en nous ‘unicorns’ semblava més quimera que realitat, ja que aquest segell depèn de tancar rondes de finançament que situïn la valoració de la companyia per sobre dels 1.000 milions de dòlars, i el mercat de capitals fa temps que està més aviat parat. Tot i així, l’altra gran bona notícia a la qual s’aferra el Govern és que, en aquest context, les ‘start-ups’ catalanes han captat un 65% més de finançament que l’any previ. Han sigut 1.150 milions d’euros, que s’expliquen en bona mesura pels 300 milions que van captar entre SeQura i TravelPerk.

Àmbit «estratègic»

Notícies relacionades

Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros

La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.

Fins i tot així, és clarament una bona notícia. Primer perquè significa que les grans rondes van arribant a Catalunya. Segona, perquè, encara sense elles, la xifra milloraria lleugerament respecte a l’any previ. Tercer, perquè, segons assenyalarà una tècnica d’Acció en privat, aquesta mateixa inversió cau en altres ecosistemes com, per exemple, Madrid.

«Podríem anar més ràpid, per descomptat, però veiem en la sèrie històrica que comencem a tenir velocitat de creuer, anem bé», ha resumit Baró. I això, havia explicat a l’inici Sàmper, és clau perquè aquest sector s’ha convertit en un «àmbit estratègic» per a l’economia catalana per ser un «actiu molt valuós per atraure inversions de gran valor afegit», per «contribuir a modernitzar el teixit empresarial i aportar llocs de treball de qualitat i proveir el mercat de tecnologia guanyadora» i perquè són el «principal nexe d’unió entre la investigació i la indústria».