El Suprem tanca la porta a fer fixos els interins en frau malgrat les sentències europees

El Tribunal Suprem ha tornat a insistir que no és legal convertir en fixos automàticament i sense concurs o oposició els interins que estiguin en frau de llei. Per molt que aquests faci anys o dècades que encadenen contractes temporals i/o sense poder estabilitzar la seva plaça, com és l’exemple dels dos empleats que han portat el seu cas fins aquesta instància. Dos docents que van estar 29 anys i 13 anys, respectivament, a la mateixa plaça però amb contracte eventual.

Els magistrats de l’alt tribunal han reiterat la seva doctrina i han tancat la porta a solucions extraordinàries en aquest sentit, una vegada que des de la justícia europea hagin reprès Espanya per no tenir prou mecanismes per evitar la creació de noves borses d’eventuals que es passin anys o dècades en aquesta situació.

El Suprem ha publicitat aquest dijous dues sentències en què torna a tancar la porta a la fixesa. Considera que la possibilitat de compensar un interí que pugui demostrar que l’Administració ha abusat d’ell tenint-lo com a temporal durant anys amb automàticament una plaça contravé els principis d’igualtat, mèrit i lliure concurrència que ha de tenir obligatòriament l’accés a tota ocupació pública a Espanya.

En dues sentències publicades durant l’any passat, el TJUE va censurar Espanya per no tenir prou mecanismes per desincentivar que l’Administració vagi generant interins. Ni penalitza prou els organismes que incorrin en aquest frau, ni repara degudament el dany causat als temporals. El TJUE havia obert la porta a fer-los fixos com a reparació, però sempre que això no anés en contra de la legislació nacional espanyola. I ara el Suprem s’ha pronunciat i ha dit que sí, que sí que hi va en contra.

«El nostre Dret, com hem dit de manera constant, no permet convertir el personal temporal de l’Administració en funcionari de carrera o personal fix equiparable sense que mediïn els processos selectius previstos legalment per accedir a aquesta condició», ha manifestat el Suprem en una de les seves sentències. «Admetre la conversió pretesa suposaria, no ja una decisió contra legem, sinó contraConstitutionem», ha afegit.

Diverses reprimendes d’Europa

El 2021, el Govern va aprovar una llei, coneguda com a llei Iceta, en la qual establia les bases per mirar de suprimir les grans borses d’interins que s’havien enquistat com a tals a l’Administració. El sector públic ha arribat a acumular taxes de temporalitat de l’ordre del 30% i per això ha sigut censurat per la justícia europea en reiterades ocasions.

Notícies relacionades

Catalunya voreja les 2.300 ‘start-ups’, amb gairebé un 50% més d’‘empreses gasela’ que fa un any

Una idèntica ambició de créixer

Per tal d’evitar-ho, la llei Icetaestableix que un treballador temporal no pot estar més de tres anys al mateix lloc i quan arribi a aquest màxim l’organisme al càrrec l’ha de cessar. I indemnitzar-lo amb 20 dies per any treballat i límit de 12 mensualitats. Un mecanisme que Europa, en dues sentències molt similars publicades durant el 2024, va considerar oportú, però no suficient.

En paral·lel, el Govern va habilitar concursos extraordinaris de regularització que han tingut lloc durant aquests últims tres anys i mitjançant els quals, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, s’han estabilitzat 332.613 places a tot Espanya; 46.800 d’aquestes a la Generalitat de Catalunya.