No em paguin els deutes

L’actuació en el Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres, que els consellers d’Hisenda de les comunitats governades pel PP van boicotejar amb la seva absència, amb prou feines té efectes pràctics. Té més a veure amb la política-espectacle que amb les coses del dia a dia. Permet que es visualitzi l’oposició i fer escarafalls, però amb prou feines compromet en un sentit o un altre.

Notícies relacionades

Gabriel de Mariscal : "Com més culta és la societat, més capaç és de comprar amb sentit"

Mecenes del segle XXI

És ben cert que aquesta iniciativa, nascuda del compromís adquirit entre el PSOE i ERC i que després s’ha generalitzat perquè no sembli una mesura singular o com un vestit a la mesura d’una sola comunitat – en aquest cas, Catalunya–, no resol les carències i deficiències d’un model de finançament que està caducat i que, en general, és qüestionat per la majoria de les forces polítiques. Tampoc resol l’infrafinançament de comunitats autònomes com la valenciana. Però, sent possibilistes, és millor això que res, i més tenint en compte que una part de l’endeutament es va deure a la crisi, especialment la del deute, entre 2010 i 2013, que va tancar a la majoria d’autonomies l’accés als mercats.

En tot cas, el moment de la veritat serà molt més endavant, quan s’hagi de ratificar al Congrés dels Diputats. Allà, totes les forces polítiques, inclosos els populars, hauran de justificar la seva oposició. I, en cas de tirar endavant, també hauran d’explicar als seus conciutadans la seva negativa. Tinc ganes de veure com argumenten això d’"a mi no em pagui els deutes". Sigui molt o poc, com a mínim serveix per alleujar càrrega financera que es pot destinar a finalitats més profitoses, ¿o no.