Les jornades de 40 hores o més van a la baixa entre els treballadors
El percentatge d’assalariats que treballen el temps màxim actual ha disminuït un 15% des de la crisi del 2008, segons l’INE

Les jornades de 40 hores o més van a la baixa entre els treballadors
Mentre el Govern mira d’accelerar la tramitació parlamentària de la seva llei per reduir la jornada laboral màxima a 37,5 hores setmanals, la proporció de treballadors que treballen 40 hores o més segueix a la baixa.
En comparació amb els horaris habituals abans de la crisi del maó, el volum d’empleats que treballen per sobre de les 40 hores ha disminuït un 15%. Malgrat això, els potencials beneficiats per la reducció del llindar màxim a 37,5 hores encara són majoria entre els assalariats del sector privat.
Segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA) actualitzades ahir, el 52,6% dels treballadors en empreses privades van treballar el 2024 unes 40 hores setmanals o més. La incidència que tindrà aquesta norma –si prospera– per sectors serà molt diversa: des d’un efecte residual en l’educació privada o concertada i la sanitat, fins a una diferència notable per als obrers de la construcció, la indústria manufacturera i la informació i les comunicacions.
A nivell horari, l’impacte de la reducció de jornada beneficiarà clarament més els homes que les dones. L’EPA reflecteix una bretxa horària substancial entre els dos gèneres, si bé també s’ha anat tancant una mica en els últims anys. Si el 62,4% dels homes van treballar 40 hores o més el 2024, la proporció de dones va ser del 41,1%, 21 punts de diferència. La subocupació, és a dir, treballar menys hores de les desitjades, és una de les principals causes que expliquen la bretxa salarial.
Empenta
Notícies relacionadesLa llei dissenyada des del Ministeri de Treball aspira a donar una empenta a aquesta inèrcia a la baixa. Si el 2024 el 55,6% dels assalariats del sector privat treballaven 40 hores setmanals, el 2008 eren el 61,8%. Menys treballadors que continuen tenint la jornada màxima han influït en la jornada mitjana del conjunt d’assalariats. Si va ser de 31,2 hores setmanals el 2024, el 2008 era de 34,3 hores. En els últims anys la jornada mitjana ha anat baixant, especialment en algunes professions, per l’efecte dels acords entre empreses i sindicats via negociació col·lectiva. No només per aquest motiu, tot i que sí que n’és el principal, i també a causa de l’efecte composició. És a dir, han crescut més els sectors en què les jornades són més curtes. Tot i que el volum de treballadors a temps parcial també pot ajudar a explicar-ho, perquè si el 2008 hi havia un 11,8% d’ocupats a jornada parcial, avui en són el 13,6%.
La jornada mitjana ha anat disminuint progressivament, substancialment més entre els assalariats que entre els autònoms. Els treballadors per compte propi continuen treballant, de mitjana, més de 40 hores setmanals. A ells la futura reducció de la jornada laboral no els afectaria directament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Reunió del Govern Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat