Gabriel de Mariscal : "Com més culta és la societat, més capaç és de comprar amb sentit"

Gabriel de Mariscal, director de Llet Nostra, ahir a la seu de la cooperativa. | JORDI COTRINA
¿Què és Llet Nostra?
Som una empresa formada per cooperatives que va néixer el 2003 de la Federació de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya perquè el territori no es quedés sense producció. El que es va fer és un producte que fos fabricat a Catalunya i adreçat al públic català. Durant molts anys vam anar creixent i a partir del 2011 vam ser líders dins del mercat de llet bàsica en bric. La Fundació Catalunya Cultura va néixer cap al 2014 i ens vam trobar el 2015 o 2016. Nosaltres volem un entorn com més ric millor, no només econòmicament, sinó també culturalment. Ser mecenes ens permet poder ser partícips de més àmbits de la societat. Vam decidir intentar recolzar d’una manera més desinteressada el món cultural, tot i que nosaltres no tenim una capacitat econòmica tan significativa com altres empreses.
¿Com és que van decidir ser mecenes culturals?
S’ha de donar a la cultura, i l’Administració pública no està capacitada per sustentar totes les activitats. La part cultural sempre queda fora de les anàlisis econòmiques de les empreses o dels comptes d’explotació, dels balanços. Justament per aquest motiu, el mecenatge du a terme una interacció amb l’Administració pública, en el sentit que promou una certa activitat.
¿De quina manera hi contribueixen, en tot plegat?
Nosaltres fem activitats dins del territori, i el que intentem és aglutinar les famílies. Fa tres anys que, una vegada a l’any, un mena de festival aplega durant un dia tota la família. Cobrem una entrada simbòlica. El fruit d’aquestes entrades el donem a la Fundació Catalunya Cultura, com un afegit més per ajudar l’estructura. Nosaltres contribuïm a la fundació [Mariscal forma part del Consell de Mecenatge de l’FCC], però d’aquesta manera, com que és una activitat que no sorgeix directament de la compravenda del producte al qual nosaltres ens dediquem, també podem destinar íntegrament aquests guanys a la fundació.
¿Costa gaire fer de mecenes amb la legislació actual?
Suposo que intentar activar una activitat cultural és costós per a una empresa a l’ús. Els comptes d’explotació i els pressupostos no contemplen mai aquesta possibilitat. Si mirem altres països, es promou bastant dins de l’Administració pública que tu puguis dedicar una aportació a activitats relacionades amb la cultura sense que això et representi un gravamen després. França, per exemple, et condona del benefici una bona part del que has aplicat. D’aquesta manera, aquí hi hauria moltes més empreses que s’animarien a entrar en aquestes activitats. Sobretot quan els fas saber que és possible activar una inversió cultural, que a més això redunda en benefici de la millora del nivell cultural i social que t’envolta i que t’ajuda després en la teva activitat. Com més culta és la societat, més capaç és de comprar amb sentit.
Això és molt difícil de comptabilitzar, ¿oi?
El problema és que no es pot computar mitjançant les eines financeres de què disposem. Em fa l’efecte que es podria començar a computar a partir d’una modificació legal que promogués aquesta activitat.
La nova llei impulsarà la pedagogia en la societat respecte al mecenatge. ¿Li sembla que fa falta una mica més informació sobre aquest tema?
Soc el director de Llet Nostra i, quan vaig a la meva Administració i els parlo de tot això, els costa molt. Han de venir els assessors perquè arribin a la conclusió que sí, que es pot fer. Ara estan promovent un afegitó amb la llei pròpia catalana, que seria més potent. Però és veritat que, una vegada que estigui aprovada, estaria molt bé que es fes pedagogia tant en els mitjans de comunicació com amb experts.
Maite Esteve va afirmar en una entrevista amb aquest diari que el mecenes català és "molt discret». ¿Per què?
Nosaltres estem parlant d’una empresa que és una cooperativa; és a dir, hi ha molts socis i un consell que està format per totes les cooperatives. Si comences a explicar-ho tot a cadascun dels socis, et podrien arribar a dir: "¿Per què no em dones això que poses aquí per a mi?». I, és clar, és complicat. No tothom ho entén dins d’una empresa. I, d’altra banda, em sembla que hi ha un perill. A la Maite sempre li dic que no vull fer propaganda de mi en això perquè em sembla deshonest i no vull fer publicitat. El que vull és fer una aportació i que la fundació pugui funcionar de la manera més potent possible.
Notícies relacionades¿Com creu que el podria afectar l’exposició pública?
No és el mateix una empresa amb un producte que arriba al consumidor, com nosaltres, que un individu o una empresa que es dedica a tenir una activitat empresarial, comercial o tècnica cap a una altra empresa i no arriba al públic. L’impacte és molt diferent. Des del punt de vista del consumidor, la interpretació no és gens fàcil. Em fan molta por les xarxes socials.
- Hisenda Atenció! Aquestes dues noves caselles de la Declaració de la Renda 2025 podrien estalviar-te diners
- L’oferta de l’‘streaming’ Les 10 sèries que no et pots perdre aquest març
- Aniversari culer L’entrenador del Barça, Hansi Flick, celebra en gran el seu 60è aniversari en un restaurant de Sarrià
- Roca invertirà 250 milions en el seu nou districte econòmic
- Mamarazzis El no petó de Leonor i el no quartet sexual del rei Joan Carles
- Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"
- Ousman Umar: "L’ajuda a l’Àfrica ha de ser per alimentar ments, no estómacs"
- Cada hora mor a Catalunya una persona esperant la dependència
- El Papa requereix ventilació mecànica per una altra crisi respiratòria
- El 76% dels agents de la policia catalana tenen més de 41 anys