La llei de mecenatge preveu un carnet cultural per desgravar

La proposta de llei, impulsada per la Fundació Catalunya Cultura i la Plataforma pel Mecenatge (amb més de 190 entitats de l’àmbit social, d’investigació i de cultura), es va registrar al Parlament de Catalunya el 21 de gener i ara mateix està admesa a tràmit per la Mesa i en fase de presentació d’esmenes –el termini vencia el 24 de febrer, però s’ha prorrogat a petició de tots els grups.

Tot seguit desgranarem les claus de la nova llei de mecenatge catalana.

Mecenes.

Totes les empreses i totes persones físiques es podrien acollir a aquesta llei i es promourà el consum cultural a través d’un carnet cultural, un instrument per registrar la compra d’entrades i accedir a deduccions fiscals mitjançant un dispositiu electrònic que gestionarà el Departament de Cultura de la Generalitat i que computarà a final d’any.

Modalitats de mecenatge.

S’ampliarien les modalitats de mecenatge respecte a la llei espanyola amb accions de suport a artistes i creadors a través de donacions deduïbles fiscalment, que inclourien donacions dineràries, de béns o drets, així com donacions de serveis com ara assessoria i publicitat.

També es contemplarien les quotes d’afiliació sense contraprestació, l’usdefruit gratuït de béns o drets, i també les donacions de béns culturals per a museus o patrimoni. A més, es permetria la donació de finques en espais protegits, béns del patrimoni històric, préstecs sense interès i garanties sense contraprestació, així com la condonació de deutes.

S’observaria, a més, el mecenatge de retorn o recompensa, que permet una deducció fiscal en donacions amb contraprestació, sempre que aquesta donació no superi el 25% del valor donat. També s’autoritzaria la comunicació i difusió de les donacions dutes a terme, sempre que no es persegueixin finalitats comercials.

Plataforma en favor del Mecenatge.

La Fundació Catalunya Cultura lidera la Plataforma pel Mecenatge. En formen part més de 190 entitats, entre les quals hi ha l’Associació Concurs Maria Canals, EnCantados, el Festival Castell Peralada, la Fundació Bofill, la Fundació Carulla, la Fundació del Gran Teatre del Liceu, la Fundació Joan Miró, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Fundació Pau Casals, L’Auditori de Barcelona, el Museu Picasso i, finalment, Òmnium Cultural.

Beneficiaris.

Els beneficiaris de la llei serien totes les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions de Catalunya, així com les associacions declarades d’utilitat pública. També en serien beneficiaris la Generalitat de Catalunya, els municipis, la resta d’ens locals, les entitats autònomes administratives que en depenen, les universitats públiques i els consorcis integrats. Així mateix, s’hi inclouen altres entitats sense ànim de lucre d’acord amb el que estableixen els convenis internacionals. També se’n podrien beneficiar els artistes i creadors amb ingressos anuals inferiors a 100.000 euros i amb domicili fiscal a Catalunya, així com les comunitats catalanes a l’exterior de naturalesa associativa sense ànim de lucre.

L’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Aranesos, l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana i altres entitats privades sense finalitat de lucre, i organitzacions sindicals, empresarials o corporacions de dret públic que fomentin la llengua catalana o occitana també s’hi inclourien.

Igualment, es contemplarien les fundacions o associacions que figurin al cens d’entitats ambientals vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient, i les universitats catalanes, els instituts universitaris i altres centres d’investigació dedicats al foment del desenvolupament científic i tecnològic.

Deduccions fiscals.

Amb relació a les deduccions fiscals, es crearia un crèdit fiscal per a les societats que duguin a terme accions de mecenatge. A més, s’ampliarien les deduccions en l’IRPF per donacions i s’arribaria a un 95% de deducció total per a donacions de fins a 250 euros (un 80% de deducció estatal més un 15% per la llei catalana) i un 85% de deducció total per a donacions superiors a 250 euros (un 40% de deducció estatal i un 45% de deducció autonòmica), amb la condició que l’import total de les deduccions no superi el 30% de la quota íntegra autonòmica.

Altres incentius.

Les entitats beneficiàries podrien optar a exempcions i bonificacions en els actes jurídics documentats i s’establiria l’exempció total de l’impost de successions i donacions per a les donacions a artistes i creadors que compleixin els requisits de la llei.

A més, s’introduiria la possibilitat d’escollir la destinació del 0,1% dels ingressos tributaris corresponents a l’IRPF.

Foment de la pedagogia.

La legislació catalana proposa diverses mesures per fomentar la pedagogia i explicar els beneficis del mecenatge a la societat. Inspirada en la llei de mecenatge francesa del 2003, s’estableixen premis amb dotació econòmica i reconeixement per als mecenes, així com la creació del Consell Nacional per al Foment del Mecenatge, que assessorarà el Govern i promourà bones pràctiques en aquest àmbit. Així mateix, s’obligarà el Govern a fer campanyes de promoció del mecenatge des de l’entrada en vigor de la llei.

Creixement econòmic.

Notícies relacionades

Gabriel de Mariscal : "Com més culta és la societat, més capaç és de comprar amb sentit"

Mecenes del segle XXI

El mecenatge comporta una injecció directa de diners cap al sector. Això implica, també, feina i ocupació directa. "Representa posar benzina en el cicle econòmic del país", assegura Esteve. "Quan la gent treballa, paga la Seguretat Social i l’IRPF, de manera que els impostos també augmenten i alhora hi ha més ingressos pel que fa a altres tipus impositius".

La cultura també podria augmentar els ingressos "segons el compromís en la promoció del mecenatge i segons com respongui la societat", afirma.