Catalunya, València i Múrcia tindran un retorn difícil o impossible als mercats malgrat la quitació del deute

Des d’aleshores fins al 2025, el FLA i els altres mecanismes extraordinaris disposats per Hisenda han regat amb gairebé mig bilió d’euros en préstecs (466.726 milions) el conjunt de les comunitats autònomes. Les necessitats més grans de finançament es van concentrar en el període entre finals del 2009 i del 2013, quan el conjunt de les autonomies va multiplicar per 2,25 vegades el seu deute per compensar el forat que les retallades pressupostàries del Govern del PP i la mateixa crisi econòmica havien deixat en els seus comptes. Al cap de 13 anys, encara queden gairebé 210.000 milions de deute de les autonomies amb l’Estat, el 62% del total dels seus passius. La resta de l’endeutament ho és amb els mercats financers (bancs i inversors).

Tret de Madrid (que no té deutes amb l’Estat), i les regions d’ Astúries, Canàries, Castella i Lleó i Galícia (que té un deute amb l’Estat per sota del 20%), les altres 10 comunitats de règim comú tenen més de la meitat del seu deute contret amb l’Estat. En el cas de Múrcia, aquest percentatge arriba al 95%. En els de València i Cantàbria, al 92%. A Catalunya, el deute amb l’Estat representa el 86,7 % dels seus passius i a Castella-la Manxa, el 84,91%.

Amb la proposta de condonació de 83.252 milions d’euros de deute autonòmic que el Ministeri d’Hisenda ha posat sobre la taula aquesta setmana, el Govern pretén, almenys dos objectius: corregir el sobreendeutament a què es van veure abocades les comunitats durant la crisi financera (entre el 2009 i el 2013) i facilitar que totes recuperin la seva autonomia financera i puguin tornar a finançar-se en millors condicions als mercats financers (bancs i inversors compradors bons), sense la tutela de l'Estat.

La clau, doncs, és esbrinar fins a quin punt aquesta quitació tornarà l’autonomia financera a les comunitats que encara no l’han recuperat (cas a part de Madrid, que mai la va perdre).

I la conclusió a la qual apunten organismes com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) i els experts consultats és que sense el reforç dels recursos addicionals que hauria d’aportar la reforma (pendent) del sistema de finançament, difícilment podran recuperar aquesta autonomia financera comunitats com Catalunya, València, Múrcia o Castella-la Manxa, que seguiran amb ràtios de sobreendeutament fins i tot després de la quitança que ha proposat Hisenda.

Ja dins de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’aquest dimecres,la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, va apuntar que, si bé la quita proposta és «un pas» en la direcció d’acabar de l’autonomia financera de les comunitats, aquest tipus de processos «ha d’ anar de la mà de la reforma del sistema de finançament autonòmic i de la garantia de compliment de les regles fiscals» d’una disciplina pressupostària més gran en els governs regionals).

«La condonació de deute és necessària per facilitar la sortida als mercats financers de les comunitats que ara es financen majoritàriament amb l’Estat», valora Diego Martínez, catedràtic de la Universitat Pablo d’Olavide i investigador de Fedea. «Soc favorable a la condonació, però no a una comaquesta», resol. I això és perquè, segons la seva opinió, «ni els criteris, ni l’absència de condicionalitat permeten interpretar que aquesta quitança facilitarà la sortida als mercats financers de les autonomies».

Des del seu punt de vista, «amb aquesta condonació, València continua sense estar en condicions de sortir als mercats i Catalunya, si fa no fa igual». En sentit contrari, Andalusia aconsegueix una millora substancial que sí que li obre de bat a bat les portes dels mercats. «El deute d’Andalusia passaria del 19% del PIB actual al 10%, per sota, fins i tot, dels nivells de les comunitats forals (País Basc i Navarra) i de la taxa actual de Madrid», ressalta el catedràtic.

Els economistes d’ Analista Financers Internacionals (AFI), coincideixen a l’assenyalar que les tres comunitats mediterrànies –Catalunya, València i Múrcia– són les que poden tenir més difícil tornar als mercats. «Tot i que puguin treure operacions al mercat no serà fàcil garantir que puguin cobrir totes les seves necessitats sense el Fons de Liquiditat Autonòmica», explica César Cantalapiedra, d’AFI.

Aquestes tres comunitats autònomes parteixen de nivells de deute tan elevats que, fins i tot després de la quitació que planteja Hisenda, presentaran taxes del 33,1% del PIB en el cas de la Comunitat València ; del 24,3% del PIB, a Catalunya, i del 22,4% a Múrcia. Castella-la Manxa també seguirà a la part alta de la taula (20,5% del PIB). La resta de les autonomies, però, quedarà molt més a prop del límit del 13% del PIB que fixa la llei d’estabilitat pressupostària, i fins i tot, per sota (casos de les Canàries, Andalusia, Madrid, Galícia, Astúries o La Rioja).

A l’hora de valorar la solvència de les administracions públiques (i de posar un preu més elevat al seu deute públic), les agències de qualificació no només es fixen en el pes del seu deute sobre el PIB. Sobretot es fixen en la relació que existeix entre el volum de deute i els ingressos corrents.

Notícies relacionades

Girona acollirà un esdeveniment gastronòmic de referència al març: els millors restaurants de Catalunya hi seran presents

El Mobile recupera la normalitat institucional vuit anys després

Quan s’observa que el nivell de deute d’una comunitat està per sobre del 175% dels seus ingressos corrents (els obtinguts del sistema de finançament i dels impostos recaptats), es considera que existeix una situació de sobreendeutament –expliquen a AFI– i això es penalitza amb l’exigència d’un tipus d’interès més gran per part dels mercats.

Així, encara després de la quitació, el País Valencià seguirà en una situació de clar sobreendeutament (amb un volum de deute equivalent al 223% dels seus ingressos corrents). Catalunya es quedaria en el 174% i Múrcia , en el 159%. «L’endeutament en algunes regions continua sent elevat i serà difícil reduir-lo des dels nivells actuals sense implementar unareforma del sistema de finançament autonòmic»,apunten des d’AFI.