Susana Solís: "La descarbonització és l’objectiu per a Europa, però no costi el que costi"

El 2025 s’implementa la nova normativa CAFE [sigles d’Aire Net per a Europa, en anglès], complexa pel que fa a la resolució. Es parla de moltes xifres. ¿Hem anat massa de pressa cap a l’electrificació?

Jo crec que Europa té uns objectius molt ambiciosos, que tenen tot el sentit, la lluita contra el canvi climàtic, arribar a ser un continent sense emissions, però ens hem marcat aquest pacte verd, sense haver-lo acompanyat d’una política industrial. Ens en hem adonat massa tard que, tots aquests objectius tan ambiciosos, si no van acompanyats d’una política industrial, no seran rendibles ni tampoc serem competitius. Comparteixo l’objectiu, però crec que les formes i el camí no han estat del tot ben marcats, no hem sabut acompanyar tota la indústria. Igual que de la indústria de l’automoció es pot parlar d’altres sectors, i ara mateix és l’hora de reaccionar.

¿Considera que és tard?

Crec que hem perdut molt de temps, com ha dit Draghi, realment. Però per sort, hem reaccionat, i som a temps d’actuar ràpidament. S’està parlant de molts paquets, nous paquets legislatius, però hem de centrar-nos a reduir burocràcia i recolzar la indústria com mai, si és que volem ser mínimament competitius.

¿Creu que Europa ha patit hiperregulació?

Sens dubte. Una part de la nostra pèrdua de competitivitat és per la bretxa d’innovació, perquè està clar que la bretxa tecnològica amb els Estats Units i la Xina és la que ens ha fet estar per darrere, però també ens ha impactat la nostra pròpia sobreregulació. El gran repte que tenim ara és implementar tot el que s’ha provat en la legislatura passada, i aquest nou mandat serà la legislatura del Pacte Industrial, ja no del Pacte Verd. Per davant tenim el desafiament d’implementar tot el que hem aprovat, i simplificar per eliminar les traves que ja estem veient en diferents sectors.

El que està aprovat cal implementar-ho, però en uns temps que han canviat, amb nous escenaris oberts…

Tot el Pacte Verd es va aprovar abans de la guerra d’Ucraïna i la covid. Era el gran full de ruta de la Comissió anterior, però després d’haver-lo anunciat va venir la covid, la guerra d’Ucraïna i altres tantes tensions geopolítiques. Sabent que l’objectiu és el que tenim, que és avançar cap a la descarbonització, no pot ser que sigui costi el que costi, no pot ser a costa de l’ocupació, no pot ser a costa de la nostra indústria. Hem de buscar flexibilitzar aquest camí i, potser, si és necessari, que no ens tremoli el pols a l’hora de revisar, per simplificar. La normativa CAFE és un exemple. Jo he sigut molt clara a Brussel·les. No es tracta de canviar els objectius, ho sabem i la indústria ho sap, però es tracta de flexibilitzar. No podem castigar més una indústria que ha fet els deures, i que pel camí ha hagut d’invertir moltíssim.

Aquesta indústria es troba rescatant dels armaris coses que s’havien descartat tecnològicament, amb la pèrdua de diners que ens suposa. ¿Creuen que s’ha percebut l’esforç de la indústria?

A Europa, una part del Parlament sempre culpava la indústria, "ells són els que contaminen i els que guanyen diners», però quan no és així s’ha de veure la indústria com un sector que crea riquesa a Europa, llocs de treball de molta qualitat, tecnologia, innovació. La indústria no és l’enemic, és la nostra arma per poder ser líders al món. La indústria de l’automòbil és la joia de la corona d’Europa. Vam ser líders gràcies al desenvolupament d’un munt d’idees i hem de tornar a aquest lideratge, perquè no ens podem permetre no fer-ho.

Arriben els xinesos, que ens avancen en vehicle elèctric i en tecnologia. Mentre aquí pretenem salvar el planeta, ¿ens hem adormit? ¿Fa mal reconèixer que ens hem equivocat?

Sí, fa mal. Dol reconèixer-ho, però primer és necessari fer-ho per poder corregir els errors del passat. Jo crec que hem de ser molt sincers: Europa ha comès errors i hem de rectificar. L’anàlisi està feta –i jo crec que Draghi ho ha fet molt correctament–, però no ens dediquem a fer més anàlisis i sortim del diàleg de l’automoció amb accions molt concretes per poder recuperar la nostra indústria.

A la Xina es prenen decisions industrials molt ràpides i a Europa som més lents…

Europa necessita ser més àgil. Per això és molt important que fem aquesta simplificació regulatòria. Com amb l’Euro 7. Cada reglament té un munt de normes secundàries que afecten els vehicles i per això ens estem plantejant com agrupar-les perquè un fabricant no hagi d’estar canviant cada cert temps revisant la seva producció o la seva cadena de subministraments.

¿És optimista sobre les accions que arribaran?

Espero que sí, perquè han de ser accions valentes. Els xinesos tenen tota la cadena de valor del vehicle elèctric, i Europa necessita visió a llarg termini. Espero que del diàleg de l’automoció surti més que una solució per a les multes del CAFE. Vindran sí o sí, però espero que amb això tinguem una visió més estratègica de què ha de fer Europa per recuperar el sector. Hem de recuperar tota la cadena de valor.

Notícies relacionades

Girona acollirà un esdeveniment gastronòmic de referència al març: els millors restaurants de Catalunya hi seran presents

El Mobile recupera la normalitat institucional vuit anys després

Tenim el mercat únic, però això és sobre el paper. Si analitzem el vehicle elèctric veiem dues velocitats mentre ens dediquem a aplicar aranzels als cotxes elèctrics xinesos. ¿No és un disbarat?

El gran avantatge d’Europa és el mercat únic, però aquest mercat únic hem de fer que sigui real. Avui dia tenim 27 regulacions diferents i en l’electrificació hi ha una Europa de dues velocitats. S’ha demostrat que Portugal en poc temps ha aconseguit posar-se al capdavant únicament amb polítiques assenyades i amb incentius adequats. Espanya ha de fer els deures.