La Caixa i Criteria tornen la seva seu a Catalunya set anys després

Execució ràpida

El retorn de La Caixa es pressentia des de fa temps, però un cop adoptada la decisió l’execució va ser fulminant. Fainé va activar el procés dimarts a la tarda i el patronat de la fundació va ser convocat ahir al matí per reunir-se a les 17 hores de manera híbrida: alguns dels patrons hi van acudir presencialment i d’altres ho van fer de forma telemàtica. La decisió va ser comunicada al Govern, la Generalitat i la presidenta de les Balears, Marga Prohens, abans de fer-se pública a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Es tracta de la segona gran tornada a Catalunya després de l’aprovada fa una mica més d’un mes pel Sabadell, que va utilitzar pràcticament el mateix argument ("Ja no es donen les circumstàncies que van motivar el seu trasllat"). Així, tot i que no ho van expressar explícitament, en els dos casos ha jugat un paper clau la normalització de la situació política catalana propiciada per l’arribada de Salvador Illa a la Generalitat, si bé en el cas del banc vallesà també hi va influir l’oferta de compra que ha presentat sobre l’entitat el BBVA.

La decisió de La Caixa té, per tant, ressonàncies polítiques, a banda d’empresarials. Després de la tornada del Sabadell, el Govern es va mostrar confiat que hi hagués més retorns i ara ha celebrat la decisió de la fundació, amb la qual en els últims temps ha entaulat una aliança més o menys explícita per fer moviments com la substitució de José María Álvarez-Pallete com a president de Telefónica per Marc Murtra, executiu pròxim als socialistes catalans i patró de la Fundació La Caixa, com també ho és el seu antecessor en l’operadora.

"És una molt bona notícia i un senyal més de l’impacte positiu de la normalització de la situació política i econòmica a Catalunya", van celebrar fonts del Ministeri d’Economia. Cal recordar que el pacte d’investidura PSOE-Junts incloïa elaborar un pla que fomenti la tornada de les empreses que se’n van anar. El moviment de La Caixa té una especial significació en un moment en què les relacions entre els dos partits sembla que s’estan reconduint i poden donar una mica més d’estabilitat parlamentària al Govern.

CaixaBank, en canvi, va manifestar la seva intenció de mantenir-se a València i fonts de l’entitat apunten que la decisió del seu principal accionista no suposa cap canvi. "La nostra vocació de ser a València no té terminis, per això parlem d’un caràcter indefinit", va afirmar a finals de gener Gonzalo Gortázar, conseller delegat del banc controlat per La Caixa (entorn del 31% del capital) i l’Estat (una mica més del 18%). En el seu cas, té l’argument que Bankia, que va absorbir el 2021, ja tenia també la seva seu a Valéncia, a la qual cosa se suma el fet que la decisió de la fundació i Criteria li treu pressió per seguir els seus passos.

El nou pas fet per la fundació liderada per Fainé entronca amb una sèrie de significatius moviments que porta a terme la institució bancària des de principis del 2004. En poc més d’un any, La Caixa ha nomenat director general Josep Maria Coronas; vicepresident, Javier Godó, i conseller delegat de Criteria, Ángel Simón. El hòlding ha llançat un pla estratègic 2025-2030 per elevar de 27.000 a 40.000 milions d’euros el valor dels seus actius.

Notícies relacionades

Junts refreda les opcions de Díaz d’aprovar la reducció de jornada: «Ara mateix no avalem el seu projecte de llei»

¿Quines empreses han tornat a Catalunya després del procés i quines falten per tornar?

En aquesta línia, ha sumat a la seva cartera de participacions industrials, la més important d’Espanya, inversions en empreses com Veolia, Puig o ACS, a més d’elevar-la a Telefónica o Colonial, un grup que composen algunes de les seves principals participades junt amb CaixaBank o Naturgy.

En un comunicat, La Caixa va destacar que la tornada de la seu social als serveis centrals de la fundació i Criteria a Barcelona (av. Diagonal, 621-629) "no implica moviment de persones ni d’espais o serveis corporatius, en la mesura que la majoria dels empleats i centres de treball han estat sempre ubicats a Barcelona". Així mateix, va destacar que la fundació "té un ferm compromís amb les seves arrels, des que va ser fundada com a Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña i Baleares el 1904" per l’advocat Francesc Moragas".