Després de la tornada de La Caixa
¿Quines empreses han tornat a Catalunya després del procés i quines falten per tornar?
El retorn de La Caixa obre la via a més trasllats després que Catalunya hagi perdut gairebé 3.000 seus socials en set anys
La Caixa i Criteria tornen la seva seu a Catalunya
Illa defensa que la tornada de La Caixa «demostra que és el moment d’apostar per Catalunya»

Institucions i patronals coincideixen que la tornada a Barcelona de la fundació bancària La Caixa i del braç inversor, Criteria Caixa, és una decisió de tal calat que obre la via que més empreses tornin les seves seus socials a Catalunya en els pròxims mesos, set anys després del procés independentista. El món polític i empresarial confia que aquest moviment marqui un punt d’inflexió després que l’any passat, el 2024, Catalunya encara perdés més seus de les que va guanyar.
A finals de gener, Banc Sabadell va donar la sorpresa a l’anunciar que tornava la seva seu a la cocapital del Vallès Occidental, una decisió que l’entitat va assegurar que feia «molt temps» que meditava, però que, en part, no podia desvincular-se de la seva estratègia de defensa davant l’opa del BBVA. Tant Banc Sabadell llavors com La Caixa i Criteria ara han justificat la tornada en un mateix argument: que «ja no es donen les circumstàncies» que van motivar aquell trasllat, això és, la tensió derivada del procés.
Amb tot, aquests dos gegants de la banca no van ser les primeres empreses que van anunciar la tornada a casa. L’octubre passat, Laboratoris Ordesa va decidir tornar la seva seu social a la zona de negocis de BCN Fira District. I al desembre va fer el mateix un grup ja de més dimensió, la cimentera Molins, que s’havia mudat a Madrid enmig d’un cisma familiar que va acabar als tribunals i en un canvi de nom i marca.
La decisió de CaixaBank i Sabadell d’abandonar Catalunya el 2017 (pocs dies després de l’1-O) i de moure les seves seus alPaís Valencià, i la de la fundació La Caixa d’anar-se’n a Palma, van desencadenar una onada de trasllats entre moltes altres empreses catalanes davant el temor dels efectes d’una declaració unilateral d’independència. Segons les dades del Registre Mercantil, en aquests últims set anys, el saldo català és de 2.989 empresesmenys, ja que han marxat més de 6.000 seus i n’han arribat unes 3.300.

La sagnia es va anar moderant amb els anys, però encara llança un balanç de més sortides que arribades. Catalunya va acabar el 2024 amb 351 societats menys, com a conseqüència de les 926 sortides i les 575 noves incorporacions procedents d’altres territoris. En general, les empreses catalanes es van mudar a Madrid, Andalusia i el País Valencià, mentre que a Catalunya van arribar companyies procedents de Madrid, que atresora un saldo positiu de sortides i arribades des del 2017 amb 1.982 noves seus. L’any passat el va tancar amb 206 incorporacions per efecte de les 1.549 sortides i 1.755 arribades.
Notícies relacionadesEl pitjor exercici va ser el del 2017, amb 2.536 sortides de Catalunya i l’arribada de tot just 548. El degoteig el va iniciar Oryzon entre les companyies mitjanes i el van liderar Banc Sabadell i CaixaBank entre les empreses de l’Ibex. A aquestes es van afegir en cascada Abertis, Cellnex, Colonial, SegurCaixa, Adeslas, Catalana Occident (avui, Planeta, Indukern, Edreams, Idilia Foods (empresa de Cola-Cao i Nocilla)...
El moviment de La Caixa i Criteria suposa la tornada a Catalunya del primer hòlding industrial d’Espanya, amb un valor de mercat que ronda els 30.000 milions d’euros. No en va, les ramificacions empresarials de La Caixa són molt extenses: és el primer accionista de CaixaBank, amb més d’un 31% del capital; el primer de Naturgy, amb un 26,7%, i el de referència de Colonial , amb un 17%. Però entre les seves múltiples participacions empresarials compta amb un 10% deTelefónica, un 9,4% d’ACS i un 5% del gegant francès Veolia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gestió hídrica Rialb, el segon embassament més gran de Catalunya i el més jove, bat un nou rècord d’ompliment
- Usos lingüístics Emma Vilarasau, en l’especial sobre la llengua de TV3: «No es pot viure les 24 hores en català»
- Ensenyament Els resultats de la consulta de la llengua vehicular a València es publicaran avui
- Descobriment inesperat Les obres de la Via Laietana troben per sorpresa les restes de cinc cases medievals de Barcelona
- CHAMPIONS LEAGUE El Barça regala una altra gesta a Lisboa
- Política lingüística La influència del castellà cap al català és major que a la inversa en parlants bilingües i varia segons l'edat
- Consulta a la Comunitat Valenciana El 51% de famílies valencianes trien el català com a llengua escolar i el 49% opten pel castellà
- Ciència Observen per primera vegada com les neurones que conformen el cervell humà emmagatzemen records
- Després de la tornada de La Caixa ¿Quines empreses han tornat a Catalunya després del procés i quines falten per tornar?
- Cas Rubiales La Fiscalia demana l'anul·lació del judici a Rubiales i que se celebri un de nou en considerar que el jutge estava "viciat"