El BCE retalla els tipus fins al 2,5% però s’obre a interrompre les baixades a l’abril

«Si les dades ens indiquen que per arribar al destí (que la inflació se situï en el 2%) la política monetària apropiada és retallar, ho farem. Però si les dades indiquen que no és el cas, llavors no retallarem i interromprem. Amb les circumstàncies que afrontem, qualsevol altra cosa no seria responsable. Els riscos són per tot arreu», va dir l’alta funcionària.

El consell de govern del BCE insisteix que anirà decidint reunió a reunió en funció de les dades que vagi rebent i reitera que no hi ha compromís d’abaixar els tipus a cap ritme o fins a un punt concret.

Abans la direcció estava clara i l’únic dubte era el ritme de baixada (el mercat esperava que els tipus baixaran fins al 2% a l’estiu). Ara tot està més obert. «La situació no és tan senzilla, blanc o negre, anem aquí o anem allà», va argumentar Lagarde.

En el consell del BCE, a més, comencen a cristal·litzar-se discrepàncies. La retallada d’ahir es va adoptar per «consens» (altres vegades és per unanimitat), amb la sola abstenció del governador del Banc d’Àustria i cap vot en contra. Però alguns consellers –com la influent executiva alemanya Isabel Schnabel– ja han començat a insistir públicament que el preu del diner en la zona euro s’està acostant al punt en què la política monetària ja no seria restrictiva per a l’activitat econòmica, un nivell que podria ser més alt de l’estimat fins ara, cosa que obriria la porta a suspendre les retallades de tipus, almenys temporalment.

De moment, el consell ha buscat una fórmula de compromís. En el seu comunicat, ja no afirma que «la política monetària continua sent restrictiva», però tampoc que ho hagi deixat de ser completament. «Les baixades de tipus estan reduint el cost del crèdit nou per a empreses i llars i el creixement dels préstecs està repuntant. Al temps, les anteriors pujades de tipus, que continuen transmetent-se al saldo viu del crèdit, són un factor advers per a la relaxació de les condicions de finançament, i la concessió de préstecs continua sent, en general, continguda», diu ara de forma salomònica.

Una de les claus de la reunió del BCE d’ahir és que inclou l’actualització trimestral de les seves previsions macroeconòmiques, que serveixen de guia per a la seva presa de decisions. Els seus economistes preveuen ara que l’IPC de la zona euro se situarà de mitjana en el 2,3% el 2025, l’1,9% el 2026 i el 2% el 2027. El càlcul per a aquest any és superior a l’estimat al desembre (2,1%) a causa del dinamisme «més gran dels preus de l’energia». En canvi, preveuen que la inflació subjacent (exclosos els més volàtils preus de l’energia i els aliments) se situarà en el 2,2% el 2025, el 2% el 2026 i l’1,9% el 2027, lleugerament per sota de l’estimació anterior per al present exercici (2,3%, 1,9% i 1,9%). Per l’encariment de l’energia, a l’objectiu del 2% ja no s’arribarà a finals del 2025, sinó a principis del 2026, si bé aquesta previsió també està sotmesa a una alta incertesa.

Pitjors perspectives

Notícies relacionades

CPM prepara fins a 700 acomiadaments al ‘call center’ de Barcelona

El Govern fitxa l’exdirectiu de Seat Ciriaco Hidalgo per presidir el CTESC

Paral·lelament, les perspectives econòmiques continuen deteriorant-se. El BCE preveia al desembre una recuperació del PIB de la zona euro de l’1,1% el 2025, 1,4% el 2026 i 1,3% el 2027, però ara l’estima en el 0,9% per a aquest any, l’1,2% per al 2026 i l’1,3% per al 2027 a causa del «descens de les exportacions i la persistent debilitat de la inversió, atribuïble en part a l’elevada incertesa sobre les polítiques comercials i a la incertesa sobre les polítiques econòmiques en general».

L’amenaça d’una guerra aranzelària i una previsió de més inflació i menys creixement dibuixen un escenari endimoniat fins que no s’aclareixi l’impacte dels aranzels i de les tensions geopolítiques. Poden encarir els subministraments i fer pujar els preus. Una desacceleració més gran de l’economia global pot debilitar el consum i la inversió i amb menys impacte en l’IPC. S’hi uneix l’anunciat increment de la inversió europea en defensa i de la inversió en infraestructures.