Un punt d’inflexió que marca el camí

Institucions i patronals coincideixen que la tornada a Barcelona de la fundació bancària La Caixa i del seu braç inversor, Criteria Caixa, és una decisió tan important que obre la via que més empreses tornin les seves seus socials a Catalunya en els pròxims mesos, set anys després del procés independentista. El món polític i empresarial confia que aquest moviment marqui un punt d’inflexió després que l’any passat Catalunya encara perdés més seus de les que va guanyar.

A finals de gener, el Banc Sabadell va provocar sorpresa a l’anunciar la decisió de tornar la seva seu a la cocapital del Vallès Occidental, una decisió que l’entitat va assegurar que feia "molt temps" que meditava però que, en part, no podia desvincular-se de la seva estratègia de defensa davant l’opa del BBVA. Tant Banc Sabadell llavors com La Caixa i Criteria ara han justificat el seu retorn amb el mateix argument: "Ja no existeixen les circumstàncies" que van motivar el seu trasllat, és a dir, la tensió derivada del procés.

Amb tot, aquests dos gegants de la banca no van ser les primeres empreses que van anunciar la tornada a casa. L’octubre passat, Laboratorios Ordesa va decidir tornar la seva seu social a la zona de negocis de BCN Fira District. I al desembre va fer el mateix un grup més gran, la cimentera Molins, que s’havia mudat a Madrid enmig d’un cisma familiar que va acabar als tribunals i en un canvi de nom i marca.

El setembre del 2018, anticipant-se a les decisions que estem veient aquest any, qui va acordar el retorn de la seva seu social de Madrid a Barcelona va ser la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), empresa de la qual depenen els negocis del grup Agbar a Catalunya, com Sorea o el 70% d’Aigües de Barcelona, l’empresa gestora del cicle de l’aigua en la majoria de municipis metropolitans.

La decisió de CaixaBank i Sabadell de sortir de Catalunya el 2017 (pocs dies després de l’1-O) i de moure les seves seus al País Valencià, i la de la fundació La Caixa d’anar-se’n a Palma, van desencadenar una onada de trasllats entre moltes altres empreses catalanes davant el temor dels efectes d’una declaració unilateral d’independència. Segons les dades del Registre Mercantil, en aquests set anys el saldo català és de 2.989 empreses menys, ja que n’han marxat més de 6.000 seus i n’han arribat unes 3.300.

Mudances

La sagnia es va anar moderant amb els anys, però encara hi ha un balanç de més sortides que d’arribades. Catalunya va tancar el 2024 amb 351 societats menys com a conseqüència de les 926 sortides i les 575 noves incorporacions procedents d’altres territoris. En general, les empreses catalanes es van traslladar a Madrid, Andalusia i el País Valencià, mentre que a Catalunya van arribar companyies procedents de Madrid, que atresora un saldo positiu de sortides i arribades des del 2017 amb 1.982 noves seus. L’any passat el va tancar amb 206 incorporacions per efecte de les 1.549 sortides i 1.755 arribades.

Notícies relacionades

CaixaBank ratifica amb els accionistes que la seu seguirà a València

La inflació baixa al 2,3% al març i trenca cinc mesos de pujades

El pitjor exercici va ser el del 2017, amb 2.536 sortides de Catalunya i l’arribada de només 548. El degoteig el va iniciar Oryzon entre les companyies mitjanes i el van liderar Banc Sabadell i CaixaBank entre les empreses de l’Ibex. A aquestes es van sumar en allau Abertis, Cellnex, Colonial, SegurCaixa, Adeslas, Catalana Occidente (avui Occident), Planeta, Indukern, Edreams, Idilia Foods (empresa de Cola Cao i Nocilla) i un llarg etcètera.

El moviment de La Caixa i Criteria suposa la tornada a Catalunya del primer hòlding industrial d’Espanya, amb un valor de mercat que ronda els 30.000 milions d’euros. No en va, les ramificacions empresarials de La Caixa són molt extenses: és el primer accionista de CaixaBank, amb més d’un 31% del capital; el primer de Naturgy, amb un 26,7%, i el de referència de Colonial, amb un 17%. Però entre les seves múltiples participacions empresarials compta amb el 10% de Telefónica, el 9,4% d’ACS i el recentment adquirit 5% del gegant francès Veolia.