El retorn de La Caixa i Criteria, una peça més del pla per guanyar influència

La tornada de la seu social de la Fundació La Caixa i la seva societat de participacions Criteria a Catalunya –de rellevants implicacions simbòliques més que reals, perquè el centre de comandament no va abandonar Barcelona el 2017 pel procés– no suposa ni de bon tros un moviment aïllat. Ben al contrari, forma part d’una sèrie de passos amb què el grup presidit i liderat per Isidro Fainé ve reordenant-se de manera profunda i accelerada des de principis del 2024. L’objectiu no s’amaga: el resumeix i repeteix des de fa mesos Àngel Simón, conseller delegat del hòlding: "Volem ser el primer grup inversor amb influència real en el teixit empresarial i industrial d’Espanya".

Aquest concepte, el d’influència, és clau: és un dels més reiterats per l’executiu per explicar la nova estratègia del grup. El cert és que fa dècades que La Caixa és molt influent a Espanya gràcies a la capacitat que per fer-ho li atorgava ser al seu dia la caixa d’estalvis més gran del país i invertir a fi de ser un accionista rellevant en algunes de les principals empreses espanyoles, com ara Telefónica, Repsol i Gas Natural (avui Naturgy).

Una fundació

La Caixa, així mateix, va aconseguir resistir la gran crisi financera i econòmica del període 2008-2014 sense desfer la seva cartera, al contrari que altres entitats d’estalvi, i va aprofitar les obligades i successives reformes de la llei de caixes demanades per la Unió Europea –i negociades per Fainé amb Governs del PSOE i el PP, una altra prova d’influència– per reorganitzar-se en el que és avui dia. És a dir, una fundació ("la primera d’Espanya, la segona d’Europa i la setena del món per actius", com recorda el seu president), de la qual penja un hòlding amb la cartera de participacions industrials més gran del país (Criteria), que al seu torn és el principal accionista del banc que va heretar el seu antic negoci principal (CaixaBank).

Dit d’una altra manera, La Caixa, amb 120 anys d’història, ha passat en tot just tres lustres de ser una caixa amb inversions en empreses a una fundació amb participacions industrials múltiples, entre elles el banc més gran del mercat espanyol. Del seu origen manté el seu principal objectiu fundacional, dotar de recursos la seva obra social, que l’any passat va tenir 235.000 beneficiaris a Espanya i Portugal i que per a aquest exercici ha presentat un pressuposat rècord de 655 milions d’euros, un 9% més que el 2004. Els seus moviments de l’últim any, en tot cas, pretenen situar-lo en una posició reforçada per tenir un impacte en la societat i economia espanyoles que encara vagi més enllà.

El nou escenari polític i econòmic ho ha fet possible. D’una banda, l’escanyament de les cadenes de subministrament mundials per la pandèmia, la crisi energètica provocada per Rússia a l’envair Ucraïna i ara l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han fet evident la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica i reindustrialitzar els països europeus. En aquest context, les aliances publicoprivades més o menys explícites per defensar empreses estratègiques per als països, que fins fa uns anys haurien sigut vistes com una mostra inacceptable d’intervencionisme, ara són percebudes com a molt més assumibles.

Presidència de la Generalitat

Paral·lelament, els acords d’investidura del PSOE amb Junts i ERC de finals del 2023 i el fet que aquests dos partits siguin imprescindibles per a la governabilitat del país han dibuixat un nou escenari polític a Catalunya i Espanya, reforçat després de l’arribada de Salvador Illa a la Generalitat. Aquest últim és el factor clau per explicar la tornada de les seus socials a Barcelona. La Caixa sempre ha sabut influir en el poder polític sense caure sota el seu control, al contrari de desenes de caixes avui desaparegudes.

Els moviments de La Caixa de l’últim any es poden interpretar com una estratègia per blindar la seva independència i augmentar la seva influència. Tot va començar el gener del 2024: Fainé (Manresa, 1942) va renovar per quatre anys com a president de Criteria, com el febrer del 2022 havia fet com a president de la fundació, amb la qual cosa va deixar clara la intenció de seguir al capdavant del grup. A més, va substituir Marcelino Armenter per Àngel Simón (Manresa, 1957) com a conseller delegat del hòlding, que llavors veia com algunes de les seves principals participades s’exposaven a grans canvis, en particular Telefónica amb l’entrada dels saudites d’STC i també la incorporació de l’Estat amb el 10% de l’accionariat.

Que no era un mer canvi de persones es va percebre de seguida. En els mesos següents, Criteria va apujar el pes que tenia en l’operadora de telecomunicacions per compensar el que va reduir CaixaBank; va comprar un 3% de Puig coincidint amb la seva sortida a borsa; es va convertir en el primer accionista de Colonial; va sortir de Cellnex, i va adquirir una participació rellevant a ACS. Al juny, tot va cristal·litzar en un nou pla estratègic 2025-2030 per fer pujar de 27.000 a 40.000 milions d’euros el valor dels seus actius. Aquest pla inclou participar més activament en la gestió de les seves participades. Tot plegat, amb l’objectiu de continuar sent un "element estabilitzador de l’economia a través de la protecció de sectors estratègics i el foment de la indústria".

Després van arribar uns altres moviments, com la substitució de José Ignacio Goirigolzarri per Tomás Muniesa com a president de CaixaBank; l’aliança amb el Govern i el BBVA per destituir José María Álvarez-Pallete com a president de Telefónica i substituir-lo per Marc Murtra (executiu pròxim als socialistes catalans i patró de la Fundació La Caixa), i també la recent entrada en l’accionariat de la multinacional francesa Veolia.

Notícies relacionades

CPM prepara fins a 700 acomiadaments al ‘call center’ de Barcelona

El Govern fitxa l’exdirectiu de Seat Ciriaco Hidalgo per presidir el CTESC

Paral·lelament, Josep Maria Coronas (Tarragona, 1959) va ser promocionat a director general de la fundació en substitució d’Antoni Vila i immediatament es va produir la dimissió del vicepresident, Juan José López Burniol, que va ser substituït per Javier Godó (Barcelona, 1941). La Caixa, a més, prepara un nou pla estratègic per al període 2025-2030, alineat amb el de Criteria. Independència, influència i obra social continuen sent l’objectiu de la fundació.

Efecte papallona

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va qualificar ahir de «molt bona notícia» el retorn a Catalunya de la seu de la Fundació La Caixa i de Criteria, i es va mostrar convençut que més empreses prendran aquesta mateixa decisió «perquè és la racional i lògica». «Es pot esperar una tornada progressiva de les empreses que se’n van anar perquè respon a la tornada a la normalitat i l’estabilitat jurídica», va dir en entrevistes a RAC1 i TV3, informa Efe. Cuerpo va afegir que «sota el mandat de Salvador Illa» s’estan establint les «condicions perquè sigui atractiu» tornar.De fet, el president de la Generalitat va insistir sobre el possible efecte papallona que pot tenir en altres empreses aquesta tornada. «Demostra que és hora d’apostar per Catalunya», va dir defensant el seu model de prosperitat compartida». S. GONZÁLEZ