El preu de l’habitatge de segona mà va pujar el 2024 al mateix ritme que el nou

En conjunt, segons l’INE, el preu de l’habitatge lliure a Espanya (això és, del que no és públic ni disposa de protecció oficial) es va disparar una mitjana del 8,4% el 2024, més del doble del que ja havia augmentat el 2023. Aquest increment supera a més en un punt el del 2022 (7,4%), que fins ara era l’avenç anual mitjà més gran des del 2007. I una dada rellevant: el mercat de l’habitatge utilitzat es va encarir el 2024 gairebé al mateix ritme que ho van fer els pisos d’obra nova. Els experts ja feia una temporada que avisaven del fet que aquest fenomen s’acabaria produint, tenint en compte les poques promocions que s’han construït en els últims anys.

Falten 600.000 pisos

A diferència del 2007, quan l’escalada de preus es va deure a una conjunció de factors com la falta de sòl edificable, l’excés de crèdit, l’especulació o els beneficis fiscals que es concedien a l’adquisició de cases, ara la causa està perfectament identificada: falten pisos, de l’ordre de 600.000 a tot Espanya, segons el Ministeri d’Habitatge i el Banc d’Espanya. Encara lluny d’aquesta xifra, l’any passat van sortir al mercat un total de 97.837 habitatges nous, segons es conclou dels certificats de final d’obra que recullen els col·legis d’arquitectes tècnics de tot Espanya. En aquest mateix registre de dades, es constata que l’any passat es van iniciar 127.721 cases noves, d’acord amb els visats expedits. Les estadístiques, malgrat que milloren notablement les dels anys anteriors, mostren que encara queda camí per fer si es vol donar resposta a l’alta demanda habitacional que hi ha a Espanya.

A totes les comunitats autònomes hi va haver un increment de preus de l’habitatge el 2024. Els augments mitjans més grans es van registrar a Navarra i Andalusia (10,4% en els dos casos) i a l’Aragó (10,2%). Els van seguir La Rioja (9,2%), la Comunitat Valenciana (9,1%) i Cantàbria (9%). Les comunitats de Madrid i de Catalunya, on els preus ja fa anys que estan disparats, van presentar pujades per sota de la mitjana espanyola, amb el 7,7% i el 7,4%, respectivament, mentre que els avenços mitjans més suaus de preu van ser a Castella-la Manxa (6,5%) i les Balears (6,6%).

Notícies relacionades

Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església

Un pol industrial a l’empara de l’Exèrcit

El preu dels d’obra nova va pujar un 12,3% l’últim trimestre de l’any passat en comparació amb el quart trimestre del 2023, un percentatge que és 2,5 punts superior al del trimestre precedent i el més alt des del segon trimestre del 2007. Per la seva banda, el preu de l’habitatge utilitzat o de segona mà es va incrementar en un 11,1% en taxa interanual, 3,2 punts més que en el trimestre anterior i l’augment més alt des del començament de la sèrie, el 2007.

Totes les comunitats van presentar en el quart trimestre del 2024 taxes interanuals positives. Catorze d’elles més Ceuta i Melilla van registrar ascensos de dos dígits, especialment Andalusia (13,4%), l’Aragó (13,3%) i Navarra (12,9%). Només les Balears, Castella-la Manxa i Extremadura van baixar de les dues xifres, amb alces interanuals en el preu de l’habitatge lliure del 8,6%, 8,7% i 9,1%, respectivament. A Catalunya, la variació entre octubre i desembre del 2024 respecte a la del mateix període del 2023, va ser del 10,4%, lleugerament per sota de la mitjana espanyola, segons l’índex fet públic per l’INE. Per al 2025, les previsions no són gaire encoratjadores i tots els experts coincideixen que la tendència continuarà sent a l’alça. Gonzalo Bernardos, professor de la Universitat de Barcelona, parla, per exemple, d’una estimació del 15% més per als pisos de segona mà i del voltant del 10% per a l’obra nova.