El Banc d’Espanya eleva al 2,7% el creixement del PIB el 2025 en un escenari sense tensió geopolítica ni pujada d’aranzels

El Banc d’Espanya ha elevat del 2,5% al 2,7% la seva previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2025, tot i que adverteix que en la seva nova projecció –publicada aquest dimarts– no ha tingut en compte ni les tensions geopolítiques quedominen el panorama mundial ni l’increment d’aranzels als EUA anunciat pel president Donald Trump, per l’elevada incertesa que envolta el panorama internacional. Tampoc s’ha tingut en compte la despesa més elevada en defensa que s’està anunciant a la UE i a Espanya per als pròxims anys, per la falta de concreció que encara hi ha sobre això.

L’exercici de projeccions macroeconòmiques fet pel Banc d’Espanya es converteix així, de manera deliberada, per prudència, en un assaig teòric de limitat abast predictiu, al marge del «notable repunt de la incertesa sobre les polítiques econòmiques, similar a l’observat durant la pandèmia» que reconeix el mateix organisme en el seu informe trimestral.

«No sabem ni quins aranzels pujaran, ni quant, ni a quin producte, ni durant quant temps, ni quina serà la resposta dels països afectats», ha explicat el director general d’Economia del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, per resumir la dificultat d’introduir aquesta política comercial en el seu model predictiu. A més, ha remarcat que els efectes de la incertesa triguen aproximadament un any a arribar a l’economia, en forma de menor activitat.

La millora de la previsió de creixement per al 2025, fins al 2,7% –una dècima per sobre de la previsió oficial del Govern, del 2,6%– té a veure amb l’efecte arrossegament d’una evolució de l’activitat en l’última part del 2024 millor del que s’havia previst i amb unes perspectives més favorables sobre les rendes de les llars, pel bon comportament de l’ocupació.

Més inflació, més despesa en pensions i menys atur

En el seu nou quadre macroeconòmic, el Banc d’Espanya empitjora de manera rellevant la seva projecció d’inflació per a aquest any, fins a una taxa mitjana del 2,5% (quatre dècimes per sobre de la seva anterior previsió del desembre, del 2,1%). Ho ha fet després de prendre nota de l’encariment dels preus de l’electricitat i del petroli fins a finals de febrer (data de tancament de les dades que incorpora l’informe), si bé Gavilán, ha remarcat el descens del petroli al llarg del març.

L’organisme anticipa que una taxa d’inflació més elevada tindrà impacte en una despesa més elevada en pensions. A més, el Banc d’Espanya afirma que això agreujaria l’incompliment de les regles fiscals que ja anticipava el desembre per als exercicis 2025, 2026 i 2027, amb un augment de la despesa mitjana del 4,1%, per sobre del compromès pel Govern amb Brussel·les (el 3,5%).

Les bones notícies arriben al nou quadre macroeconòmic del Banc d’Espanya, sobretot, pel costat de l’ocupació. L’organisme que governa José Luis Escrivá eleva a l’1,9% la taxa de creació d’ocupació per al 2025 (des de l’1,6% que estimava al desembre) i anticipa que la taxa d’atur baixarà de l’11,3% anotat el 2024 al 10,5% el 2025; al 10% el 2026 i al 9,5% el 2027.

Prediccions d’abast limitat

El document deixa clar que en les seves estimacions no ha tingut en compte ni «el possible impacte advers sobre l’activitat dels nivells més elevats d'incertesa i de tensions geopolítiques que s’han observat els últims mesos»; ni tampoc l’increment dels aranzels anunciat per part dels Estats Units a les importacions procedents de Mèxic, el Canadà i la Unió Europea, per entendre que aquesta és «una qüestió sobre la qual persisteix una considerable incertesa».

El Banc d’Espanya reconeix que «l’evidència històrica suggereix que un augment de la incertesa pot tenir efectes significatius sobre l’activitat econòmica si els agents posposen les seves decisions de consum i inversió, cosa que reduiria la demanda agregada i l’avenç del PIB». I afegeix que «les tensions comercials i geopolítiques també podrien afectar la producció a l’amplificar els riscos de subministrament i pertorbar el funcionament de les cadenes globals de valor».

No obstant, cap d’aquestes dues qüestions han sigut incorporades de moment en la coctelera del seu model de prediccions macroeconòmiques, per la falta de certesa que existeix encara sobre el seu veritable abast. Sí que les ha tingut en compte –tot i que amb reserves–, el servei d’estudis de Caixabank Research, que, en la seva actualització de projeccions, limita al 2,5% el creixement del PIB espanyol previst per a aquest any per l’efecte de les tensions comercials.

Primer trimestre, a bon ritme

De moment, el Banc d’Espanya observa que l’activitat econòmica continua creixent «a un ritme elevat» en el primer trimestre de l’any. Calcula que l’avenç del PIB podria situar-se entre el 0,6% i el 0,7% intertrimestral, tot just una dècima menys que en els trimestres precedents.

Els indicadors apunten que el consum privat continuaria creixent a principis de l’any a una taxa elevada –impulsat per l’avenç de l’ocupació i de la renda disponible de les llars–, tot i que aquesta seria una mica menor que les observades en els trimestres precedents. Per la seva banda, la inversió productiva estaria moderant el seu avenç en el primer trimestre del 2025, mentre que la inversió en habitatge s’acceleraria lleugerament.

Període 2025-2027

Notícies relacionades

Una sentència amplia la cobertura del subsidi a més grans de 52 anys

Mercadona creix el 9% i guanya 1.384 milions en un any "espectacular"

Per al trienni que inclou del 2025 al 2027 s’anticipa que el creixement de l’activitat econòmica –2,7%, 1,9% i 1,7% respectivament– es recolzarà en el dinamisme de la demanda interna. El consum privat seria la rúbrica amb més aportació a l’avenç de l’activitat, mentre la inversió augmentaria la seva aportació al creixement en els pròxims trimestres (pel desplegament dels fons europeus i la millora de les condicions de finançament). El consum públic, per la seva banda, moderaria la seva aportació a l’augment de l’activitat en els pròxims anys.

En canvi, es preveu una aportació lleugerament negativa del sector exterior al creixement en el període 2025-2027. Això s’explica perquè s’espera una gradual desacceleració de les arribades de turistes estrangers i de les exportacions de serveis no turístics, mentre les importacions podrien guanyar tracció en els pròxims trimestres pel vigor previst per a la inversió.