El Banc d’Espanya eleva al 2,7% el creixement del PIB per a aquest any

L’exercici de projeccions macroeconòmiques es converteix així, per prudència, en un assaig teòric de limitat abast predictiu, al marge del "notable repunt de la incertesa sobre les polítiques econòmiques, similar a l’observat durant la pandèmia" que reconeix l’organisme al seu informe trimestral. "No sabem ni quins aranzels pujaran, ni quant, ni en quin producte, ni durant quant temps, ni quina serà la resposta dels països afectats", va dir el director general d’Economia del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, per resumir la dificultat d’introduir aquesta política comercial en el seu model predictiu. A més, va remarcar que els efectes de la incertesa triguen pels volts d’un any a arribar a l’economia, en forma de menor activitat.

La millora de la previsió de creixement per al 2025, fins al 2,7% –una dècima per sobre de la previsió oficial del Govern, del 2,6%– té a veure amb l’efecte arrossegament d’una evolució de l’activitat en l’última part del 2024 millor del que s’havia previst i amb unes perspectives més favorables pel bon comportament de l’ocupació.

El Banc d’Espanya empitjora de manera rellevant la seva projecció d’inflació per a aquest any, fins a una taxa mitjana del 2,5% (quatre dècimes per sobre de la seva anterior previsió del desembre, del 2,1%). Ho fa després de prendre nota de l’encariment dels preus de l’electricitat i del petroli fins a finals de febrer. L’organisme anticipa que una taxa d’inflació més elevada tindrà impacte en una despesa més alta en pensions. A més, el Banc d’Espanya afirma que això agreujaria l’incompliment de les regles fiscals que ja anticipava al desembre per als exercicis 2025, 2026 i 2027, amb un augment de la despesa mitjana del 4,1%, per sobre del compromès pel Govern amb Brussel·les (el 3,5%).

Més ocupació

Les bones notícies arriben, sobretot, pel costat de l’ocupació. L’organisme que governa José Luis Escrivá eleva a l’1,9% la taxa de creació d’ocupació per al 2025 (des de l’1,6% que estimava al desembre) i anticipa que la taxa d’atur baixarà de l’11,3% anotat el 2024 al 10,5% el 2025; al 10% el 2026 i al 9,5% el 2027.

Notícies relacionades

La jornada laboral tardarà fins a 30 anys a baixar a 37,5 hores setmanals sense una llei que la redueixi, segons UGT

Gian Luca Erbacci: "Esperem construir la majoria dels trens de Catalunya 30 anys més"

El document deixa clar que en les seves estimacions no ha tingut en compte ni "el possible impacte advers sobre l’activitat dels nivells més grans d’incertesa i de tensions geopolítiques que s’observen en els últims mesos"; ni tampoc l’increment dels aranzels anunciat per part dels EUA a les importacions procedents de Mèxic, el Canadà i la UE, per entendre que aquesta és "una qüestió sobre la qual persisteix una considerable incertesa".

El Banc d’Espanya reconeix que "un augment de la incertesa pot tenir efectes significatius sobre l’activitat econòmica si els agents posposen les seves decisions de consum i inversió, cosa que reduiria la demanda afegida i l’avanç del PIB". I afegeix que "les tensions comercials i geopolítiques també podrien afectar la producció a l’amplificar els riscos de subministrament i pertorbar el funcionament de les cadenes globals de valor".