Una sentència amplia la cobertura del subsidi a més grans de 52 anys

Un jutjat de Barcelona suprimeix un criteri restrictiu que perjudicava alguns treballadors acomiadats mitjançant un ero

Imagen de los juzgados sociales de Barcelona

Imagen de los juzgados sociales de Barcelona / El Periódico

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Jutjat Social número 25 de Barcelona ha emès una sentència que amplia la cobertura de part dels potencials beneficiaris del subsidi d’atur per a més grans de 52 anys. L’import són un total de 480 euros mensuals i està pensat per a aquelles persones que ja hagin esgotat o no tinguin dret a la prestació contributiva.

En una decisió "pionera", segons expliquen des del bufet d’advocats Col·lectiu Ronda, el magistrat reconeix la possibilitat d’accedir al subsidi a aquelles persones acomiadades per un expedient de regulació d’ocupació (ero) i que haguessin sigut indemnitzades amb una quantia superior a la mínima taxada per llei.

Fins ara aquest tipus de treballadors es veien perjudicats indirectament per sortir en un ero amb un import superior als 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats, que és el que preveu un acomiadament objectiu. I és que si després no aconseguien trobar una altra feina i necessitaven sol·licitar el subsidi per a aturats més grans de 52 anys a les oficines d’ocupació, el Sepe els hi negava adduint que aquests ingressos extres els col·locaven per sobre dels llindars de renda que marquen si una persona pot o no cobrar el subsidi.

El cas es remunta a una treballadora que va ser acomiadada el 2022 a través d’un ero. La dona va sortir amb una indemnització per sobre del mínim estipulat en la llei: 112.860 euros. Destituïda, se’n va anar a les oficines d’ocupació i mentre buscava feina va sol·licitar cobrar la prestació contributiva, aquella la quantia de la qual està vinculada amb el salari previ i els anys cotitzats.

Notícies relacionades

Una pràctica habitual en els acomiadaments col·lectius és que l’empresa no aboni de cop les indemnitzacions als empleats afectats, sinó que li entregui una part en el moment del cessament i el restant, després.

La dona va estar dos anys a l’atur i va acabar esgotant la prestació contributiva, per la qual cosa es va disposar a sol·licitar el subsidi per a més grans de 52 anys. Mentrestant, va anar percebent periòdicament la seva indemnització a terminis. I aquest va ser l’argument de què es va valer el Sepe per denegar-li el subsidi. La sentència dona la raó a la treballadora i obliga el Sepe a abonar-li el subsidi d’atur. Fins a la sentència del Suprem, diferents tribunals superiors de justícia havien avalat el procedir denegatori del Sepe.