El TC avala la llei catalana que permet que les llicències de pisos turístics deixin de ser perpètues

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat en la seva integritat la llei catalana de mesures urgents sobre el règim urbanístic de les vivendes d’ús turístic aprovada per decret llei el 2023, al rebutjar el recurs interposat per més de 50 diputats del grup parlamentari popular. Aquesta normativa és la que preveu la limitació dels pisos turístics en 262 municipis catalans i estableix que les llicències per a aquest tipus d’establiments deixaran de ser perpètues.

Per a la majoria del ple del Constitucional, el decret, aprovat durant l’anterior govern de la Generalitat, amb Pere Aragonès al capdavant, no vulnera els límits formals ni materials de la legislació d’urgència ni la Constitució ni el règim en matèria d’unitat de mercat establert per la legislació bàsica estatal.

La sentència, que comptarà amb els vots particulars dels magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, considera que la norma que per primera vegada regula el règim urbanístic de les vivendes d’ús turístic a Catalunya respecta la protecció constitucional de la propietat privada, l’autonomia local, la tutela judicial efectiva, la igualtat i la seguretat jurídica.

Segons l’exposició de motius de la mateixa llei, la seva aprovació obeïa a la proliferació d’habitatges d’ús turístic en determinats municipis catalans i pretenia acabar amb els efectes negatius que aquest tipus d’ús produeix per a l’estructura de l’ordenació urbana, a l’extreure del parc residencial, per convertir-los en allotjaments turístics, immobles que la planificació urbanística havia previst per a l’ús com a vivenda permanent i habitual de les persones.

Així, la norma aprovada durant el mandat de Pere Aragonès al capdavant del Govern de la Generalitat i impulsada per la llavors consellera de Territori, Esther Capella, estableix que aquells que tinguin un permís per convertir un allotjament en pis turístic hauran d’accedir a una llicència urbanística dins dels pròxims cinc anys. Cada cinc anys l’hauran de renovar, i en funció de la localitat això els pot costar més o menys. També podran ser eliminades. La norma afecta uns 95.000 dels 102.000 pisos turístics que hi ha a Catalunya.

El rebuig a la mesura va ser immediat i la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) de seguida es va mobilitzar per mirar d’evitar la seva entrada en vigor. Un dels motius que argumenta l’entitat és l’«abús» en l’ús de decrets lleis per part de l’Executiu català. La nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa, la qual cosa no pot regular-se mitjançant un decret llei, segons Federatur. Ara el Constitucional els diu que no és així.

Mas de 260 municipis

La sentència coneguda aquest dijous rebutja les impugnacions relatives a l’al·legada infracció de les garanties constitucionals del dret de propietat privada i, en especial, de l’expropiació forçosa. El TC sistematitza la doctrina constitucional en la matèria i destaca que l’anomenada concepció estatutària d’aquest dret no impedeix reconèixer l’existència d’un contingut constitucionalment protegit prima facie d’aquest com a dret a usar, gaudir i disposar dels béns i drets patrimonials propis, si bé implica que la delimitació del contingut del dret protegit amb caràcter definitiu per la Constitució per a cada categoria de béns ha de ser operada primàriament pel legislador en atenció a la necessària protecció d’altres béns jurídics de rang constitucional.

Notícies relacionades

José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»

El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal

Sobre aquestes premisses, conclou que el règim de l’ús turístic dels habitatges sotmès a enjudiciament no constitueix una supressió del dret de propietat sobre aquelles, sinó una delimitació d’un aspecte concret del seu contingut, en atenció a la funció social del dret, que no el fa desaparèixer ni el converteix en irreconeixible.

En concret, respecte d’aquest motiu d’impugnació la sentència assenyala, d’una banda, que «l’explotació turística, com altres usos productius diferents del residencial, no pot ser entesa com a consubstancial a les edificacions qualificades pel planejament per a l’ús de vivenda, o, dit en altres paraules, que la possibilitat de destinar la vivenda a l’ús turístic no és una de les facultats sense les quals el dret de propietat sobre la vivenda esdevé irreconeixible».