L’ICF converteix l'habitatge en la seva primera prioritat i triplica fins als 600 milions els préstecs per edificar

L’Institut Català de Finances (ICF) prem l’accelerador en matèria d’habitatge, d’acord amb el pla del Govern Illa per poder edificar 50.000 residències d’ús social el 2030. L’entitat pública de crèdit ja va multiplicar per quatre l’aportació que va realitzar el 2024 respecte al 2023 a aquesta partida. I ara, el 2025, confia a poder tornar a triplicar-la i arribar als 600 milions d’euros en préstecs i avals per promoure la construcció tantper a lloguer, com perquè els joves es comprin una casa i s’emancipin.

L’ICF preveu destinar una xifra pròxima als 500 milions d’euros per promoure la construcció de vivendes destinades a lloguer social. Des de l’Institut posen els diners perquè les constructores edifiquin i després recuperin la inversió i tornin el crèdit concedit en condicions més favorables que la banca privada a través dels arrendaments. I després sumaran 100 milions d’euros més per donar ajudes a joves que vulguin emancipar-se i comprar el seu primer habitatge.

«Tenim un gruix de peticions important» per a projectes d’edificació, ha revelat la consellera delegada, Vanessa Servera, aquest dijous en roda de premsa. No els arriba encara per cobrir aquesta injecció de 500 milions d’euros, però va a l’alça i la seva evolució dependrà d’altres factors, com el sòl disponible per construir i l’agilitació o no dels permisos d’obra. Dues matèries en les quals el Govern de Salvador Illa està insistint per fer possible aquesta fita de les 50.000 vivendes construïdes el 2030.

¿Quantes vivendes d’ús social es construiran amb aquests préstecs de 600 milions d’euros? Segons el balanç de l’últim any, una inversió de crèdit de 205 milions d’euros li va servir a l’ICF per impulsar l’obra de 1.960 pisos. Realitzant una aproximació proporcional, amb 600 milions es podrien arribar a aquest 2024 els 6.000pisos en construcció, si bé des de l’ICF es mostren prudents i condicionen la xifra final a la mida de les vivendes, el preu del metre quadrat en la ubicació final i el cost de la mà d’obra, entre d’altres.  

La vivenda serà la primera prioritat, quant a volum de crèdit concedit, el 2025 i ja gairebé ho va ser el 2024. L’ICF va augmentar la seva activitat durant aquest exercici un 32%, concedint un total de 847 milions d’euros en préstecs. L’entitat pública té 1.694clients, la immensa majoria d’elles pimes, i es prepara per a una accelerada expansió, ja que el pressupost estimat per al 2025 serà d’uns 1.300 milions d’euros.

L’ICF va tancar l’exercici 2024 amb un resultat de 33,1 milionsd’euros, un 33,1% inferior al registrat un any abans. La consellera delegada ha justificat el retrocés com una cosa positiva, ja que s’han dotat de «més provisions per poder fer front a aquest creixement que estem tenint». «Tenim més caixa, més cartera i menys morositat», ha insistit.

Notícies relacionades

José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»

El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal

El 2024, la indústria va ser el sector més finançat, amb una concessió de 205 milions d’euros en crèdits i avals, si bé la vivenda ja va anar guanyant pes. Durant el curs passat des de l’ICF va multiplicar per quatre la seva aportació via crèdit a la construcció de pisos, destinant un total de 201 milions d’euros i recolzant la construcció de 1.956 vivendes d’ús social. El sector agrari també va veure incrementat el seu pes en el global de préstecs, amb 87,5 milions (+13%) d’euros destinats a 1.170 agricultors.

L’índex de morositat de la cartera de clients gestionats per l’ICF va descendir quatre dècimes, fins al 6,7%, cosa que habitualment es llegeix com un bon símptoma de la situació econòmica del país, ja que a menor morositat, més liquiditat i més capacitat de desenvolupar l’activitat empresarial.