Les nuclears avisen que tancar Ascó i Vandellòs destruirà 10.500 llocs de treball

El tancament previst de les centrals nuclears s’acosta i les empreses del sector multipliquen les seves pressions per aconseguir que el Govern posposi el calendari de clausura dels reactors, previst per a l’any 2035. Uns interessos que xoquen contra el sentiment general de la ciutadania, ja que dos de cada tres catalans es manifesten a favor de reduir o directament suprimir l’energia nuclear, segons l’últim baròmetre del CEO de la Generalitat.

En aquest sentit, el Foro Nuclear –una entitat que agrupa Endesa, Iberdrola i Naturgy, entre d’altres– i la patronal Foment del Treball van presentar ahir un informe elaborat per la consultora PWC que xifra que l’apagada dels reactors nuclears suposaria destruir 10.500 llocs de treball, entre directes i indirectes, a Catalunya i restar 900 milions d’euros anuals al seu PIB.

El mateix informe no computa quants llocs de treball crearia el desplegament de les energies renovables per cobrir aquest buit ni quina aportació tindria això en l’activitat econòmica.

Segons l’actual pla del Govern de Pedro Sánchez, firmat amb el sector el 2019, l’octubre del 2030 tancarà la central Ascó 1, a la qual seguirà Ascó 2 el 2032. I culminarà el cicle Vandellòs 2 el 2035, si bé tot el procés es precipitarà per l’efecte del primer tancament previst a tot Espanya, que serà el de la central d’Almaraz 1, el novembre del 2027. "L’entorn ha canviat i [el Govern] hauria de repensar el seu pla", va reclamar el president del Foro Nuclear, Ignacio Araluce, argüint els efectes de la guerra d’Ucraïna, que han fet encarir el preu del gas que arriba des de Rússia, o la nova presidència de Donald Trump, ja que des dels Estats Units arriba més de la meitat del gas que actualment consumeix Espanya.

L’informe de PWC afirma que, atès el lent avanç de la instal·lació d’energies renovables, si no es posposa el tancament dels reactors, Catalunya haurà d’aprendre a funcionar igual amb menys energia o patir el dèficit. I és que l’energia nuclear representa actualment el 58% del total de l’energia que es produeix a Catalunya i el 23,4% del total de l’energia consumida.

La indústria és un dels sectors més preocupats. No en va, un terç de l’energia consumida a Catalunya la necessiten les factories i amb una sola central es podria proveir en exclusiva tot el sector.

Fre a l’activitat empresarial

"La preocupació avui dia és la capacitat de subministrament", va asseverar el portaveu de Foment del Treball i exeurodiputat i exsenador d’Unió, Salvador Sedó. I és que la retirada de l’energia nuclear suposaria un fre tant a l’activitat empresarial existent, com a la que es pogués voler obrir i instal·lar a Catalunya, segons va insistir. Des de futures plantes de bateries, fins a centres de dades o altres indústries estratègiques d’alt consum energètic.

Les dades de l’informe de PWC adverteixen que no s’estan instal·lant prou projectes d’energies renovables per omplir el futur buit que deixarà la nuclear i tampoc s’estan garantint les infraestructures per emmagatzemar i compensar els moments de falta de generació (quan no faci sol o no bufi el vent, per exemple).

Segons els seus números, actualment la potència generadora de renovables a Catalunya és de 1.801 MW i l’objectiu és aconseguir arribar el 2030 als 11.230 MW, una cosa inassumible segons prediuen. El seu informe apunta que el 2030 s’arribarà a una potència instal·lada de 6.515 MW i, el 2035, s’arribarà als 10.444 MW, una xifra pròxima a aquest objectiu marcat per a cinc anys abans i que deixarà un dèficit energètic, si d’aquesta equació es resten les nuclears, del 29%.

Municipis dividits

Notícies relacionades

Això és el que perds de pensió si decideixes jubilar-te abans de temps

Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros

El tancament sí o no de les plantes fa tensionar també part dels municipis directament afectats, que davant la generació de riquesa i ocupació que generen advoquen per mantenir-les. Això va quedar evidenciat fa unes setmanes al Congrés dels Diputats, quan a finals de febrer el Partit Popular va presentar una proposta per allargar-ne la clausura i tant ERC com Junts es van abstenir, cosa que va permetre que la proposta es pogués tramitar.

Les dues formacions es defineixen en els seus respectius programes electorals com a contràries a mantenir les centrals nuclears, si bé les pressions dels seus alcaldes van forçar aquesta postura més ambigua. Una postura que es contradiu amb la votació que van fer aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya, quan PSC, ERC i la CUP van votar a favor de la proposta dels Comuns per certificar el tancament de les nuclears.