El lloguer baixa el 3,7% amb el límit al preu, però hi ha més contractes de temporada

"Cal dir a aquells pregoners de l’Apocalipsi, als pessimistes que tant la van criticar, que aquesta és una llei que funciona", va proclamar Rodríguez. A més, va destacar la ministra, després de dos trimestres en què l’impacte de la limitació de preus es va traduir en una reducció de l’oferta de pisos disponibles, aquest efecte sembla haver-se dissipat en l’últim trimestre del 2024. "La xifra de contractes subscrits ha augmentat en 3.070, això són un miler de nous contractes cada mes", va indicar Paneque, que va citar dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

Efecte diluït

La informació de l’Incasòl fins al desembre del 2024, és a dir, en els primers nou mesos d’implantació de les zones tensionades, mostra que les rendes que pagaven els inquilins en el global de Catalunya van baixar en aquells tres trimestres una mitjana del 3,28%. Amb tot, l’efecte del límit als lloguers s’ha anat diluint al llarg de l’any: en el primer trimestre d’aplicació (de l’abril al juny), la baixada de preus va ser del 5,28%; en el següent, es va produir un increment global de l’1,99% de mitjana, i en el tercer (de l’octubre a al desembre) hi va haver un nou repunt del 0,11% respecte al trimestre anterior.

La xifra de contractes de lloguer formalitzats i comunicats a l’Incasòl entre l’abril i el desembre va registrar un descens del 19,65%. O el que és el mateix, un de cada cinc pisos que estaven de lloguer a principis del 2024 havien desaparegut a finals d’any.

Amb tot, van admetre els tres socialistes, cal continuar actuant per mirar de posar fre a possibles fraus de llei, com l’auge que estan experimentant els contractes de lloguer de temporada, una modalitat a la qual acudeixen els propietaris per esquivar el límit de preus del lloguer convencional o de llarga durada que els imposa la llei. L’últim any, aquests arrendaments de temporada van augmentar fins a un 45% als municipis amb zones tensionades i representen gairebé un 15% dels contractes que es formalitzen.

Per això, va destacar la ministra, és tan important mirar de continuar treballant en la regulació d’aquests lloguers, que van quedar fora de la llei d’habitatge que es va aprovar fa menys de dos anys. "Estem canviant les regles del joc, i en el cas de Barcelona, per exemple, ho continuarem fent quan s’extingeixin les llicències dels 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat, que seran 10.000 pisos que passaran al mercat residencial", destacat per la seva banda Collboni.

"No volen problemes"

Notícies relacionades

El Govern proposa als sindicats que Rodalies estigui dins de Renfe

La Cambra de la Propietat de BCN rebaixa el triomfalisme

"Els propietaris de pisos no els estan posant de lloguer, sinó que opten per posar-los a la venda, perquè, com repeteixen als nostres agents, no volen problemes", va constatar ahir Carles Sala, portaveu d’API Catalunya, que agrupa col·legis i associacions d’agents immobiliaris. "Creiem que és una conclusió excessivament triomfalista, sobretot tenint en compte les evidents dificultats que continuen tenint els ciutadans per trobar casa", va afegir Sala.

Una prova que el mecanisme de control de preus no funciona, prossegueix el portaveu dels API, "és que aquest últim any la compravenda d’habitatges ha sigut de rècord, especialment la d’immobles de segona mà, fet que indica que els propietaris no els estan posant de lloguer". Si els preus han baixat és, segons Sala, perquè, en els trimestres anteriors a l’aplicació del denominat límit al lloguer, els preus es van inflar per sobre del que és habitual. També l’Associació de Promotors i Constructors (APCE) a Catalunya considera que l’efecte de la llei d’habitatge ha suposat "una important retirada de pisos en oferta de lloguer", segons indica l’entitat en un comunicat. "La pràctica totalitat dels projectes de build to rent [construccions per a lloguer] que estaven previstos fer a Catalunya han acabat passant a la venda", afirma l’APCE.