La incertesa econòmica global actual ja supera la de la pandèmia

Els índexs d’Alemanya i de França són els que estan enfonsant Europa en el pessimisme més gran en quatre dècades, mentre que Espanya i Itàlia semblen estar aguantant l’ànim.

El mateix pessimisme europeu es detecta en l’indicador global, construït a partir dels resultats de 21 països d’arreu del món: mai abans des de 1997 –que és quan comença la sèrie global– s’havia documentat tant pessimisme. "L’erràtica política aranzelària dels EUA" es troba en l’origen de l’esclat de pessimisme, ja que "intimida i genera incertesa en el mercat", opina David Kohl, economista en cap del banc suís Julius Baer.

Nivell "excepcionalment alt"

Els Estats Units, d’on s’irradia bona part de la incertesa global, per la invasiva i caòtica política aranzelària i exterior del president Trump, i les respostes que suscita als països assenyalats per aquesta, com la Xina i la mateixa UE, no s’escapa d’aquesta situació. Allà, sense arribar als nivells de l’esclat de la pandèmia, l’índex ha escalat de manera decidida des de novembre –quan Trump va guanyar les eleccions– i ja arriba a taxes superiors a les que van dominar el 2001 (l’atemptat de les Torres Bessones a Nova York) o després del 2008 (després de la fallida de Lehman Brothers).

"El nivell d’incertesa que estem afrontant és excepcionalment alt", reconeixia fa uns dies la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. "Un índex d’incertesa sobre la política comercial se situa actualment prop de 350, més de sis vegades el seu valor mitjà des del 2021. I els indicadors de risc geopolític se situen en nivells no vistos des de la guerra freda, al marge de guerres i grans atemptats terroristes", va destacar.

"A principis d’any, vam notar el consens inversor gairebé universal a favor dels EUA i dels actius nord-americans. La tesi de l’excepcionalisme nord-americà va ser acceptada sense pal·liatius. En particular, el consens va ser unànime al considerar que el futur de la intel·ligència artificial consistia en un oligopoli de les principals plataformes de tecnologia de la informació nord-americanes, les úniques considerades capaces de realitzar les inversions necessàries per construir les capacitats informàtiques requerides", analitza Yves Bonzon, CIO de Julius Baer. No obstant, ara hi ha la sensació que "és probable que el fort consens de principis del 2025, que va estar acompanyat d’una falta de controvèrsia, resulti incorrecte. Els Estats Units estan canviant de rumb, la Xina també i nosaltres igualment estem canviant de rumb les nostres carteres (d’inversió)", afegeix.

Fre a les projeccions

La política comercial de Donald Trump provoca un fre en les projeccions de creixement del món, d’Europa i d’Espanya, mentre que als EUA es torna a parlar de recessió. A principis de mes, els models predictius en temps real de la Reserva Federal d’Atlanta apuntaven a un creixement del 2,3% per a l’economia nord-americana per al primer trimestre de l’any als EUA; a finals de les setmana passada va passar a predir una recessió del 2,4%. L’índex borsari Dow Jones ha esborrat ja tots els guanys que havia acumulat des que Trump va guanyar les eleccions al novembre.

Accentuant la percepció dels riscos geopolítics, el banc d’inversions Nomura anticipa que "la creixent incertesa podria portar certs països a distanciar-se dels EUA i acostar-se a la Xina, cosa que alteraria la dinàmica de poder global".

"Hem vist que els indicadors d’incertesa global mostren un augment. I el que serà fonamental per avaluar quin serà l’impacte econòmic d’això serà si aquestes tendències seran de curta durada o si es mantindran. En termes generals, la nostra investigació mostra que, tant històricament com als diferents països, els períodes sostinguts d’elevada incertesa poden estar associats amb el fet que tant les llars com les empreses retinguin les seves decisions de consum i inversió", admetia la passada setmana en roda de premsa la portaveu de l’FMI, Julie Kozack, abans d’anticipar que l’organisme no publicarà una anàlisi integral de les seves opinions fins a l’habitual actualització de les seves perspectives del mes d’abril.

Sentiment econòmic

L’índex d’incertesa de política econòmica (desenvolupat pels economistes Scott Baker, Nick Bloom i Steven J. Davis, de les universitats nord-americanes de Northwestern, Stanford i Chicago), està comunament acceptat com a reflex del clima de confiança en més de 30 països d’arreu del món (inclòs, Espanya). L’EPU es construeix a partir del mesurament de les notícies econòmiques positives i negatives que apareixen en mitjans escrits de cada país. És una estadística molt apreciada pels bancs centrals com a indicador avançat de creixement econòmic.

Notícies relacionades

El salari mitjà va tancar el 2024 per sobre de la inflació: 2.331 euros bruts al mes

José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»

Amb dades fins al febrer, l’EPU mostra amb claredat com França i, sobretot, Alemanya donen nivells inèdits de pessimisme en les últimes dècades. Espanya i Itàlia, no obstant, presenten inferiors nivells d’incertesa.

Malgrat l’empitjorament progressiu des de l’última part del 2024, l’indicador espanyol encara està lleugerament per sota dels anotats el 2022 (guerra a Ucraïna), el 2020 (pandèmia) i el 2017 (referèndum il·legal a Catalunya), si bé lleugerament per sobre d’algunes de les ràtios del 2012 (rescat europeu de la banca).