La Generalitat simplificarà la burocràcia per atraure grans centres de dades

Segons va traslladar el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, a figures com el director del Barcelona Supercomputing Center-Centroe Nacional de Supercomputació (BSC), Mateo Valero; al president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramon Barrera, o al director general del Consorci Parc de l’Alba, Jordi Sánchez, entre d’altres, la intenció és que Catalunya es converteixi en port digital del Mediterrani i un pol d’infraestructures digitals de referència almenys per al sud d’Europa.

Per aconseguir-ho, el Govern ha dissenyat una estratègia basada a simplificar el màxim possible l’aterratge de centres de dades a la comunitat. Així s’obre la porta que una proposta de construcció o obertura d’un centre de dades es declari com a "projecte estratègic empresarial", cosa que implica circular, sempre que es compleixin una sèrie de requisits bàsics, per un canal preferent en sentit administratiu i urbanístic. Tot això hauria de reduir a la meitat el temps actual d’implantació.

Un dels requisits és tenir una potència mínima de 20 MW, cosa que posa negre sobre blanc que Catalunya pensa en grans centres de dades. A tall de referència, tot i que ja hi ha projectes en construcció que superaran de lluny aquesta xifra, actualment, el centre més gran en funcionament a Espanya té una potència de 22 MW. També s’estableix com a requeriment bàsic tenir en compte l’empremta mediambiental, generar mínim dos llocs de treball de qualitat per cada milió d’euros d’inversió, o que el pla de negoci de l’empresa o entitat que porti el centre inclogui alguna de les activitats en les quals està apostant Catalunya com entrenar models d’intel·ligència artificial o optimitzar processos.

A canvi, l’Executiu català es compromet a definir quines zones i territoris són més idonis perquè s’instal·lin aquestes infraestructures i a impulsar els "corredors maritimoterrestres" necessaris per impulsar l’aterratge d’aquests centres. També a treballar en mesures que assegurin que hi haurà suficients treballadors per poder sostenir tot aquest sector.

"El món ha canviat molt en els últims 100 dies i el nostre país s’ha de preparar per guanyar capacitat i sobirania en l’àmbit tecnològic", va sintetitzar Dalmau, després de la primera reunió d’una taula orquestrada per fer seguiment d’aquest tema. "S’han de concebre els centres de dades com una nova autopista en matèria digital, una nova infraestructura al servei del teixit productiu", va afegir, que també va destacar que són projectes de molta inversió (d’entre 8 i 10 milions d’euros per cada megawatt) i que generen un impacte econòmic de 7 euros per cada euro invertit a les localitats on s’instal·len.

"Som conscients que tenim un repte quant a les seves provisions energètiques –va admetre Dalmau, en relació amb el debat mediambiental que envolta aquests centres–, però si ho planifiquem correctament i ho fem de manera ordenada, podrem abordar millor el repte de la sostenibilitat i de l’accés a la xarxa", va arrodonir el conseller.

Notícies relacionades

L’índia Jupiter guanya punts davant la polonesa PFR per entrar a Talgo

Josep Maria Coronas i Pau Relat, membres de la junta d’Amics del País

Oportunitat de negoci

Hi ha tot un potencial de negoci en aquesta indústria en la qual Madrid treu moltíssim avantatge a Catalunya. Però segons va explicar el conseller, estan detectant molt interès en Catalunya, no només per l’econòmic preu de l’energia, sinó per la disponibilitat de "talent" i sòl. Per això han volgut donar una empenta extra al sector. "Volem que això formi part de la cartera que oferim als inversors que decideixen venir a invertir a Catalunya. Forma part d’un dels punts forts del pla Catalunya lidera", va reconèixer Dalmau.