El Sabadell acumula capital per liderar una fusió o apujar el pagament a l’accionista
L’entitat deixa la porta oberta a una integració amb un altre banc que li permeti guanyar mida si fracassa l’opa del BBVA / També té el matalàs per als 3.300 milions de remuneració promesa

El Sabadell s’ha deixat un as addicional a la màniga per fer que fracassi l’oferta de compra (opa) que li va llançar el BBVA el maig passat o, si aquesta operació no tira finalment endavant, buscar una integració que li permeti guanyar mida i reforci les seves opcions de seguir en solitari a mitjà termini. De l’anàlisi de les xifres que ha anunciat el banc es desprèn que l’entitat s’ha deixat marge de capital aquest any per elevar per tercera vegada la retribució promesa als seus accionistes o mirar de negociar i liderar una fusió posteriorment amb un banc més petit. Fins i tot podria utilitzar-ho per complir els 3.300 milions d’euros de remuneració ja promesa als seus propietaris si els seus resultats anessin pitjor del que espera, si bé aquesta última opció sembla ara com ara la menys probable ateses les actuals dinàmiques positives del negoci bancari.
El banc català està utilitzant des de fa mesos la carta de la retribució als seus accionistes per animar-los a rebutjar l’opa del seu rival si el període d’acceptació arriba a obrir-se, si bé confia que el BBVA es vegi obligat a desistir abans per les condicions que el Govern pugui imposar a l’operació. Paral·lelament, deixa la porta oberta a protagonitzar una fusió posterior, com ja va intentar abans de l’opa, particularment amb Unicaja. De fet, en la seva recent entrevista amb EL PERIÓDICO, el seu conseller delegat, César González-Bueno, assegurava que el Sabadell "encaixaria amb qualsevol banc excepte amb CaixaBank, Santander i BBVA". És a dir, que "a priori" encaixaria amb la resta de bancs rellevants: "KutxaBank, Ibercaja, Unicaja, Abanca, Bankinter..."
El Sabadell va rebutjar al maig l’intent de fusió amistosa del BBVA i va anunciar que tenia previst retribuir amb 2.400 milions als seus accionistes entre el 2024 i el 2025 mitjançant dividends i recompra i amortització d’accions (operació habitual a la banca des de fa anys i que en principi augmenta el valor dels títols al reduir el nombre d’accions en circulació). Al juliol, atesa la bona evolució dels resultats, va elevar aquesta xifra a 2.900 milions i el febrer passat ho va tornar a fer fins als esmentats 3.300 milions. D’aquesta última quantitat, uns 2.100 milions seran amb càrrec als resultats de l’any passat, una vegada la junta d’accionistes de dijous –la primera a Catalunya en vuit anys– doni la seva aprovació.
Això implica que el Sabadell preveu repartir contra els resultats del 2025 almenys 1.200 milions més entre dividends i recompres. Del desglossament d’aquesta xifra es desprèn que el banc s’ha deixat marge de capital. Així, preveu recomprar accions aquest any per valor de 1.002 milions d’euros amb càrrec al resultat del 2024. Als preus actuals en borsa, això implica amortitzar entorn del 6,85% de total de títols, amb el que quedarien alguna cosa més de 5.018 milions d’accions. L’entitat, així mateix, ha avançat que el dividend de l’any serà "igual o superior a l’abonat amb càrrec a l’exercici 2024, és a dir, 20,44 cèntims d’euro". Aquest nombre d’accions multiplicada per aquest dividend dona un mínim de 1.126 milions d’euros.
Marge de capital
Dels 1.200 milions promesos, per tant, la immensa majoria vindrien del repartiment directe del benefici de l’any als accionistes, amb la qual cosa bona part de l’excés de capital que generés a l’exercici es podria aprofitar per tornar a elevar la retribució als propietaris o afrontar una fusió. Una altra manera de calcular-ho per arribar a una conclusió similar: en l’entrevista amb aquest diari, González-Bueno va apuntar que el benefici d’aquest any serà similar a l’ordinari de l’any passat (uns 1.715 milions, és a dir, els 1.827 milions de 2024 menys els 109 milions d’extraordinaris). Previsiblement, el 60% del benefici es destinarà a dividends, com l’exercici passat. El 60% de 1.715 milions són 1.029, de nou la part del lleó dels 1.200 milions promesos.
Es prenguin com a referència els 1.126 milions o els 1.029 milions, la conclusió és que el Sabadell s’ha deixat marge d’actuació. Així, la seva capacitat de generar capital de manera orgànica dels últims anys és molt superior a la xifra entre aquestes dues quantitats i els 1.200 milions compromesos. Abans del repartiment de l’excés de capital per sobre del 13% via recompra d’accions, el banc va generar l’any passat 85 punts bàsics de capital, fins a arribar al 14,04% (amb xifres del tancament del 2024, aquests 85 punts bàsics tenen un valor de 684 milions d’euros). En els anys anteriors, va generar 66 punts bàsics de capital el 2023 (516 milions) i 32 punts bàsics el 2022 (254 milions).
Notícies relacionadesEn l’esmentada entrevista, González-Bueno va evitar concretar els seus plans, però va donar algunes pistes. D’una banda, va confirmar els 1.200 milions per al 2025 amb un missatge de prudència: "Sempre plantegem objectius a què creiem que arribarem. No ens estirem fins a punts en què el risc ens podria fer incomplir. La generació de capital orgànica recurrent són 1.200 milions i ho considerem clarament assequible". Però de l’altra, va introduir un matís que apunta cap al marge de capital existent: "A llarg termini la nostra capacitat de generació de capital és més gran: 1.200 milions a l’any, i això és un sòl".
Si el banc decidís tornar a elevar la retribució a l’accionista abans que hipotèticament s’obri el termini d’acceptació de l’opa, tindria dues finestres molt evidents. La primera seria la presentació dels resultats del primer trimestre a finals d’abril, com va fer les dues vegades anteriors. La segona, potser la que tindria més sentit, seria la presentació als analistes dels seus plans i previsions per al període 2025-2027, que és possible que se celebri al maig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»