Un estudi radiografia el cost emocional de ser autònom: «És un estrès constant, somio que m’estic oblidant alguna cosa»

«És un estrès constant, sempre has d’estar pendent de tot. Somio que m’estic oblidant coses»; «a ulls d’Hisenda som uns delinqüents» o «no conec cap dona autònoma que hagi esgotat tot el permís per maternitat» són algunes de les reflexions sobre com és treballar sent autònom que ha recollit el sindicat UGT-CTAC en el seu últim informe.

Una radiografia del cost emocional de treballar per compte propi que parla de la solitud i angoixa que senten amb major o menor freqüència, de les dificultats per conciliar que els generen jornades habituals de més de 50 hores setmanals o de com pot ser de complicat per moments interlocutar amb l’Administració.

«Els autònoms som a les grans empreses el que les peces petites són als cotxes, sense elles no funcionarien», reivindica el president de CTAC, la divisió d’autònoms del sindicat UGT, Dani García. Amb la voluntat de mesurar el sentir i els aspectes més emocionals del que significa ser autònom, l’organització va encarregar a una empresa de reclutament un estudi qualitatiu a través de grups de discussió amb 54 treballadors per compte propi aliens a l’organització. Des d’advocats fins a comercials, passant per cuiners o entrenadors personals, entre d’altres.

D’aquests grups de discussió han sortit afirmacions més qualitatives, però representatives de la situació d’estrès i exigència que implica la incertesa de no saber quins seran els teus ingressos a final de mes: «Si no faig alguna cosa sempre és com si estigués perdent el temps». No en va, el 25% dels autònoms treballa habitualment més de 50 hores setmanals, mentre que entre els assalariats és habitual entre el 2,8%.

Si actualment el món del treball es debat sobre la viabilitat o no de reduir la jornada laboral dels assalariats a 37,5 hores setmanals, aquesta disminució horària per llei amenaça amb engrandir la bretxa entre els dos col·lectius i que hi hagi «treballadors de primera i de segona», tot i que «això sempre ha passat», segons reconeix García.

Des de CTAC esperen que la norma faci de «tractor» perquè certs sectors treballin menys hores i això redueixi indirectament les hores que realitzen els autònoms que operen amb ells. Si bé també reconeixen que pot produir-se l’efecte invers i que les hores que deixin de fer els assalariats per llei les treuen assumint empleats autònoms. Per la qual cosa reclamen reforçar la Inspecció de Treball per evitar abusos.

«Angoixa» i «solitud»

Aquesta incertesa d’ingressos barrejada amb jornades dilatades i condimentada amb la solitud en què molts autònoms de negocis unipersonals manegen el seu dia a dia submergeix una majoria d’autoocupats en una mena de muntanya russa emocional. Fins al punt que sis de cada 10 enquestats reconeix patir canvis d’humor amb relativa freqüència.

Hi ha dos focus de preocupació habitual que han detectat des de CTAC. D’una banda, que un o diversos clients deixin d’abonar factures o es retardin i això deixi l’autònom vulnerable per pagar les seves pròpies factures o quotes a la Seguretat Social.

Un altre és la interlocució amb l’Administració, no sempre fàcil. «Quan m’arriba un avís de Correus que he d’anar l’endemà a recollir una notificació no dormo la nit abans», explica un treballador per compte propi. Des de CTAC reclamen més «empatia» a les diferents administracions i, sense caure en la permissivitat o la inseguretat jurídica, sí que augmentin els recursos per agilitar la comunicació i no restringir-la a notificacions via correu electrònic.

¿Val la pena?

Els dubtes de si val la pena fer-se autònom són constants entre el col·lectiu, fins al punt que només el 2% afirmen no titubejar en cap moment sobre si van escollir el camí adequat i si no estarien millor buscant-se una feina com a assalariats. «Tan aviat la gent pensa que fem el que volem com que som gent rara que hem decidit viure en la inestabilitat permanent i fora de la comoditat que proporciona un horari i salaris fixos i una protecció social com la de la majoria», opina un enquestat.

Notícies relacionades

El 82% de les empreses beneficiàries de Kit Consulting també ho són de Kit Digital

Les pimes es veuen "atrapades"

Un dels punts més positius que destaquen els enquestats és la flexibilitat i llibertat que tenen per organitzar els seus horaris, tot i que moltes vegades sigui a costa d’allargar la seva jornada laboral. «Un dels grans avantatges que tinc com a autònom és que he pogut portar els meus fills a l’escola», reflexiona un autònom. «Queda clar que la llibertat té un preu alt i que si no hi ha un motiu que la justifiqui pot ser que no valgui la pena, llevat que t’agradi molt la teva feina», replica un altre.

Les estadístiques oficials el que reflecteixen és que, en l’actual moment de creixement de l’economia i el mercat laboral, el nombre de catalans que veu a fer-se autònom una opció per sortir de l’atur està en mínims històrics. I, majoritàriament, prefereixen fer-se assalariats. Segons la mitjana dels últims quatre trimestres, de cada 100 aturats que trobaven feina, només cinc ho feia com a autònom.