Les pimes es veuen "atrapades"

Les pimes estan en peu de guerra contra la reducció de jornada i a través de les seves organitzacions patronals multipliquen els seus missatges contraris a la norma que planteja el Govern per disminuir el temps de treball a les 37,5 hores setmanals. És el cas de Pimec, que ahir va organitzar una expedició a Madrid amb representants de gremis i associacions per escenificar el seu rebuig i dir-li a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que "així no".

Les petites i mitjanes empreses majoritàriament estan en contra d’aquesta mesura perquè els suposarà un increment de costos. Pagaran el mateix per menys hores de dedicació dels seus empleats. És la resposta comuna dels empresaris entrevistats per EL PERIÓDICO. Però hi ha altres qüestions. La falta de candidats per cobrir les hores que deixaran de treballar les plantilles, les dificultats per complir les obligacions de l’Aministració pública o uns horaris mínims obligatoris són altres arguments en contra.

El vicepresident de FIHRT, Daniel Brasé, que representa el propietari del restaurant Can Mingo, de Viladecans, explica que després de la pandèmia, "molts no volen treballar a l’hostaleria pels horaris". Retallar 2,5 hores setmanals a la plantilla els forçaria, afirma, a reduir el servei, i a arribar a tancar part de les zones de menjar perquè no les podrien atendre. A més, l’hostaleria és el segon sector que pitjor paga de l’economia espanyola. "Ens costa molt trobar gent, ja no et dic professionals", resumeix.

El cas de les farmàcies

Notícies relacionades

Santander ofereix suport no financer a més de 52.500 empreses i emprenedors el 2024 per fomentar el seu desenvolupament

El Govern central aprova un tram de 1.000 milions d’avals de l’ICO per a empreses afectades pels aranzels de Trump

"Els ajuntaments ens obliguen a obrir un mínim de 1.800 hores a l’any i si abaixen la jornada no podem cobrir totes les hores. Estem atrapats", afirma Toni Torres, vicepresident de Pimec i propietari d’una farmàcia amb 18 empleats a Barcelona. Contractar més no és solució perquè, al·lega, "de personal qualificat no n’hi ha". "Per treure’s el màster necessari per exercir cal un any i convalidar un títol estranger pot trigar uns quants anys. Només a la província de Barcelona necessitaríem 1.200 farmacèutics", explica. Per la seva banda Nati Pintado és propietària d’Idonia Natur, que es presenta a diversos contractes públics de neteja i gestiona uns 400 empleats, la majoria amb un contracte a temps parcial. Si prosperés la reducció de jornada hauria d’apujar-los el sou, ja que el preu-hora augmentaria. "Els nostres marges són d’entre el 4% i 5% i els costos ens pujarien entre un 6% i un 7%. En la majoria de contractes entraríem en pèrdues", afirma.

El secretari general del Gremi de Flequers, Carles Cotonat, explica que als forns catalans els principals perjudicats de la reducció de jornada seran els clients. Els obradors divideixen el seu negoci en dues parts. D’una banda, la de producció, on podran esmorteir part de la reducció de jornada de la seva plantilla amb inversions en maquinària. Augmentaran la productivitat i compensaran les hores que fan els empleats, tot i que per a això caldran més inversions, cosa que podria repercutir en el preu final del producte.